d’una xerrada de l’Eduard Sala que trobareu a La motxilla invisible d’una xerrada de l’Eduard Sala que trobareu a https://www.youtube.com/watch?v=AOQm3Eb2cBw 2015
A la motxilla invisible que tots portem a sobre no hi falta el menjar, l’aigua, la llanterna, les pedres i un nas de pallasso.
El menjar són els recursos, tot allò que ens ajuda a seguir endavant, competències i habilitats pròpies que ens ajuden a viure, “persones llum” que han estat referents positius, que han confiat en nosaltres i sempre hi són presents.
La cantimplora és la reserva d’aigua que prenem quan tenim set i que depèn molt de com la veiem: mig plena o mig buida. Què és l’aigua per a nosaltres? De què tenim set? On és la nostra font?
La llanterna ens permet veure-hi quan no hi ha llum, però també serveix per demanar ajut. Tan important és tenir-la, com saber on hem d’anar a carregar la bateria, quan s’hagi esgotat.
Les pedres representen tot allò que somi que no ens agrada ser, competències que no tenim, recursos dels que no disposem, males experiències, i aquells que no han confiat en nosaltres.
Per fer front a les pedres, és imprescindible l’humor (el nas de pallasso!), això que ens ajuda a posicionar-nos més positivament davant de la vida.
Per acompanyar persones, només hem de ser-hi, sense preguntar què porten a la seva motxilla. L’acompanyament comença amb l’acceptació incondicional de l’altre.