LA PROGRAMACIÓ I LA GESTIÓ DEL CURRÍCULUM PER COMPETÈNCIES Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat Subdirecció General d’Ordenació Curricular i Serveis Educatius Igualada, 8 d’octubre de 2009 01/05/2019

La programació i la gestió del currículum per competències La gestió del currículum: programar per gestionar la progressió dels aprenentatges. Els nous currículums i la programació a partir de les competències bàsiques. El desplegament i la concreció dels currículums en el marc de l’autonomia de centre. Exemples i orientacions.

La programació i la gestió del currículum per competències 1 La gestió del currículum: programar per gestionar la progressió dels aprenentatges

Nivells d’intervenció sobre el currículum El currículum prescrit El currículum de centre El currículum d’aula El currículum de l’alumne El currículum dels materials curriculars Normativa Programacions (PEC) UD (activitats, metodologia i avaluació) Atenció a la diversitat Selecció de recursos i materials

La gestió del currículum a la normativa LOE Article 6. Currículum 1. Als efectes del que disposa aquesta Llei, s’entén per currículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments... Article 121. Projecte educatiu 1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els valors, els objectius i les prioritats d’actuació. Així mateix, ha d’incorporar la concreció dels currículums establerts per l’Administració educativa que correspon fixar i aprovar al claustre, com també el tractament transversal en les àrees, matèries o mòduls de l’educació en valors i altres ensenyaments. 3. ... Així mateix, correspon a les administracions educatives contribuir al desenvolupament del currículum afavorint l’elaboració de models oberts de programació docent i de materials didàctics que atenguin les diferents necessitats dels alumnes i del professorat.

La gestió del currículum a la normativa LEC 52. Currículum El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació. 91. Projecte educatiu 4. El projecte educatiu ha de contenir, com a mínim, els elements següents: a) L’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els procediments d’inclusió i altres actuacions que caracteritzen el centre. c) La concreció i el desenvolupament dels currículums.

La gestió del currículum a la normativa Decret 142/2007, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària Article 7. Currículum 7.1 S’entén per currículum de l’educació primària el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació. 7.2 Per a cada àrea, aquest Decret determina els objectius, per a tota l’etapa, així com els continguts i criteris d’avaluació en els diferents cicles. 7.3 Els centres educatius desenvoluparan i completaran el currículum d’educació primària. El currículum elaborat pel centre formarà part del seu Projecte Educatiu. Article 8. Competències bàsiques 8.2 El currículum de l’educació primària inclourà les competències bàsiques que es determinen en l’annex del Decret. 8.3 El currículum de cadascuna de les àrees conté les competències bàsiques que es treballen en aquella àrea, la contribució de l’àrea a l’adquisició de les competències generals de l’etapa, els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de cada cicle. A l’annex del Decret s’estableix el currículum de les àrees, tenint en compte els horaris globals ...

Adquirir una visió longitudinal dels objectius de l’ensenyament La gestió de la progressió dels aprenentatges Competències específiques ... per al professorat Concebre i controlar les situacions problema ajustades al nivell i a les possibilitats dels alumnes Adquirir una visió longitudinal dels objectius de l’ensenyament Establir vincles amb les teories subjacents i les activitats d’aprenentatge Observar i avaluar els alumnes en situacions d’aprenentatge, segons un enfocament formatiu Establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió (Ph. Perrenoud, 1999)

Programar per millorar PLANIFICAR MILLORA CONTÍNUA AVALUAR I MILLORAR EXECUTAR

La programació i la gestió del currículum per competències 2 Els nous currículums i la programació a partir de les competències bàsiques

Algunes idees força dels nous currículums Donar estabilitat al sistema (continuïtat) Establir les competències bàsiques com a marc de referència curricular Consolidar la llengua catalana com a llengua comuna i factor de cohesió social i potenciar alhora el coneixement de les dues llengües oficials i l’educació plurilingüe Remarcar els principis de prevenció i d’inclusió en l’atenció a la diversitat Fomentar l’autonomia dels centres i la flexibilitat del currículum Potenciar la lectura, la comprensió i l’expressió oral, la comunicació audiovisual, les TIC i l’educació en valors Impulsar les activitats de recerca i de resolució de problemes

