ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM Autor: desconegut Materials: marbre Cronologia: -188 aC Sistema constructiu: arquitravat Localització: Dimensions: 36,44m x 34,29m - actual: Pergamonmuseum (Berlín) Estil: grec hel·lenístic - original: Pèrgam (actual Bergama, Turquia)

L´imperi d´Alexandre Magne a la seva mort (323 a. C.)

Context històric: Època del regnat d’Èumenes II, de la dinastia atàlida (fill d’Atal I), que feu aixecar l’altar per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia. Els reis de Pèrgam es van guanyar el títol de defensors de Grècia aturant les diverses invasions, con les dels gàlates (Galàcia, regió d’Àsia Menor) En l’època hel·lenística es varen posar de moda els grans altars, dedicats a un gran déu, normalment Zeus. Hi haurà diferents centres o escoles d’art hel·lenístic: Atenes: es fan moltes còpies, més o menys lliures del passat (Tors Belvedere, d’Apol.loni, Jove orant de Boethas...) Pèrgam: destaquen els relleus i l’altar de Zeus, de l’època d’Eumenes II, grups que representen la lluita d’aquest regne contra els gals (Gal moribund, Gal suïcidant-se, d’Epígon) Rodes: afany pel colossalisme i per l’expressió del dolor i el moviment contorsionat. (Colós de Rodes, del s. III aC, Victòria de Samotràcia, Toro Farnesi i Laocoont) Antioquia: la Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat Alexandria: L'Al·legoria del Nil...

El mausoleu d´Halicarnàs (segle IV a. C.), d´uns 50 m. Durant l´època hel·lenística, l´arquitectura recupera la monumentalitat pròpia dels imperis orientals.

El colòs de Rodes (segle III a. C.), d´uns 32 m.

El far d´Alexandria (segle III a. C.), d´uns 150 m.

La biblioteca d´Alexandria (segle III a. C.)

Les set meravelles del món antic. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Piràmide de Kheops, els Jardins penjants de Babilònia, el temple d'Àrtemis a Efes, l'estàtua de Zeus a Olímpia, el Mausoleu d'Halicarnàs, el Colós de Rodes i el far d'Alexandria segons, Marten Heemskerk, artista holandès del segle XVI.

Policleto el Joven Teatro de Epidauro

Estadi grec

Bouleuterion de Milet Segle IV a. C.

Ciutat de Milet (segle V a. C.), de traçat hipodàmic

Stoà i àgora grega

Stoà d´Àtal a Atenes (segle II a. C.)

Temple de Zeus Olímpic a Atenes (segle II a. C.)

Acròpolis de Pérgamo (segle II a. C.)

Localització: Construït sobre la segona terrassa de l’ acròpolis Lloc de l’altar Mapa i maqueta de l’acròpolis de Pèrgam

Altar de Zeus en Pérgamo

Anàlisi formal: - Elements de suport Columnata jònica sobre Murs de càrrega del pòdium Gran pòdium massís (uns 7 m alt) amb una gran escala, del qual en forma part el gran fris, en comptes de formar-ne de l’entaulament.

- Elements suportats Columnes sostenen un entaulament pla, coronat per figures (acròteres) i amb forma d’U. Sistema arquitravat: predomini línia recta (horitzontal) Desproporció entre alçada pòdium i columnata

Reconstrucción idealizada: Construcción de planta cuadrada, con pórtico de acceso en forma de U e interior formado por un patio cuadrado rodeado de pórticos Claseshistoria Estructura arquitrabada equilibra proyección vertical del monumento Inversión de tamaños: el podium mide 7metros, mientras que la columnata jónica no llega a 3 metros, lo que acentúa efecto perspectívico Friso corrido por toda la construcción (unos 120 metros) de más de dos metros de altura con relieves de la gigantomaquia Altar de Zeus en Pérgamo Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Espai exterior Façana de l’altar conservada a Berlín. Fonaments de l’altar de Zeus a Bergama i lloc on es localitzava Façana de l’altar conservada a Berlín. Fris parets externes pòdium (120m x 2,5m) decorat amb alt relleus plens d’expressivitat. Tres pòrtics de columnes jòniques que emmarquen la monumental escala Cossos laterals que enquadren Podi (7 m. d’alt)

Espai interior Part perduda -B: pati amb altar a cel obert Columnata jònica Part perduda -B: pati amb altar a cel obert Planta quasi quadrada (38,6 x 36 m) B Pati Part conservada -A: escalinata A Cossos laterals que enquadren

planta de forma quasi quadrada alt relleu (gigantomàquia) Monumental (proporcions gegantines) planta de forma quasi quadrada (38,6 x 36 m.) columnata jònica columnata jònica pati Altar podi (7 m. d’alt) (ales) cossos laterals que enquadren ampla i elevada esglaonada

