II JORNADA de SALUT MENTAL PLA DIRECTOR DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS: repte organitzatiu i tècnic dijous, 8 de novembre de 2007 Acadèmia de Ciències Mèdiques Major de Can Carelleu, 1-7 08017 BARCELONA

ORGANITZACIÓ ASSISTENCIAL I PRIORITATS Conclusions Taula 2 ORGANITZACIÓ ASSISTENCIAL I PRIORITATS

1.- Prioritats assistencials percebudes versus prioritats planificades. La realitat és una prevalença de malalties, fem unes activitats assistencial i tenim un resultats. Hi ha desajustos entre les prioritats assistencials percebudes i les planificades, i el gap és més gran en els casos amb mala evolució Si estandarditzem els processos i les tasques aquests desajustos disminueixen. La causa d’això: Variabilitat de la pràctica clínica: un codi diagnòstic no ens indica que passarà. Diferències entre prevalença i la incidència Diferències d’estructures i finançament Diferències en l’ús i la valoració dels procediments Hi ha molts factors que incideixen en el que finalment passa, més enllà de la planificació racional dels recursos en base a càlculs de prevalença

2. Pla territorial d’integració de serveis. Objectiu de millora de l’articulació entre dispositius per a una integració funcional de serveis en un àmbit territorial: presentació de PTAIC (pla territorial d’atenció integral comunitària), en línia objectius PDSMiA. No fragmentar l’atenció, evitar l’excés de derivacions, obtenir sinèrgies, abordatge integrat del procés d’atenció, donant contingut al concepte de comunitari, facilitar l’adhesió i el seguiment, buscar fórmules flexibles. Assolir accessibilitat, longitudinalitat de l’atenció en base a aliances funcionals d’àmbit territorial, millorant els processos i centrant-los en les necessitats dels pacients. Requereix: canvi cultural en els professionals, col·laboració, participació de l’usuari, implicació de l’administració, aposta per lo comunitari, evitar la deriva cap a lo social dels pacients complexos.

3. Integració Salut Mental i Addiccions. Fins ara xarxes en paral·lel, amb àmbits de formació diferents i objectius diferents, amb actituds negatives versus els malalts de l’altra xarxa respectivament La gran incidència de toxicomanies i l’epidèmia de la SIDA va accelerar la creació de la xarxa de drogo dependències, de forma ràpida i desordenada, sense planificació. Repte, la patologia dual Necessitat de la integració, La xarxa de drogodependències té tradició de prevenció, abordatge integral del pacient, treball amb altres recursos assistencials (socials, educació, justícia,..) i ara salut mental. Problemes en les necessitats de formació diferenciada Limitacions a la percepció de necessitats. Recursos necessaris Facilitar la informació (per saber què fem)

4. PRODEP i Salut Mental. Abordatge de la dependència generada per la salut mental Avaluar les persones amb TMS segons criteris de necessitats. Abordatge de les discapacitats i la detecció a través de projectes demostratius: Elaboració conjunta del Pla Integral d’Actuació Individual (PIAI) i selecció de la cartera de serveis socials i sanitaris. Atenció de casos, continuum assistencial, gestió integral i no incrementar la cartera de serveis sinó millorar l’eficiència. La territorialització diferent sanitat-serveis socials. Els municipis que integren les ABS sanitàries no coincideixen amb els municipis que integren les UBASP de Serveis Socials. Per aquest motiu els grups de treball pivoten sobre les ABS, i s’integren els treballadors socials municipals, segons els hi pertoqui per territori.

5. Presentació i aplicabilitat de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya. Tot i que s’han fet estudis estadístics epidemiològics a Catalunya, es basen en la idea de trastorn i cal afegir la perspectiva dels problemes que es relacionen amb la dificultat d’adaptació a la realitat. Els trastorns mentals no són independents de l’entorn L’objectiu de l’Observatori de Salut Mental és conèixer en profunditat la prevalença dels problemes de salut mental, en relació a l’entorn concret i sobretot de tendències.