Tema 8 Els paisatges naturals Respostes 1 a la 5 (p.173)

Pàg. 173 Ex. 1 Fluvisol: sòl d’origen al·luvial, situat en zones que reben aportacions continuades de sediments de rius. Prat: formació vegetal que, en el domini eurosiberià, ocupa els estatges superiors en els vessants. Hi abunden la vegetació herbàcia i les pastures de gramínies, com la festuca. Esclerofil·le: arbre o arbust adaptat a la sequera, de fulles perennes gruixudes, coriàcies i dures (alzines…) 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 1 Màquia: massa densa d’arbustos, formada per ullastre o olivera silvestre, acompanyat de matolls de llentiscle, estepa, bruc i ginesta. Es troba en zones en què s’ha degradat el bosc mediterrani. 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 2 Horitzó A: Gran quantitat de matèria orgànica (fulles caigudes a l’horitzó 0) Horitzó B: Residus orgànics parcialment descompostos i més presència mineral, alhora que disminueix la matèria orgànica 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 3 Fluvisòl Litosòl Regosòl 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 4 Lixiviació: dissolució i rentatge d’un sòl superior per acció de l’aigua (sobretot amb pluges mot abundants) Conseqüències: l’horitzó A s’empobreix gradualment, mentre que el B acumula sals lixiviades. 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 5 rànkers rendzines Són leptosòls (sòls prims), sòls de perfil poc diferenciat que presenten un horitzó superior sobre la roca mare (50 cm aprox.) El procés de formació d’horitzons ja s’ha iniciat però el seu desenvolupament és escàs Solen aparèixer en pendents i vessants Sòls àcids Sòls calcaris Propis de terres humides, costaneres o de muntanya Propis de zones seques de l’Espanya calcària 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 6 Catalunya: Sòls bruns calcaris:predominants al llarg de la costa i a l’interior del país. Bruns humits: Pirineu i Montseny. Roigs mediterranis: certes planes de l’interior. Fluvisòls: Delta de l’Ebre. 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 67 Vegetació xeròfila: Vegetació higròfila: especialment adaptada als ambients àrids i secs. Vegetació higròfila: ambients humits, als quals perjudica la manca d’aigua. 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 8 Les espècies introduïdes deuen la seva adaptació a l’acció antròpica, especialment pel que fa a espècies d’ús agrícola o silvícola. Les espècies asilvestrades tenen el seu origen, també, en espècies introduïdes fa segles, però que en l’actualitat no tenen valor econòmic i s’han asilvestrat (s’han adaptat al territori i creixen i es desenvolupen en zones silvestres, com si fossin espècies autòctones). 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 9 Illes Canàries: situació, clima i geomorfologia fan que concentrin el nombre més gran d’espècies endèmiques. Illes Balears: També nombroses espècies endèmiques. Península: sobretot a Andalusia (Serra de Grazalema, Serra Nevada…). 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 10 Comunitat clímax: relació òptima entre els ésser vius (biocenosi) i el seu entorn (biòtop). Comunitat que s’adapta perfectament als recursos disponibles formant un ecosistema que ha arribat a la seva maduresa o equilibri. 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 11 Vegetació potencial: la que es donaria en un territori determinat si evolucionés de forma natural, sense intervenció humana. en contrast amb la vegetació actual, que és la que existeix en realitat en una àrea concreta. 28/11/11 Pani 2011

Pàg. 173 Ex. 12 Espanya: domini eurosiberià correspon a les zones de domini climàtic oceànic i oceànic de transició, i als contraforts dels Picos d’Europa i els Pirineus. Catalunya: climes oceànic i mediterrani d’alta muntanya. 28/11/11 Pani 2011

Enllaços útils http://geografia09-10.wikispaces.com/UNITAT+8 28/11/11 Pani 2011

http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/124/Fitxes/català/F/50 28/11/11 Pani 2011

http://www.igc.cat/web/ca/mapageol_apren_ap1.html 28/11/11 Pani 2011