2. El cristianisme aristotèlic de Tomàs d’Aquino

Presentación del tema: "2. El cristianisme aristotèlic de Tomàs d’Aquino"— Transcripción de la presentación:

1 2. El cristianisme aristotèlic de Tomàs d’Aquino
2.1. El problema del coneixement Pàgina 165 El paper de la raó i dels sentits: l’empirisme Segueix el principis gnoseològics de la filosofia d’Aristòtil: Tant el coneixement sensible com l'intel·lectual són el resultat de la participació conjunta del cos i de l’ànima. Negació d’idees innates (Les idees són elaborades per l’enteniment a partir de l’experiència i mitjançant el procés de abstracció). Per tant, el coneixement té el seu origen en els sentits (empirisme). Amb les dades que ens proporcionen els sentits, l’enteniment elabora els conceptes (universals) mitjançant el procés d’abstracció (a la manera aristotèlica). Els universals obtinguts d’aquesta manera són un reflex real de l’essència de les coses (realisme cognoscitiu). Com és possible el coneixement intel·lectual? Teoria de l’abstracció José Vidal González Barredo

2 2. El cristianisme aristotèlic de Tomàs d’Aquino
2.2. El problema de la realitat: la cadena del Ser Pàgina La metafísica tomista: la cadena del Ser L’Ésser (Creador) necessari essència = existència Acte pur Perfecció Simplicitat Déu àngels ànima racional cos animals plantes substàncies inorgàniques primers elements (foc, aire, aigua, terra) Matèria primera (sense forma) potència pura Immaterials Substàncies separades Formes pures L’ésser humà Materials Substàncies Compostes Matèria + forma Éssers finits (Creatures) contingents essència ¬ existència Dependents Potència + acte

3 2. El cristianisme aristotèlic de Tomàs d’Aquino
2.2. El problema de la realitat: la cadena del Ser Pàgina Text pàgina 166 El problema dels universals: realisme moderat Només existeixen substancies concretes, compostos individuals de: Matèria (que és el principi d’individuació), i Forma (essència: que assigna el gènere i l'espècie a l’individu). Les formes (els universals) són quelcom real (realisme) que existeix en les coses, però No té existència separada d’aquestes (com afirmava Plató o l’agustinisme).

4 3. El nominalisme de Guillem d’Occam
3.1. El problema del coneixement: criticisme Pàgina 174 Segle XIV, es caracteritza en els seus trets generals pel: Misticisme en allò religiós (la fe es debilita en voler trobar suport en la raó). Criticisme en allò filosòfic (la filosofia és un saber autònom). La teologia → fonament: l’autoritat de la revelació (que conté totes les coses necessàries per a la salvació). Les seves veritats no són demostrables racionalment. És autosuficient i no necessita de la filosofia (s’ha d’abandonar tot intent de síntesi amb la filosofia, de racionalitzar la fe). La filosofia → s’ha de centrar en el seu propi àmbit de coneixement: la investigació del món natural (ciència). Ha de treballar de manera autònoma (alliberada dels temes religiosos). És un saber crític que revisa constantment els seus pressupòsits i les seves conclusions (criticisme) (la teologia, en canvi, és dogmàtica). Biografia Pàgina 174 Obres Pàgina 175 Conflicte entre fe i raó: separació de la filosofia de la religió

5 3. El nominalisme de Guillem d’Occam
3.2. El problema de la realitat: nominalisme Pàgina 175 La concepció dels universals: el nominalisme Nega la realitat dels universals, ja siguin entesos com: Idees en la ment divina (exemplarisme agustinià). Formes substancials en les coses (filosofia tomista). Només existeixen les coses individuals i les seves propietats. Què són els universals i quin paper tenen en el coneixement?: Són noms (nominalisme) que signifiquen coses individuals i que les representen en les proposicions de la ciència. Paraules triades arbitràriament (convencionalisme) per designar coses. Com es formen els universals?: Es formen a partir de l’experiència en observar que hi ha diversos graus de similitud entre les diferents coses individuals. Per tant, l’universal és una invenció humana, una fórmula d’economia mental, un símbol que designa amb un mateixa paraula (concepte) un conjunt d’individus particulars amb semblances comuns.

6 3. El nominalisme de Guillem d’Occam
3.2. El problema de la realitat: nominalisme Pàgina 176 La crítica de la metafísica tradicional: la navalla d’Occam Què és la navalla d’Occam? És un principi d’economia conceptual i de simplicitat que pretén atacar la complexitat dels sistemes dels filòsofs antics a l’hora d’explicar la realitat. Cal recordar que la metafísica tomista encara els havia fet encara més complexos amb la incorporació dels conceptes propis del pensament cristià. S’enuncia de les següents maneres: “No s’han de multiplicar els ens sense necessitat” “No expliquis amb moltes idees o categories allò que puguis dir o explicar amb poques” “Si amb dos factors n’hi ha prou per explicar una cosa, no se n’hi ha de afegir un tercer” Implica la supressió dels conceptes metafísics que no puguin ser coneguts per l'experiència directa, com: Les essències (Idees) platòniques. Els de la teoria hilemòrfica aristotèlica. Els afegits per la metafísica tomista.