El llatí i les llengües indoeuropees El llatí es parlava al principi en una regió d’Itàlia (Latium) i des d’allí es va estendre per les terres que envoltaven el Mar Mediterrani. Però el llatí tenia una llengua mare: l’indoeuropeu o les llengües indoeuropees.
La llengua originària anà fragmentant-se amb el pas del temps. ANTECEDENTS DEL LLATÍ Des del 5é milenni a. C. els pobles indoeuropeus, situats en la zona ubicada entre el Mar Negre, el Mar Caspi i els Monts Urals, començaren a emigrar i acabaren estenent-se al llarg del temps per un amplíssim territori que ocupava gran part d’Europa i d’Àsia. La llengua originària anà fragmentant-se amb el pas del temps. D’aquesta llengua primitiva no tenim testimonis escrits, però podem deduir la seua existència per les semblances que hi ha entre moltes llengües d’aquest àmbit geogràfic.
La família indoeuropea i els diferents grups
Grup itàlic: llatí, osc, umbre zona originària del llatí
Territori de l’imperi romà (s. II d. C.)
Les llengües romàniques
Les llengües d’europa d’origen indoeuropeu classificades per grups
Conclusions: Les llengües romàniques vénen del llatí, que era una llengua del grup itàlic de la família indoeuropea. La majoria de les llengües d’Europa pertanyen a diferents grups de la família indoeuropea. El basc, el finés, l’hongarés, l’estonià són llengües europees, però no se les considera d’origen indoeuropeu.
NOTES SOBRE CRONOLOGIA: Entre el 5000 i el 4000 a.C els pobles indoeuropeus començen a desplaçar-se des del nucli originari. Cap al 1100 a. C. els pobles indoeuropeus arriben a la península itàlica. Els primers testimonis escrits del llatí comencen el s. V a.C. L’imperi romà d’occident cau en mans dels pobles germànics el 476 d. C. (s. V d.C.) El s. IX d. C es considera el moment del naixement de les llengües romàniques. Durant el s. XIX els estudis de lingüística comparada descobreixen el parentiu entre moltes llengües d’Europa i Àsia .