Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides Pàgina 393 L’inici de la decadència de la tragèdia i l’aparició del socratisme. El primer símptoma de la il·lustració grega, de la “malaltia de la raó”: la tragèdia en Eurípides. Sentit inicial de la tragèdia Pura contemplació estètica Grau alt d’indeterminació moral Consol metafísic, catarsi (l’efecte) Canvi amb Eurípides Judici racional, moral i polític L’espectador puja a escena i comença a utilitzar el llenguatge lògic i argumentatiu Judici crític (comença a jutjar i negar una part de la vida) 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó

Pàgina 394 El personatge central i protagonista de la decadència del sentit tràgic: Sòcrates. Representa: L’aparició de l’home teòric: no basta amb sentir, s’ha de saber. L’optimisme racionalista: la raó és l’únic camí, tot, per ser bell, ha de ser racional. Una actitud contranatural (inversió, degeneració) que nega: Els aspectes obscurs i terribles de la vida. El coneixement de la unitat entre la vida i la mort. La tensió entre el que és individual i el fons vital primordial. Quina és la causa d’aquesta forma de pensar, valorar i procedir (punt de vista axiològic)? La falta total de seguretat instintiva porta a Sòcrates a inventar un nou ideal (l’home teòric) que sedueix als joves i els fa oblidar la saviesa tràgica. El pensament científic i socràtic amaga dues fal·làcies: Una il·lusió metafísica: creure que és possible conèixer l’Ésser mitjançant la raó. Una il·lusió moral: Creure que és possible corregir-lo. La causa última que hi ha al darrera d’aquest instint de convertir-lo tot en quelcom pensable i lògic és la por a la mort. 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó

L’home teòric (racional) L’home artístic (intuïtiu) Pàgina 393 Dues formes de ser al món: l’home artístic (intuïtiu) i l’home teòric (racional). L’home teòric (racional) Es preocupa de sobreviure tot i a costa de no “viure” la vida, de renuncia-hi Utilitza els seus conceptes i abstraccions per Intentar evitar els seus mals (prevenir) i procurar-se totes aquelles coses que li permetin una vida més segura (preveure) Per poder sentir-se segur està atent a les regularitats, és prudent i no arriscat El seu coneixement “conjura la seva desgràcia” però no n’obté cap felicitat L’home artístic (intuïtiu) Només es preocupa de viure tot i a costa de la seva pròpia supervivència A través de les seves intuïcions i metàfores busca La plenitud vital i fer de la seva pròpia vida un art (configura una cultura) (la realitat és contingència, bellesa i aparença) No pot preveure ni aprendre de l’experiència perquè veu cada cosa sempre des de l’alegria i la innocència La seva felicitat i la seva vida són plenes ja que malgrat que pateixi més i més sovint, se sent viu Text pàgina 395 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó

Pàgina 396 La reflexió sobre els usos del llenguatge: la intuïció i el concepte. L’arrel profunda del socratisme està en una sobrevaloració de la raó que se sustenta en un determinat ús del llenguatge i el valor que es dona a les paraules. Nova polaritat: la forma intuïtiva i la forma conceptual de la comprensió de la realitat. Quina de les dues és capaç de captar i expressar de manera més fidel i integra la vida?: L’error del socratisme ha estat substituir la forma intuïtiva de comprensió de la vida (tragèdia grega) per la conceptual (discurs racional, abstracte, teòric i lògic). Genealogia: Sòcrates considera que allò que les coses tenen en comú (essència) és allò més real. Plató ho objectiva, li atorga existència separada i s’oblida que ha estat ell mateix el que ha creat aquests conceptes (que no són més que paraules). Quadre pàgina 397 Text pàgina 397 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó

Pàgina 396 Al darrera d’aquest gir gnoseològic hi ha un gir ontològic: El que és real: Deixa de ser el que és individual i concret (ara es considerarà només aparença). Passa a ser el que és comú (l’essència). Conseqüència: D’aquesta manera s’esquematitza la vida i es buida de contingut. Els conceptes passen a ser considerats l’autèntica realitat (la veritat) quan que només són invencions humanes, productes convencionals, creats amb la finalitat de poder preveure o poder comunicar-nos. 2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 2.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó José Vidal González Barredo