L’ÚS D’INTERNET A LES BIBLIOTEQUES SEGONS LA RENDA FAMILIAR

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
El desplegament de la Xarxa de Fibra Òptica de Catalunya
Advertisements

TUTORIAL BÀSIC PER A LA GESTIÓ DE LA UBICACIÓ DE LES PERSONES EN L’APLICACIÓ DEL CATÀLEG D’ESPAIS SERVEI TÈCNIC I DE MANTENIMENT.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
PROJECTE BANDA AMPLA RURAL - SATÈL·LIT
Nivell d’implantació i ús de les TIC al Maresme.
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).
Jornada tècnica per a responsables Consorci d’Educació de Barcelona
EBM LA FONTANA Escola Bressol Municipal de gestió directa de l’Ajuntament de Barcelona Districte de Gràcia Escola de tres grups: 1 de 18 infants de 2-3.
MÚLTIPLES I DIVISORS.
Reaccions químiques.
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
SEMINARI: L’ORIENTACIÓ I LA PREVENCIÓ DE L’ABANDONAMENT ESCOLAR ALS CENTRES D’ADULTS. CURS Grup 1 La informació dels centres d’adults.
Elena Prieto Amengual Marina Reus Busquets Maria Roig Paredes
MÚLTIPLES I DIVISORS ESCOLA EL Cim- 6è de primària.
I transforma un llibre en un nou lector
El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO /SOCI), Estudio.
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Elisabet - Abril – Rubén 6èB
PETITS REPORTERS Títol.
Projecte Pandora i Fem Tec! Grup de joves de Vilafranca del Penedès
TIC I NOVES APLICACIONS EN SALUT. LA VISIÓ DES DE LA CONSULTA
Estació Depuradora d’Aigües Residuals VALL DEL GES
QÜESTIÓ NÚM. 14 Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
Qui som? Escola concertada formada per una Cooperativa de mestres i una Associació Cultural Catalana Laica Ambient familiar, una sola línia Nivells educatius:
Geografia i política humana d’espanya
Les costes i els rius de Catalunya
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
"La Bíblia, Font de valors Humans i Socials"
Internet HISTORIA INTERNET I SOCIETAT. INTERNET I LA SEVA EVOLUCIÓ.
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
TRIGONOMETRIA Conceptes bàsics: Triangle (tres costats i tres angles)
Una història de la tecnologia
Tutorials Campus Virtual Càrrega automàtica d’alumnes
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
DINÀMICA DELS FACTORS SOCIOECONÒMICS: Grans grups d’edat
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
Pràctica 1. European Awareness Scenario Workshop
Situacions creades a partir dels materials naturals
Perfil dels enquestats
Has sentit a parlar de la marca personal?
Mànegues i caps de fibló a Catalunya:
Escola Jacint Verdaguer Castelldefels
ENS TROBEM DE NOU.
Projecte: el mercat 2a PART P -4.
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS: Grans grups d’edat
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Realitzat per: Xavi González i López
DALI ESPAI FEM CULTURA.
Jornada Nous Coordinadors d’Informàtica de centres Curs 2011/12
Projecte de P-3: Som fotògrafs!!
PRIMERES VISITES AMB PROCEDÈNCIA ENSENYAMENT
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Curs de Biocomputació Universitat Autònoma de Barcelona
EXEMPLE DE TITULAR EN TRES LÍNIES
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
Organització i creixement
Religió Catòlica 2 Educació Primària.
Estudi dels Accidents de Trànsit a Barcelona
la cohesió social va per barris
Carta de compromís Manifest 3r ESO B 1.
Punts wifi Repte Barcelona Dades Obertes
ACCÉS A L’HABITATGE A BARCELONA
ELABORACIÓ D’UN ÍNDEX DE GENTRIFICACIÓ PER ALS BARRIS DE BARCELONA
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Estudi de la demografia i l’economia a la ciutat de Barcelona (2017)
Evolució del comerç als barris de Barcelona
La intervenció dels especialistes d’Educació Especial al centre
EXEMPLE DE TITULAR EN TRES LÍNIES
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Transcripción de la presentación:

L’ÚS D’INTERNET A LES BIBLIOTEQUES SEGONS LA RENDA FAMILIAR JIALIU DÍAZ SERGI FIBLA JÚLIA LÓPEZ ÀLEX SALVADOR Amb la col·laboració de Júlia Lorenzo i Aldo Santander

INTRODUCCIO L’objectiu principal d’aquest estudi era esbrinar si la renda per càpita de les famílies de cada districte tenia alguna relació amb l’ús que es feia d’internet a les biblioteques. Durant el projecte hem descobert la ​bretxa digita​l, concepte que defineix la desigualtat provocada per l’adveniment de l’anomenada societat de la informació entre els grups de població que tenen accés a internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i els que no en tenen.  Aquest fenomen fa que els que més tenen disposin de més informació, per tant més enriquiment cultural i més oportunitats, i deixa a una banda les persones que, malauradament, no tenen recursos. La bretxa digital es relaciona directament amb la renda per càpita, és a dir, si un territori té una renda per càpita alta els seus habitants tenen més possibilitats de disposar de més informació, i pel contrari, aquells districtes amb una renda per càpita baixa tenen menys possibilitats de disposar-ne.

RENDA X DISTRICTE

ELS MAPES: La Renda per capita per districtes NOU BARRIS ELS MAPES: La Renda per capita per districtes Districte amb major renda per càpita: SARRIA SANT- GERVASI Districte amb menor renda per càpita: NOU BARRIS SARRIA SANT- GERVASI

US D’INTERNET A LES BIBLIOTEQUES

ELS MAPES: L’US D’INTERNET A LES BIBLIOTEQUES PER DISTRICTES NOU BARRIS ELS MAPES: L’US D’INTERNET A LES BIBLIOTEQUES PER DISTRICTES Districte amb major ús d’internet a les biblioteques: EIXAMPLE L’EIXAMPLE Districte amb menor ús d’internet a les biblioteques: SARRIA SANT- GERVASI SARRIA SANT- GERVASI

CONCLUSIO 1- En conclusió, segons podem observar en els gràfics i mapes sí que hi ha relació inversa entre la renda per càpita de cada barri i l’ús d’internet que es fa a les biblioteques, tot i que no és definitiva en el cas de les rendes més baixes. 2- Com a reflexió final, creiem que la bretxa digital es fa més palesa si no fem difusió dels recursos en aquests districtes més desafavorits i acompanyem aquests recursos de formació i acompanyament.