CARME ARRUFAT MODEL MÈDIC MECANICISTA LES PETJADES DEL CONFLICTE: SOMATITZEM? CARME ARRUFAT MODEL MÈDIC MECANICISTA S’OCUPA DE GUARIR LA MALALTIA DEIXANT DE BANDA EL SOFRIMENT EMOCIONAL.

MALALTIA: FACTORS CONTROL MENT SOBRE COS - GENÈTICS - MEDI-AMBIENTALS - DE PERSONALITAT - DE L’ESTIL DE VIDA - ALTRES... CONTROL MENT SOBRE COS EL RITME CARDÍAC, LA PRESSIÓ ARTERIAL, LA TEMPERATURA CORPORAL I ALTRES FUNCIONS PODEN SER SOTMESES A CONTROL CONSCIENT.

BIOFEEDBACK NEUROTRANSMISORS REALIMENTACIÓ. PROCÉS D’AUTOCORRECCIÓ. ES BASA EN DOS FETS: 1: MEDICIÓ DE PROCESSOS FISIOLÒGICS DELS QUÈ HABITUALMENT NO EN TENIM CONSCIÈNCIA. 2: POSSIBILITAT D’ACTUAR SOBRE ELLS. NEUROTRANSMISORS MISSATGERS QUÍMICS, FABRICATS PEL CERVELL. INTERCANVIEN MISSATGES ENTRE EL COS I EL CERVELL. NO HI HA 3 SISTEMES: NERVIÓS, ENDOCRÍ I IMMUNOLÒGIC. ELS TRES SÓN UN I FUNCIONEN EN PERMANENT INTERCONNEXIÓ.

PSICONEUROIMMUNOLOGIA

Un factor clau en la relació entre emocions i S.I. són EXISTEIX UN VINCLE FISIOLÒGIC DIRECTE ENTRE EMOCIONS I SISTEMA IMMUNOLÒGIC. S’HAN DESCOBERT CONNEXIONS ENTRE TERMINACIONS DEL S.N.A I CÈL·LULES DEL SISTEMA IMMUNOLÒGIC. AQUEST PUNT FÍSIC DE CONTACTE PERMET A LES C. NERVIOSES ALLIBERAR NEUROTRANSMISSORS, QUE REGULEN L’ACTIVITAT DE LES C. IMMUNOLÒGIQUES. Un factor clau en la relació entre emocions i S.I. són les hormones alliberades en situacio d’estrés: Catecolamines, prolactina, Cortisol, que tenen una gran influència sobre les cèl·lues del S.Immunològic.

HI HA EMOCIONS PERILLOSES PER A L’EQUILIBRI FÍSIC I PSÍQUIC QUE GENEREN: SECRECIÓ HORMONAL PERJUDICIAL TENSIÓ PERMANENT MALALTIES SISTEMA LÍMBIC: ÀREA DEL CERVELL ON EL PENSAMENT ES TRANSFORMA EN REACCIÓ EMOCIONAL. LES SEVES CÈL·LULES SÓN ESPECIALMENT ACTI- VES EN LA SECRECIÓ DE NEUROPÈPTIDS, LA LÍNIA DIRECTA DE COMUNICACIÓ ENTRE EMOCIONS I COS.

ESTRÉS PLA D’EMERGÈNCIA PERCEPCIÓ D’UNA AMENAÇA I CONVICCIÓ DE NO PODER FER-LI FRONT. PLA D’EMERGÈNCIA ACCELERACIÓ FREQÜÈNCIA CARDÍACA I RITME RESPIRATORI INTERRUPCIÓ DE LA DIGESTIÓ LA SANG ES CONCENTRA EN ELS MÚSCULS I EN EL CERVELL S’ELEVA EN SANG EL NIVELL DE GLUCOSA I D’HORMONES DE L’ESTRÉS DILATACIÓ DE PUPIL·LES SUDORACIÓ

DESCARREGUEM AMB L’EXERCICI FÍSIC, LA TENSIÓ QUE NO DESCARREGUEM AMB L’EXERCICI FÍSIC, QUEDA EN ELS NOSTRES MÚSCULS EN FORMA DE CONTRACTURES. LES HORMONES DE L’ESTRÉS, NOMÉS PODEN SER ELIMINADES PER MITJÀ DE L’ESFORÇ FÍSIC. SI NO HO SÓN, ES QUEDEN CIRCULANT PER L’ORGANISME I AFECTEN EL FUNCIONAMENT DE DIVERSOS ÒRGANS.