Estructura del currículum LOGSE Objectius generals de l’etapa Objectius generals de l’àrea i etapa Continguts Procediments … Fets … Valors … Objectius terminals Orientacions didàctiques Ensenyament i aprenentatge Avaluació LOE Objectius generals de l’etapa Competències bàsiques de l’educació obligatòria Objectius generals de l’àrea i etapa Competències bàsiques de l'àrea Continguts per cursos Criteris d’avaluació per cursos Connexions amb altres matèries

Organització del currículum (àrees/matèries) Competències pròpies Aportació de l’àrea/matèria a les competències bàsiques Objectius Continguts Connexions amb altres àrees Criteris d’avaluació ETAPA CICLE/CURS

Competència Competència és la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

Competències

Capacitats i competències bàsiques

Proposta curricular competencial Que integri els coneixements Que doni funcionalitat als aprenentatges Que potenciï l’autonomia personal Professorat èmfasi en ... Metodologia Disseny d’activitats Selecció de recursos Gestió d’aula Avaluació ...

Nivells de concreció del currículum dels centres PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE PROGRAMACIONS (ÀREES, MATÈRIES, CICLES O CURSOS, PROJECTES O ÀMBITS) UNITATS DIDÀCTIQUES

El desplegament curricular en el PEC Concreció dels criteris metodològics Organització horària Distribució dels continguts curriculars Mesures d’atenció a la diversitat Organització de l’acció tutorial Disseny dels projectes interdisciplinaris (EP), dels treballs de síntesi i del projecte de recerca (ESO)

Programacions Referents: Presa de decisions: Utilitat: Currículums prescrits i Projecte educatiu Presa de decisions: Selecció, distribució, concreció i seqüenciació dels objectius, continguts i criteris d’avaluació. Metodologia, activitats i materials didàctics. Organització i gestió d’aula (espais, temps i agrupaments) Avaluació Utilitat: Seguiment dels aprenentatges i de l’adquisició de les competències Establir connexions entre les matèries Garantir la continuïtat educativa

Desenvolupament del currículum per competències bàsiques Objectius d’etapa Objectius àrees - matèries À R E S Programació

Relació competències bàsiques i àrees/matèries Competències bàsiques i Objectius d’etapa DISCIPLINARI INTERDISCIPLINARI METADISCIPLINARI À R E S ASPECTES TRANSVERSALS

Línies de treball amb les CB Seleccionar o destacar els trets, components o dimensions principals de cada una de les vuit CB Decidir si es pot arribar a alguns acords sobre la seva concreció i distribució al llarg de l’etapa Posar de relleu quins elements de l’organització i funcionament del centre poden ajudar a l’adquisició de les CB Reflexionar sobre quines són les competències pròpies de les àrees i per mitjà de quins continguts i metodologies s’adquireixen Exemple: Competència comunicativa lingüística i audiovisual: oral i escrita Interacció en situacions comunicatives plurilingue i intercultural

La programació i la gestió del currículum per competències 3 El desplegament i la concreció dels currículums en el marc de l’autonomia de centre

Autonomia curricular i organitzativa dels centres PRIMÀRIA Distribució de les hores de lliure disposició per àrees i per cicles, respectant els mínims ESO Distribució de les matèries al llarg de l’etapa (sense alterar-ne l’assignació global) a l’ESO Organització de les matèries i creació d’àmbits de treball (sense alterar l’assignació global de les àrees) Autonomia per a l’alumnat: Optativitat Autonomia horària i organitzativa àmplia sobre el currículum: Projectes propis de centre (sense alterar l’assignació global mínima de les àrees) BATXILLERAT Flexibilització de la durada del batxillerat

Decret 143/07 d’ESO Annex 4: Assignacions horàries M. específiques Tres d’entre les següents: Biologia i geologia Física i química Educació visual i plàstica Informàtica Llatí Música Tecnologia Segona llengua estrangera

Decret 143/07 d’ESO Annex 5: Organitzacions pròpies de centres Assignació horària mínima de les matèries de quart curs ... (ex: Tecnologia: 70 hores)

