COM ENTENEN LA MORT I EL DOL EN ELS INFANTS Presentació del conte “La seva olor...” Conxita Larrull, Cadaqués octubre 2008

QUÈ ÉS EL PROCÉS DE DOL És la reacció natural que provoca la mort o separació d’una persona significativa o d’altres circumstàncies. Pot provocar: Canvis a nivell intern: escala de valors, estat d’ànim, expectatives vitals... Canvis físics: pèrdua de la gana, de la son, de la força muscular... Vivència molt íntima i dolorosa. Mort previsible (edat, malaltia terminal: lliberació), mort intempestiva (el dol pot ser més difícil de superar). Pèrdua de l’entusiasme, costa fer fins i tot l’habitual, pèrdua de sentit. Pena intensa amb plors freqüents, buidor a l’estòmac. Tibantors musculars, sensació de sufocació i necessitat de sospirar sovint.

DIFERENTS ETAPES INMEDIATA: Xoc amb la realitat. Negació, rebuig, culpabilitat. Gran càrrega de dolor i ansietat. INTERMÈDIA: Barreja d’acceptació i preocupació. Replantejament d’idees anteriors. Molts records. TARDANA: Es sol resoldre el dol. S’assumeix la pèrdua. Adaptació i normalització a la nova situació. 1- Emoció a flor de pell, estat de confusió i atordiment, plors, sospirs i negació de la realitat o interpretació distorsionada. Duració d’uns dies a varies setmanes o mesos 2- Símptomes: inquieturd, malestar, ràbia, insomni, anorèxiqa, culpabilitat, aïllament, inhibició i fins i tot al·lucinacions auditives i visuals. Pot durar el primer any o més. 3- Normalització de la vida i adaptació als nous rols. Pot allargar-se fins el segon any

REQUISITS DEL DOL (C. Poch) Acceptar que la mort és real. No impedir sentir el dolor de la pèrdua. Recordar la persona que ha mort. Desenvolupar una nova activitat. Pensar sobre el sentit de la vida. Deixar que els altres ens ajudin.

COM VIUEN LA MORT I EL DOL ELS INFANTS Tot i que ells tenen una curiositat natural per la mort, els adults no sabem com parlar-ne i aquest tema no es parla a casa. No sabem com afrontar-lo quan esdevé.

En les nenes i nens el dol depèn del seu concepte de mort i vida, i aquest va evolucionant amb l’edat i les vivències. També depèn en gran manera de com el visquin les seves persones de referència.

Molt important: . Que algun adult proper, si no poden els pares, tingui cura de que el nen o nena trenqui el menys possible les seves rutines i horaris. Que vegi que molts aspectes continuen estables. . Poden pensar que els han abandonat de manera voluntària i sentir ràbia vers qui ha mort, o sentir-se culpables pensant que han fet alguna cosa malament. . Hem de facilitar que comparteixin les emocions, facin preguntes i participin en les converses familiars.

En tots els casos - El que s’ha d’explicar sobre la mort, depèn del grau de maduresa del nen o nena. Demanar-li què vol saber. Respondre directament, amb paraules que entengui i dient la veritat. Acceptar que no hi ha respostes per tot i que no tothom té les mateixes.

Reaccions normals en els infants Anhelar la presència perduda. Creure que tornarà. Tristor. Aquesta tristesa pot ser intermitent. Es capaç de riure i jugar. Buscar a la persona perduda i sentir-la present. Esclatar en còlera. Sentir-se traït. Pot tenir reaccions hostils cap a la persona morta. Experimentar sentiment de culpa. Patir ansietat per por a tenir altres pèrdues. Retrocés en hàbits ja assolits: control d’esfínters o altres. Incapacitat per concentrar-se en tasques escolars.

El conte: La seva olor... El conte ens explica les reaccions tres germanes de diferents edats davant la mort en accident de la mare. La nena mitjana és la que narra les situacions i emocions per les que van passant ella i tota la família. Podem veure com poc a poc van trobant maneres d’adaptar-se, cadascú la seva, ajudats pel suport dels que els envolten. Conté orientacions i bibliografia per a nenes i nens, família i educadors. Les il·lustracions son de Paloma Marchesi.

A quines edats va dirigit? Educació Infantil:(4-6 anys) A P-4 i P-5 es podrà utilitzar la lectura del conte i algun diàleg o activitat adaptant-la al grup. Primària:(6-11 anys) Els alumnes dels tres cicles tenen l’edat adient per treballar les propostes. ESO:(11-13 anys) Al haver-hi la figura d’una adolescent, els i les alumnes d’ESO es poden sentir identificats i motivats. ADULTS: Que cerquin informació d’aquest tema.