DESGASTEN EL S.N. I ELS SENTITS ES TORNEN HIPERSENSIBLES. LA VIDA URBANA PRODUEIX EXCÉS D’IMPRESSIONS: QUE EL NOSTRE S.N. DESCODIFICA COM PERILLOSES. DESGASTEN EL S.N. I ELS SENTITS ES TORNEN HIPERSENSIBLES. IRRITABILITAT, EXCITACIÓ, IRA I ESGOTAMENT. L’ESTRÉS ÉS EL RESULTAT DE CONFLICTES INTERIORS COM LA MANCA DE CONFIANÇA O L’EXCÉS DE RESPONSABILITAT.

L’ESTRÉS: EPIDÈMIA MUNDIAL Amb ESTRÉS, tenim el doble de risc de Patologies Cardiovasculars. Amb DEPRESSIO de llarga durada, el risc augmenta a 4 vegades més. La DEPRESSIÓ és la forma més extrema d’’ESTRÉS. L’any 2020 la DEPRESSIÓ serà el segon problema més freqüent al món. 1 de cada 8 adolescents i 1 de cada 33 nens presenten DEPRESSIÓ CLÍNICA.

COS-MENT-EMOCIONS MENT COS EMOCIONS

CAUSES DE L’ESTRÉS EXTERNES: A/ ENFRONTAR-NOS A CANVIS IMPORTANTS B/ CONFLICTES AFECTIUS PERLLONGATS. C/ LA VIDA URBANA. D/ SOBRECÀRREGA EN L’AGENDA. E/ MANCA D’HÀBITS HIGIÈNCIS: EXERCICI DIETA SANA, AIRE, SOL. F/ HÀBITS VITALS NOCIUS. G/ PORTAR UNA VIDA DISCORDANT AMB ELS NOSTRES PENSAMENTS I DESIGS. H/ MANCA DE RECOLZAMENT SOCIAL.

CAUSES DE L’ESTRÉS INTERNES: A/ PENSAMENTS NEGATIUS (TRISTESA, POR, REMORDIMENTS, IRA, ENVEJA, CULPA...) B/ LA BAIXA AUTOESTIMA I L’ACTITUD DAVANT DELS PETITS O GRANS CONFLICTES. C/ NO TENIR PROJECTE VITAL. D/ NO HAVER DESENVOLUPAT HABILITATS PER ENFRONTAR-SE ALS CONFLICTES DE RELACIONS DE FORMES COHERENTS I TRANQUIL·LES. CAL IDENTIFICAR L’ORIGEN DE L’ESTRÉS.

A/ PREOCUPACIÓ EXCESSIVA C/ DEPENDRE DE L’APROVACIÓ ALIENA ACTITUDS ESTRESSANTS A/ PREOCUPACIÓ EXCESSIVA B/ EL PERFECCIONISME C/ DEPENDRE DE L’APROVACIÓ ALIENA D/ NO SABER DELEGAR

COMO ENS FA VULNERABLES L’ESTRÉS? CÈL·LULES SUPRESSORES GLÒBULS BLANCS INTERFERON LINFÒCITS “K” GLÀNDULA TIMO A.C.T.H. CORTISOL

L’ESTRÉS POT: -Augmentar factors inflamatoris perillosos: LES CITOQUINES. - Lesionar l’hipocamp i causar la pèrdua de memòria. Provocar trastorns en l’estat d’ànim. Reduir la capacitat regenerativa del cervell Incrementar el greix abdominal Interferir en la funció de la Tiroides Afavorir la formació d’infarts.

SÍMPTOMES DE L’ESTRÉS 1. FÍSICS: FATIGA, MALES DIGESTIONS, DOLORS, PALPITACIONS, SENSACIÓ D’OFEC, SON EXCESSIU O INSOMNI. 2. MENTALS: PÈRDUES DE MEMÒRIA, POCA CONCENTRACIÓ, DUBTES I CONFUSIÓ, ERRORS REPETITIUS... 3. EMOCIONALS: NERVIOSISME, PLOR FÀCIL, SENT. DE CULPA I FRACÀS, MANCA DE CONFIANÇA EN SI MATEIX, PESSIMIS- ME, TENDÈNCIA A L’AÏLLAMENT... 4. ALTRES: PÈRDUA D’INTERÈS, RETRETS I CONFLICTES, BUIT INTERIOR...

QUÈ PODEM FER? 1.-ANALITZAR ELS PROBLEMES OBJECTIVAMENT: 2.- ADQUIRIR TÈCNIQUES PER ALLUNYAR PENSAMENTS I EMOCIONS NEGATIUS. 3.-DIETA SENZILLA I EQUILIBRADA. EXERCICI FÍSIC I SON ADEQUAT. 4.- NO CONTINGUIS LES TEVES EMOCIONS. 5.- LLUITA CONTRA L’HÀBIT DE MENYSPREAR-TE 6.- COMPANYIA DE PERSONES TRANQUIL·LES 7.- EVITAR EXCÉS D’ESTÍMULS VISUALS I AUDITIUS. 9.- APRENDRE A VIURE AMB CALMA. TÈCNIQUES.