Santa Victòria.

Presentación del tema: "Santa Victòria."— Transcripción de la presentación:

1 Santa Victòria

2 Història Victòria, natural de Tívoli (ciutat més antiga que Roma), pertanyia a una família antiga i noble. Va nàixer a principis del tercer segle. Des de xiqueta va mostrar un natural feliç, un esperit suau i dòcil i uns modals nobles. Els seus pares la van prometre amb Eugeni, home de grans qualitats i pagà. Victòria es va sorprendre que els seus pares la volgueren casar amb un jove idòlatra. Aquesta tenia una amiga anomenada Anatòlia, la qual també estava a punt de prometre's amb un cavaller pagà anomenat Tit Aureli, però aquesta es va negar.

3 Tit Aureli li demanà a Victòria que intentara convèncer a Anatòlia, però va ser al contrari, Anatòlia va convèncer a Victòria perqué no es casara i es mantinguera verge junt amb ella. Victòria va repartir els seus diners entre els pobres i va fer professió de fe, igual que Anatòlia, en un convent. Eugeni i Tit Aureli les van denunciar per cristianes davant del prefecte Faustinià, el qual les va fer patir el martiri el 23 de desembre de l'any 223 dC.

4 Santa Victòria Donzella romana.
Martiritzada en Tívoli a mitjans del segle III. El seu atribut és una llança o un punyal. Sol acompanyar-la un dragó, al qual va matar i després va ocupar la seua cova per a viure en ella com anacoreta.

5 Atributs LLANÇA: Sol ser un arma de soldat o de màrtir. Es pot confondre amb una pica o una alabarda, que són armes paregudes.

6 PUNYAL: El solen portar com atribut en la mà o clavat en alguna part del cos. Es sempre un instrument martiri.

7 DRAGÓ: És un monstre fabulós, com una mena de rèptil de gran tamany amb garres de lleó i ales, que trau foc per la boca i a vegades té més d'un cap. Sol simbolitzar l'encarnació del mal. En ocasions, aquesta figura s'atribueix al diable.

8 Estil de vida Santa Victòria tenia un estil de vida anacoreta, és a dir, que era una persona dedicada a la vida contemplativa en la soledat del desert o d’un altre lloc retirat. L’art sol representar-los pobres i escassament vestits, amb túniques d’espart o pell, llargs cabells i frondoses barbes que a vegades a penes apleguen a cobrir-los el cos. Els atributs d’aquestos són el crucifixos i la calavera. Solen disfrutar de la companyia d’algun animal salvatge.