Marge horari d’autonomia dels centres (ESO) Autonomia per a l’alumnat: Optativitat Optatiu 12,2% Comú 87,8% 1r a 3r curs 36,7% 63,3% 4t curs Autonomia màxima sobre el currículum: Projectes propis centre Flexible 35,4% Fixat 64,6% 1r a 3r curs 49,5% 50,5% 4t curs

La programació i la gestió del currículum per competències 4 Exemples i orientacions

Els components de la programació PER A QUÈ ENSENYEM? Objectius QUÈ ENSENYEM? Continguts d’aprenentatge Competències bàsiques QUAN I COM ENSENYEM? Seqüència didàctica Metodologia PER A QUÈ, QUAN I COM AVALUEM? Avaluació

Programació d’àrea o matèria Objectius de la programació anual de l’àrea o matèria Competències associades Distribució temporal dels continguts / Unitats didàctiques Connexions amb altres àrees o matèries Criteris d’avaluació Altres components

Elements orientatius d’una unitat didàctica Títol i justificació de la unitat o projecte Durada i distribució temporal i àrees relacionades Objectius d’aprenentatge Competències bàsiques i àrees o matèries relacionades Continguts Criteris d’avaluació Desenvolupament de les activitats d’aprenentatge i d’avaluació: metodologia, recursos i materials didàctics, organització d’aula o grup, etc. Altres (reflexió sobre la pràctica)

Les activitats: el cicle d’aprenentatge Estructuració dels coneixements 3 concret abstracte Introducció de nous conceptes o procediments 2 Aplicació del coneixement 4 Exploració d’idees prèvies 1 SIMPLE COMPLEX Font: JORBA, J. I CASELLES, E. (1996) La regulació i autoregulació dels aprenentatges ICE-UAB

Reflexió sobre les activitats Sobre el plantejament Respon a una pregunta o un problema? Estimula les respostes obertes? Aplica coneixements adquirits i fa nous aprenentatges? Relaciona coneixements de l’àrea o de diferents àrees? Presenta diferents graus de complexitat? Implica raonar sobre el què s’ha fet? Fomenta la comunicació? Estimula la curiositat i la creativitat? Implica l’ús d’instruments diversos? Sobre la gestió Es fomenta l’autonomia i la responsabilitat de l’alumnat? S’intervé amb preguntes adequades més que amb explicacions? Es complementa el treball individual i el cooperatiu? Estimula la reflexió i fa a l’alumant conscient del que aprèn? Es preveu el temps necessari?

Orientacions per a l’avaluació Avaluar per aprendre (avaluació com a part integral del procés d’ensenyament-aprenentatge): Contínua i global, plantejada a partir de situacions “noves” on calgui transferir coneixements Constata els avenços de l'alumnat i en detecta les dificultats (l’error com a ocasió d’aprenentatge) Té caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu Els referents són l'assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les àrees Cal distingir-la dels criteris de promoció i acreditació

Programació anual

Unitat didàctica o de programació

Currículum: desplegament i compleció. Orientacions Continuació del treball desenvolupat al llarg dels últims cursos, amb la finalitat de millorar les propostes curriculars i els aprenentatges de l’alumnat. Tasca progressiva durant els cursos d’implantació. Una vegada completada s’ha de revisar i avaluar periòdicament i sistemàticament. Diferents nivells de presa de decisions (normativa, centre, aula). Cal afavorir la interrelació i la coherència vertical i horitzontal dels currículums, el treball en equip i la coordinació. La concreció dels currículums de centre forma part del projecte educatiu. Aquest ha de recollir els valors, els objectius i les prioritats d’actuació. La revisió i actualització de les programacions és també una oportunitat per actualitzar els projectes educatius.

Currículum: desplegament i compleció. Orientacions Aspectes que s’han de treballar des de totes les àrees: comprensió lectora, expressió oral i escrita, comunicació audiovisual, tecnologies de la informació i la comunicació, educació en valors. Afavorir l’elaboració de models oberts de programació docent i de materials didàctics. La concreció del currículum s’ha d’entendre de manera oberta i flexible, promovent l’autonomia dels centres. Potenciar i afavorir la coordinació entre els projectes educatius dels centres d’educació primària i els d’educació secundària obligatòria.

Documentació www.xtec.cat/edubib edubib@xtec.cat