La vicaria Marià Fortuny 1867-1870 Estil: Realisme MNAC. Barcelona Oli sobre fusta 60 x 94 cm MNAC. Barcelona 1867-1870 Estil: Realisme La vicaria Marià Fortuny Marià Fortuny (1838-1874) Monument de Reus

Anàlisi formal Descripció

Elements plàstics Pinzellada lliure Gran riquesa de colors Preciosisme Colors freds Llum: repartida uniformement Colors càlids (primer terme i part més gran)

Composició: Hi trobem representades 3 escenes diferents, en un mateix Disposició asimètrica dels personatges, molt més concentrats a la dreta. Acció principal (signatura del nuvi), lleugerament desplaçada a l’esquerra Cap límit costat esquerra No se saben dimen- sions Paret límit costat dret Grup dels convidats, Molt il·luminat

Descripció dels grups Poble baix torero i “manola” esperen el torn, damunt la catifa groga Penitent que demana almoina per les ànimes del purgatori Conjunt de dues figures en plena conversa, emmarcades per la biblioteca Nuvis i el seguici vestits a la moda del segle XVIII El centre d’atenció és l’acte de la firma Mobiliari com a nexe d’unió Catifa groguenca com a separació dels 2 grups

Predominen les línies verticals per sobre les horitzontals Perspectiva linial Diagonals que marquen la profunditat

Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs. Sensació d’amplitud: fons darrere reixa i part esquerra sense tancar. Pintura preciosista Gran interès pel detall pintura pot ser el martiri d’un Sant Reixa Làmpada Biblioteca i llibres catifa vella i desarrelada Reflexos dels metalls fusta dels banc gastada per l’ús Paper oblidat

És important fer-nos una idea de les petites dimensions del quadre, per valorar les quantitats de detalls. Cal observar els rostres de les figures, els seus vestits i els objectes amb deteniment. El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta la versió definitiva. Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.

Interpretació i estil La Vicaria representa la incorporació de la pintura espanyola a les corrents franceses i europees de moda durant el II Imperi francès (1851-1871). La pintura realista que buscava escenes relacionades amb la vida real, i que tenia a la burgesia com a principal client i protagonista de les obres, ja que li interessa reflectir-hi els seus actes, cerimònies i festes. Les preferències en l’elecció dels temes i vestits s'inclinen cap al segle XVIII. La crítica social estarà lluny de les obres de Fortuny, considerat també membre destacat de la pintura preciosista. En La Vicaria es veu clara la influència de Goya, el qual copià, junt amb altres pintors com El Greco, Veázquez, Ribera... quan va visitar el Prado l’any 1866. De Goya va aprendre la seva sensibilitat pel color, la passió per la llum i la tècnica de la taca aïllada. També va rebre grans influències dels clàssics renaixentistes i barrocs, sobre tot des de la seva estada a Roma. Posteriorment molts artistes s’inspiraren en ell, són els anomenats fortunyistes. Al començament dels anys 70 Marià Fortuny fou un dels pintors més famosos del moment, tenint un èxit aclaparador sobre tot a França. La presentació d’aquesta obra fou l’esdeveniment de l’any i els crítics i artistes l’ompliren d’elogis.

La vicaria es va inicia l’hivern de 1867 quan Fortuny va haver de visitar un diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo. Gènere costumista. La pintura de l’època s’allunyava de la grandiloqüència neoclàssica i romàntica i de l’abús dels grans formats. Es preferien els quadres de reduïdes dimensions i la tècnica detallista i pacient. El màxim representant d’això fou Meissonier, que imposà els “tableautins” (pintures petites). El nou client dels artistes, la burgesia, preferia per les seves cases quadres petits i de gènere. Jean-Louis Ernest Meissonier Apunt per a la primera versió de “La vicaria” 1867

Lagartijo en la capella (aquarel·la) 1867 Fortuny va utilitzar aquesta figura per a la realització de “La vicaria” S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals diaris van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs. Primera versió de “La vicaria” 1867 Aquerel·la “La vicaria” 1867- 1868

Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta obra Isabel (la núvia) la cunyada del pintor Arlequino (el torero) model habitual de Fortuny Nicolina (la "maja") la model romana Raimon (el nuvi) el germà d’Isabel Cecília esposa del pintor

Marià Fortuny Autoretrat 1858 Neix a Reus el 1838 i mor a Roma el 1874 Orfe de petit, el crià el seu avi, que afavorí la seva formació artística. Treballà amb un plater i miniaturista de reus, cosa que influirà en la seva posterior minuciositat pictòrica. El 1852 es traslladà a Barcelona amb l’avi. Retrat de Fortuny fet per Federico de Madrazo 1867

Ramon Berenguer III a la torre del castell de Fòs 1856-1857 Aconsegueix la plaça de pensionat de Pintura a Roma, creada per la Diputació de Barcelona, el 1858. Estudi per a una crucifixió 1860

Cronista gràfic de la guerra hispano-marroquina La batalla de Tetuan. Oli sobre llenç 300 x 972 cm. 1862-1864 Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de 1860, quan esclata la guerra amb el Marroc, Fortuny arriba a Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realització d’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Prim en aquesta guerra.

Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya. Àfrica fou un descobriment per a ell, els paisatges, les llums, els habitants... L’odalisca 1861

Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa i poder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles. A Roma es casà amb Cecília Madrazo, filla del pintor, Federico Madrazo. Poc després pintà La Vicaria. Paisatges marroquí, estudis per a La batalla de Tetuan 1860

Escenes de gènere El col·leccionista d’estampes 1866 1863-1865 L’elecció de la model 1873-1874 Escenes de gènere Com “La vicaria” pertanyen a l'anomenada pintura de casaques “casacón”.

Etapa granadina 1870-1872 S’hi instal·là des de 1868 Un gran canvi - llum i color andalús - Pati en l’Alhambra 1870-72 Vista de Granada 1870-72 Jardí de la casa Fortuny 1870-72

Escenes orientalistes Músic àrabs 1872 El marroquí (aquarel·la) 1869 El venedor de tapissos (aquarel·la) 1870

Portici 1874 Impressionisme i japonessisme Platja de Portici 1874 Els fills del pintor en el saló japonès 1874 Senyora Agrasot 1874 Portici 1874 Impressionisme i japonessisme Nu a la platja de Portici 1874

1873, El jardí 1871, Pati de l’Alhambra El 21 de novembre de 1874 tornà a Roma, on morí el 21 del mateix mes, amb només 36 anys. Malgrat morir tan jove se’l considera un autèntic geni que marcà tota una generació de pintors. 1873, El jardí 1871, Pati de l’Alhambra