L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable:

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Fet per Lluna Iglesias.
Advertisements

Practica….
L´energia.
Les amistats estan fetes de trossets....
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
TRÀMITS NAIXEMENT D’UN FILL A CATALUNYA
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
Aquest bonic poema sapiencial és una invitació a la confiança en la Providència divina. El salmista vol inculcar que només Déu pot assegurar la prosperitat.
J de O V A E Q D U R I M N.
Entrevistem a Joaquín Castel Mas
III. Jesús ve a salvar-nos
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
El Pare Claret és un regal per a tots
El Planeta Terra.
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
CLAUDE MONET.
3a PART Els nens i nenes de P- 4
Linx Ibèric.
Rajoles del Benedictus, d’Ein Karem. JERUSALEM
EXCURSIÓ A L’HORTA D’ALBORAIA I MELIANA
DE LA GARROTXA A L’EMPORDÀ, VIU EL FLUVIÀ
ESTADÍSTIQUES I WEBQUEAST
CALES DE L’ESCALA.
Quan l’amor fa mal.
LES CATEGORIES GRAMATICALS
La família de les tortugues
Expressions de lloc.
Morfologia i sintaxi del Institut Salvador Vilaseca de Reus.
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
Lingua e cultura catalana Unitat 2: ciutats i gent
PREGUEM: Pare, Perdó per les coses que he fet malament,
éssers vius o de les coses.
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
El Reflex dels teus Actes
SORTIM A EXPLICAR MITES
Som nois i noies de 5è de l’escola Seat
Quin dinosaure!.
TEMA 2 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
3. TOTS SOM DIFERENTS..
ORIOL JA NO VOL JUGAR.
DRAMES RURALS EN MET DE LES CONQUES.
LES LLETRES: VOCALS I CONSONANTS:
JO, AMB LES OBRES,ET MOSTRARÉ LA MEVA FE
ALUMNES DE 4T ESCOLA L’ESTEL
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
El petit príncep
Els corriols Piu i Piua.
Grup: AIGUA DE PORCS! LA MEMÒRIA HISTÒRICA!.
LA SOCIETAT , LA FAMÍLIA , L’EDUCACIÓ I LES JOGUINES
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
DALI ESPAI FEM CULTURA.
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Lingua e cultura catalana Unitat 4: habitatge i l’entorn
Les taules de multiplicar
Un animal en perill d’extinció
Consum per substàncies per any (últim mes)
LEXEMA Es fa afegint al LEXEMA MOT PRIMITIU

Religió Catòlica 2 Educació Primària.
TEMA 3 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
“NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU!"
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
LES PEDRES DE LA VIDA.
Què fas a la universitat?
Què fas a la universitat?
Sobre l’esforç Anònim 2014 .
Transcripción de la presentación:

L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable: On vius? A Barcelona. On és Tolosa de Llenguadoc? Al sud de França. Indica procedència: d’ on (de + on) D’on ets? Sóc de Girona. D’on vius? D’on és Tolosa de Llenguadoc

Ús de l’expressió fa + quantitat de temps Per preguntar el temps transcurregut des de l’inici d’un fet fins al moment actual podem utilitzar: QUAN (temps) FA QUE: Quan temps fa que vius a Tolosa? Per indicar el temps transcurregut podem utilitzar: FA + quantitat de temps: Fa 3 anys que visc a Tolosa Visc a Tortosa des de fa 3 anys Fa 3 anys Fa és sempre invariable (fa un any / dos anys…)

Forma i ús de la preposició a. Contracció. Indica direcció I localització. Sempre a imai en davant d’un nom propi de país, ciutat, poble… Visc a França, Barcelona, Trento… Visc en França… Es contrau amb l’article def. masc. sing. i pl. a+el al al Japó a+els als als Estats Units

La prep. a no es contrau si l’art. def. és femení, sing. i pl La prep. a no es contrau si l’art. def. és femení, sing. i pl., o si l’art. s’apostrofa amb el nom: a la a la Xina a les a les Filipines a l’ a l’Equador / a l’Argentina

Adjectius per descriure persones. Flexió de gènere i nombre Normalment va darrera del nom o del verb ser. Concorda en gènere i nombre amb el nom al qual fa referència: El nen és ros i la nena rossa. En Pere és alt. Els teus fills són baixos Les noies són altes, rosses I primes. SINGULAR PLURAL masc. fem: -a masc: -s/-os fem: -es Prim baix Prima baixa Prims baixos Primes baixes

La família:

Substantius que indiquen relacions familiars. Flexió de gènere i nombre

Adjectius relacionats amb la quantitat de fills i l’ordre de naixement SINGUALR PLURAL masculí femení gran grans mitjà mitjana mitjans mitjanes petit petita petits petites únic única únics úniques

Forma i ús dels possessius El possessiu concorda en gènere i nombre amb el nom del darrera (objecte posseït) I no amb la persona que posseeix. Normalment utilitzem els poss. Davant d’un nom o precedits d’article: El meu pare i els meus germans Meu pare es diu Pere La seva mare ( d’en Xavier o de la Maria ) El seu pare

Forma i ús dels possessius

Les formes HI HA, ÉS i TÉ per descriure llocs LLOC + és + adjeciu Barcelona és turística LLOC + té + substantiu Barcelona té platja A + LLOC + hi ha + substantiu A Barcelona hi ha platja Si descrivim amb la forma HI HA el lloc va introduït per la prep. A I se sol col·locar al començament de la frase

Ús del pronom HI Indica lloc Substitueix el lloc Sovint, per fer èmfasi, diem primer el nom del lloc i després el pronom HI A Barcelona hi fa calor, fred, bon temps… S’uneix amb el pronom ES en frases impersonals: s’hi A Barcelona s’hi parla català

FA + fred / calor / bon temps / mal temps Per dir el clima podem utilitzer el verb FER amb els noms: fred, calor o l’expressió: bon / mal temps A barcelona hi fa bon temps Fa calor a l’Equador? Hi fa fred al Japó?

Expressions de quantitat Gairebé = quasi (no arriba a una quantitat exacte) Barcelona tè gairebé / quasi 3 milions d’habitants (2.900.000). Uns = aproximadament = més o menys Barcelons tè uns / aproximadament / més o menys 3 milions d’habitants

Ús de TAMBÉ, A MÉS (A MÉS), PERQUÈ i PERò