Aquests dies estan passant moltes coses. Ara som al cementiri Aquests dies estan passant moltes coses. Ara som al cementiri. És un lloc estrany, no hi havia estat mai. El papa no volia que vinguéssim, però la tata, que té setze anys, va dir que sí, que hi volia anar, que quan va morir la iaia no li van dir res de l’enterrament i encara li sembla que no se’n va acomiadar. Si ella hi venia, nosaltres també. La peque, que només té tres anys, sempre vol fer el que jo faig.  

PARLAR DE LA MORT A L’AULA UNA PROPOSTA DES DE FILOSOFIA 3/18

Per què parlar de la mort a l’aula? Facilitar un context on puguin expressar el que s’imaginen, el que senten, els dubtes... Propiciar la reflexió sobre la finitud i el que comporta Adquirir destreses i habilitats de pensament que els puguin ajudar davant d’un succés traumàtic

Què em vaig proposar amb aquest treball? Trobar una eina per apropar el tema de la mort a l’escola. Fer-ho de manera que els i les alumnes puguin manifestar la seva curiositat natural i les inquietuds respecte a la mort. Donar a les educadores i educadors uns materials que els hi facilitin l’entrada en aquesta tasca.

Material de treball Conte: “La seva olor...” Explica la situació que viu una família davant la mort per accident de la mare. La narradora és la germana mitjana que té vuit anys. Manual: Consta de cinc sessions, treballant en diferents matèries, es practiquen les habilitats de pensament a partir dels suggeriments de plans de diàleg i exercicis

Proposta de treball Cada sessió comença per la lectura i la atenta observació (pot ser en un canó, el conte o fotocòpies) dels dibuixos dels episodis corresponents En cada sessió es proposen uns temes concrets (haurem d’estar oberts als suggeriments del grup), que es podran aprofundir en els plans de diàleg i en els exercicis.

Sessió 4 episodi 9 Ara ja som a casa. El papa s’ha quedat adormit al llit de la peque, que, com que no volia sopar, ha fet una rebequeria i després no hi havia manera que s’adormís. Demanava la mama. Jo tenia ganes de parlar amb la tata. Estic una mica enfadada amb la mama perquè s’ha mort. Qui m’ajudarà a fer la motxilla per anar a les colònies? De tota manera ja no sé si tinc ganes d’anar-hi, ni de veure les amigues del cole, ni que em preguntin coses de la mama. Ho he explicat a la tata i m’ha dit que demà ella i el papa m’ajudaran a fer la motxilla. M’ha abraçat molt fort i ha plorat.  

Pla de diàleg: l’abraçada Reflexió      Pla de diàleg: l’abraçada   Reflexió -         Quina sensació et produeix l’abraçada que veus en el dibuix? -         Què et sembla que li vol dir la nena gran a la germana amb aquesta abraçada? -         T’agrada que t’abracin? Com et sents quan t’abracen? -         Quin sentiment et porta a fer una abraçada? -         De quina altra manera pots mostrar que estimes a algú? -         És com dir alguna cosa quan abraces? Quina? -         I quan et fan un petó? Què et volen dir? -         Hi ha gestos amb els que no cal dir paraules? Quins? -         Una trucada de telèfon d’un amic/ga et pot fer sentir estimat/da? -         Tens alguna pregunta a fer?

Exercicis: l’abraçada   -         “Ens abracem” Cadascú tria una parella per fer-se una llarga abraçada. Comentar com ens sentim després. -         Amb els nens i nenes estirats al terra amb els ulls tancats farem una audició de violoncel de Yo-yoma (Yo-yoma sings Morricone). Mentre l’escolten passarem un moment per cada alumne per fer-li una petita carícia a la mà. Explicar com ens hem sentit. -         Tria un animal que tinguis o voldries tenir i escriu el que fas o faries perquè es senti estimat. -         “Abraçada en grup” Tots els alumnes s’uneixen fent una pinya i es fan una abraçada entre tots.

Sé que res tornarà a ser igual si no hi és la mama Sé que res tornarà a ser igual si no hi és la mama. I sé que mai més no la tornaré a veure. Això em fa estar trista i plorar moltes vegades. Al papa i a la tata també els passa. La peque se segueix fent pipí al llit, però ens han explicat que això és normal, que ja li passarà. I la tata es queda a l’habitació a escoltar música més vegades que quan hi era la mama. Em sembla que no vol que la veiem plorar i prefereix estar sola. L’altre dia em va explicar que moltes vegades sent que la mama és amb ella, acompanyant-la, unes passes al darrere, que sent la seva olor...