La indústria tèxtil a Catalunya al segle XIX i avui en dia

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
Advertisements

TFG – Àrea Enginyeria del programari
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
El segle XIX: un segle de revolucions
Google Llibres i la Biblioteca de Catalunya
BÀSQUET.
Cáncer de pulmó * Nom: Victoria Savchak
SANT DANIEL.
L’ERA DEL MAQUINISME Àlex Mogena.
Què és la tecnologia?.
Xarxa Productes de la terra
EL DESPLAÇAMENT EN BICICLETA NO ÉS UN EXOTISME
La Segona fase de la industralització
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
1. La Segona Revolució Industrial
EVOLUCIÓ DE LA PLANTA DE L’ESGLÉSIA DE SANTA CREU (O SANTA HELENA) DE RODA.
EL ROL DE LES EMPRESES INSTAL·LADORES EN L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Colònia Vidal Puigreig (Berguedà)
El mercat i els sistemes d’organització industrial
Generacions de llocs web
Anàlisi econòmica i financera
Materialisme històric
AGRICULTURA DE PLANTACIÓ
CALES DE L’ESCALA.
EL MOVIMENT OBRER A ESPANYA
LA MÀQUINA DE VAPOR.
APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
SANTA MARIA DEL MAR Es diu basílica de Santa Maria del Mar. És una catedral i és d’estil gòtic català. Es troba a la plaça de Santa Maria del Mar. S’hi.
Santa Coloma de Gramenet!
El segle XIX: un segle de revolucions
COMENTARI DE GRÀFICS.
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
TORRES DE DEFENSA A BEGUR.
EL MOVIMENT OBRER ( ) BUXAWEB EL MOVIMENT OBRER
SOCIETAT ESPANYOLA Segle XIX.
NO A LA REFORMA LABORAL.
Capitalisme i liberalisme
Una història de la tecnologia
EL FUTBOL.
Mohs i l’escala de duresa dels minerals
LES FIBRES TÈXTILS.
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
ALOHA ALOHA Mental Arithmetic proporciona als seus alumnes els mecanismes necessaris per aprofitar al màxim el seu potencial a partir del desenvolupament.
Entrevista a Enric Larreula
Plaça del rei (Barcelona)
SOCIALS ENTREVISTES EL FRANQUISME
La formació professional, una opció de futur i amb futur
LA VIDA DE LES PERSONES.
Santa Maria del Pi.
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
Lingua e cultura catalana Unitat 4: habitatge i l’entorn
Les taules de multiplicar
EXPLOTACIÓ INFANTIL?.
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
CFA Sebastià Juan Arbó Curs
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
COLÒNIES A CA LA MARIA LA CASA DE COLÒNIES. LA FAGEDA. LA GRANJA.
BARRI SAGRADA FAMÍLIA.
EL BARCELONÈS.
DA46: PROCÉS D’ADAPTACIÓ FINAL 01/01/2013 Subdirecció Màrqueting MUTUALISTES EN OPCIÓ ALTERNATIVA AL RETA.
ARTS PLÀSTIQUES Eva Navas Vela 1.
Evolució del comerç als barris de Barcelona
Els primers intents d’ industrialització
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
BARCELONA EMMURALLADA
FASES DE PROJECTE TECNOLÒGIC
Transcripción de la presentación:

La indústria tèxtil a Catalunya al segle XIX i avui en dia Membres: Camilo Amézquita.V Eric García.S Sergio Mateo.C Gurvinder Singh

Índex 1.Industria Tèxtil al Segle XIX 2. Problemes a la industria tèxtil 3.La industrialització catalana 4.El procés tèxtil llaner 5.La industria tèxtil d’avui en dia 6.El factor empresarial i comercial 7.Preu de mà d’obra 8.La distribució entre Barcelona i Girona

AL SEGLE XIX

1.Industria tèxtil al segle XIX A mitjans del segle XVIII ja hi havia a Catalunya una important producció manufacturera d’indianes (teixits de cotó estampats). Així, el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana va haver d’esperar fins als anys trenta i va haver de fer front a dues limitacions força importants, que són la manca energetica i la feblesa del mercat.

2.Problemes a la industria tèxtil En primer lloc, a causa de la pobresa del subsòl català, escàs en carbó. Per la qual cosa hi va haver una dependencia energetica, sobretot de Gran Bretanya. En segon lloc, a causa de la feblesa del mercat per una pagesia amb poca capacitat adquisitiva.

3.La industrialització catalana La industrialització catalana va caracteritzar-se bàsicament en el sector tèxtil. La indústria tèxtil es va iniciar amb l’aportació de petits capitals provinents fonamentalment dels beneficis agrícoles i del comerç colonial i va créixer a partir de la reinversió dels guanys.

4.El procés tèxtil llaner La mecanització del tèxtil llaner comporta un conjunt de fases i operacions per transformar la llana de l’ovella en teixits a punt per a la confecció. Cada una de les parts d’aquest procés amaga un conjunt d’operacions complexes realitzades per màquines i conduïdes per treballadors i treballadores. La filatura és un procés complex que parteix de la llana prèviament netejada per obtenir un fil apte per a ser emprat en els telers. El tissatge es du a terme amb els telers que amb el moviment incansable dels seus mecanismes va teixint la tela. Els acabats són els tractaments finals que s’apliquen als teixits, com pot ser el tenyit o l’aplicació de tractaments per modificar la textura, com el batanat. Finalment la tela és emmagatzemada i portada al magatzem per als grans compradors i a les botigues per a la seva venda al públic en general o a les modistes i els sastres.

A L’ACTUALITAT

5.La industria tèxtil d’avui en dia El sector tèxtil ha evolucionat en diverses línies relacionades entre sí que cal tenir presents per tal d’entendre globalment en quin moment està.

6.El factor empresarial i comercial El sector tèxtil a Catalunya ha sofert un retrocés important pel que fa als llocs de treballs i l’estructura productiva. Moltes són les empreses que han tancat –les dedicades específicament al procés tèxtil i d’altres auxiliars com les de construcció de maquinària-. Els tancaments han comportat una gran destrucció de llocs de treball que ha estat importantíssima i segueix amenaçant actualment. La tecnologia i les estratègies empresarials d’aquest sector estan canviat contínuament per anar-se adaptant a la nova situació que representa la globalització.

7.Preu de mà d’obra Aquesta situació canviant ve motivada per molts factors, un dels més importants és el del cost de la mà d’obra. El cost mitjà de l’hora de manufactura, segons dades de l’any 2006, a Catalunya, està sobre els 12 €, al Marroc a 6 € i a la Xina, 0,5 €.

8.La distribució entre Barcelona i Girona