ESTIL: Grec hel·lenístic (Característiques de l’arquitectura) Pertany a l’escola de Pèrgam. És l’altar més gran de l’antiguitat. Es caracteritza pel colossalisme de les construccions, i pel patetisme (moció) de les escultures (relleus del fris). El centre de gravetat es traslladà de Grècia a Orient, a les noves capitals hel·lenístiques. Pèrgam fou una de les més importants. Es donà una influència mútua (eclecticisme) En arquitectura es barregen els ordres i s’obliden els canons, com és el cas de l’altar de Pèrgam. Es desenvoluparen simultàniament diferents estils i formes, reflex d’una amplitud i varietat de gustos. El gust pel colossalisme i el luxe ornamental hi són patents (fi sobrietat clàssica). Gran virtuosisme constructiu: l’esperit clàssic grec s’impregna del colossalisme i luxe orientals. Gran varietat de tipus de construccions. Les relacions entre l’ordre i l’edifici ja no són gaire rígides. S’abandona el dòric.

edifici de caràcter religiós (culte a Zeus) a la vegada commemoratiu i propagandístic (Èumenes II va fer aixecar aquest monument per commemorar les seves victòries contra els Gàlates)

Relleus del fris Figures retorçades, ritme violent, convulsiu. Musculatures en tensió, vestidures desplegades en totes direccions. Expressions facials torturades… Moltes s’identifiquen amb el seu nom escrit al marc.

Interpretació La Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus, representants del l’ordre, contra els gegants, les forces del desordre i el caos. Victòria alada que deixa clar qui ha triomfat en el combat. Alcioneu el gegant és arrossegat pels cabells per Atena, separant-lo de Gea, la seva mare. Gea, semienfonsada en els seus dominis, implora pel seu fill. Atena

alt relleu Gigantomàquia molt moviment i gran tensió lluita entre déus i gegants 2,5 m. alçada figures que es retorcen dramàticament més de 100 m. de longitud expressions turmentades "pathos" fort efecte de clarobscur molt volum escultòric musculatures en tensió

Al fris hi treballaren més de 40 escultors, que signaren a les plaques (Dionisiades, Menècrates, Melanip...). Unificaren la seva feina, fent difícil diferenciar les obres. Crearen l’estil conegut com “segona escola pergàmica”, que coindidí amb el regnat d’Èumenes II. Zeus lluitant contra tres gegants

Les moires (destí) lluitant Artemisa i un gegant mossegat

El tema del fris permetia fer una extrapolació de la narració mitològica a la realitat del regne de Pèrgam. El rei d’aquest tenia el seu model en Zeus, i Atena era la seva protectora i li donava la victòria sobre els seus enemics. El fris significava que igual com els déus havien triomfat sobre els brutals gegants, també els atàlides ho havien fet sobre els bàrbars invasors. Tan els déus com els reis, que representaven la civilització, varen aconseguir imposar aquesta i la pau. Els elements en comú del fris de Pèrgam amb els relleus del Partenó (frontó occidental, Atena i Posidó) significa l'interès dels sobirans de Pèrgam per proclamar-se hereus culturals dels atenesos. Les cares interiors de l’altar estaven decorades amb un fris més reduït, que explicava la vida de l’heroi Tèlef, antecessor de la dinastia atàlida, i fundador mitològic de Pèrgam, i era un relleu molt més senzill, per alguns antecedent de la columna de Trajà. Pergamonmuseum de Berlín

Imatges dels relleus de l’altar

Hècate, divinitat associada a la màgia, protegida per un escut, dirigeix una torxa contra el gegant Clitio, al que mossega un des gossos de la deessa. A la dreta el gegant Oto s’enfronta a Artemisa

Afrodita, a l’esquerra, aplasta amb el peu el cap d’un gegant mentre li clava una llança. Cap a la dreta Dione, la mare d’Afrodita, lluita amb un altre gegant, al qual també l’ataca Eros (fill d’Afrodita i Hermes).

Els Dioscurs (Càstor i Pòlux, fills de Zeus i Leda) lluiten també Els Dioscurs (Càstor i Pòlux, fills de Zeus i Leda) lluiten també. Pòlux s’apressa a anar a ajudar a Càstor al qual ha apressat un gegant.

INFLUÈNCIES Copias en mármol de original en bronce Gálata moribundo Claseshistoria Copias en mármol de original en bronce Gálata moribundo Gálata suicidándose. Época helenística. Escuela de Pérgamo Monumento de Átalo I (reconstrucción) Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Afrodita de Melos Nen de l’oca Victòria de Samotràcia Retrat de Sèneca

Diferenciación de texturas: plumas, telas, etc. Líneas de fuerza abiertas Técnica de paños mojados Diferenciación de texturas: plumas, telas, etc. Contraste movimiento cuerpo hacia delante y ropajes y alas hacia atrás Composición en diagonal Zonas de gruesos pliegues (claroscuros) contrasta con superficies lisas Estaba situada en una proa de barco de piedra en un ninfeo, reflejándose en el agua Época helenística. Escuela de Rodas. Victoria de Samotracia Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Época helenística. Escuela de Rodas. Laoconte

Ara Pacis d´August (segle I a. C.) Êpoca romana. La Columna Trajana (113 d. C.)