L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable: On vius? A Barcelona. On és Tolosa de Llenguadoc? Al sud de França. Indica procedència: d’ on (de + on) D’on ets? Sóc de Girona. D’on vius? D’on és Tolosa de Llenguadoc

Ús de l’expressió fa + quantitat de temps Per preguntar el temps transcurregut des de l’inici d’un fet fins al moment actual podem utilitzar: QUAN (temps) FA QUE: Quan temps fa que vius a Tolosa? Per indicar el temps transcurregut podem utilitzar: FA + quantitat de temps: Fa 3 anys que visc a Tolosa Visc a Tortosa des de fa 3 anys Fa 3 anys Fa és sempre invariable (fa un any / dos anys…)

Forma i ús de la preposició a. Contracció. Indica direcció I localització. Sempre a imai en davant d’un nom propi de país, ciutat, poble… Visc a França, Barcelona, Trento… Visc en França… Es contrau amb l’article def. masc. sing. i pl. a+el al al Japó a+els als als Estats Units

La prep. a no es contrau si l’art. def. és femení, sing. i pl La prep. a no es contrau si l’art. def. és femení, sing. i pl., o si l’art. s’apostrofa amb el nom: a la a la Xina a les a les Filipines a l’ a l’Equador / a l’Argentina

Adjectius per descriure persones. Flexió de gènere i nombre Normalment va darrera del nom o del verb ser. Concorda en gènere i nombre amb el nom al qual fa referència: El nen és ros i la nena rossa. En Pere és alt. Els teus fills són baixos Les noies són altes, rosses I primes. SINGULAR PLURAL masc. fem: -a masc: -s/-os fem: -es Prim baix Prima baixa Prims baixos Primes baixes

La família:

Substantius que indiquen relacions familiars. Flexió de gènere i nombre

Adjectius relacionats amb la quantitat de fills i l’ordre de naixement SINGUALR PLURAL masculí femení gran grans mitjà mitjana mitjans mitjanes petit petita petits petites únic única únics úniques

Forma i ús dels possessius El possessiu concorda en gènere i nombre amb el nom del darrera (objecte posseït) I no amb la persona que posseeix. Normalment utilitzem els poss. Davant d’un nom o precedits d’article: El meu pare i els meus germans Meu pare es diu Pere La seva mare ( d’en Xavier o de la Maria ) El seu pare

Forma i ús dels possessius

Les formes HI HA, ÉS i TÉ per descriure llocs LLOC + és + adjeciu Barcelona és turística LLOC + té + substantiu Barcelona té platja A + LLOC + hi ha + substantiu A Barcelona hi ha platja Si descrivim amb la forma HI HA el lloc va introduït per la prep. A I se sol col·locar al començament de la frase

Ús del pronom HI Indica lloc Substitueix el lloc Sovint, per fer èmfasi, diem primer el nom del lloc i després el pronom HI A Barcelona hi fa calor, fred, bon temps… S’uneix amb el pronom ES en frases impersonals: s’hi A Barcelona s’hi parla català

FA + fred / calor / bon temps / mal temps Per dir el clima podem utilitzer el verb FER amb els noms: fred, calor o l’expressió: bon / mal temps A barcelona hi fa bon temps Fa calor a l’Equador? Hi fa fred al Japó?

Expressions de quantitat Gairebé = quasi (no arriba a una quantitat exacte) Barcelona tè gairebé / quasi 3 milions d’habitants (2.900.000). Uns = aproximadament = més o menys Barcelons tè uns / aproximadament / més o menys 3 milions d’habitants

Ús de TAMBÉ, A MÉS (A MÉS), PERQUÈ i PERò