LES RELIGIONS PRECOLOMBINES ELS MAIES

Els maies Els déus El culte Els sacerdots Els llibres sagrats Les creences Els temples

Els maies ELS DÉUS ITZAMNA: Senyor dels cels, del dia i la nit Cap del panteó maia. CHAC: Déu de l’aigua i de la pluja KUKULKAN: Versió maia del déu asteca Quetzalcoatl. AH PUCH: Déu de la mort. EK CHUAN: Déu dels mercaders i de la guerra. YUM KAAX: Déu del blat de moro i de l’agricultura.

Els maies EL CULTE: Els déus tenien les seves festes. Se’ls hi feien cants, pregàries, danses, ofrenes i dejunis. Feien dejunis i abstinències d’algun aliment. El joc de pilota es va practicar com un ritual relacionat amb el mite de la Creació, les forces de l’univers, la lluita entre el bé i el mal, el moviment dels astres... Retien culte als avantpassats. Es feien autosacrificis: oferien sang als déus. Es realitzaven sacrificis humans per aconseguir els favors dels déus. L’arribada dels tolteques al Yucatan comporta la mexicanització de les restes de la cultura maia.

Els maies ELS SACERDOTS Eren els guies espirituals. Càrrecs hereditaris i d’origen noble. Ah kin era el nom genèric dels sacerdots maies. L’halach uinic (=home verdader) era el summe sacerdot. Tenia sota les seves ordres altres sacerdots: Els ah nakom practicaven els sacrificis humans. Els chilan interpretaven les profecies i predeien el futur. Els batab, dirigents de petites ciutats i encarregats de petites cerimònies. Tenien grans coneixements de matemàtica, astronomia, enginyeria, d’agronomia.... que permetia controlar la vida diària dels maies. Coneixien i utilitzaven el sistema jeroglífic i ideogràfic maia. També un sistema de numeració (+0) i el calendari Practicaven l’autosacrifici. S’infligien ferides i rigorosos dejunis.

Els maies ELS LLIBRES SAGRATS: El Popol Vuh: S. XVI El Chilam Balam: La majoria dels còdexs maies foren destruïts o per la climatologia o pels espanyols. Actualment es conseven el Còdex de Dresde (Alemanya), el Tro-Cortesià (Madrid), el Peresià (París)i el Grolier (Mèxic) El Popol Vuh: S. XVI “Llibre del Consell” dels indis maia-quitxé. Escrit en maia quitxé i catxiquel La primera part narra l’origen del món i la creació de l’home fet del blat de moro. La segona part narra les gestes dels herois mítics: Hunahpú i Ixbalanqué. La tercera part parla de la històira dels quitxés. Origen, migracions i fundació de ciutats. Organització política, social i religiosa. El Chilam Balam: Redactats després de la Conquesta en maia. Profecies, mites, rituals successos i sinopsis cronolòquies de la història maia, Chilam: sacerdots endevins; Balam: jaguar. Chilam Balam: libre de l’endevi de les coses ocultes. Es coneix els fragments d’una desena de manuscrits Chilam Balam. Les seccions més destacables són els u kahlay katunob o cròniques indígenes que expliquen els fets principals de la història maia.

Els maies LES CREENCES: - Els governants eren descendents dels déus. L’univers tenia tres parts: el cel, la terra i l’inframón. El cel era com un edifici de 13 pisos sobreposats, sent la terra el pis més baix, i l’infern (Xibalba) tenia nou nivells. En cadascun hi vivia un déu. La ceiba sagrada (arbre sagrat) o Yaxché es trobava en el centre del món maia. Les branques s’elevaven cap als cels i les arrels penetraven cap a l’inframón. Creien en la immortalitat de l’ànima i en el més enllà. Les ànimes dels humils anaven a l’Inframón. Situat al sud cardinal. Els sacrificis rituals d’animals i humans renovaven el seu contacte amb els déus. Creien en el joc de pilota com a part d’un cerimònia religiosa.

Els maies ELS TEMPLES Grans construccions piramidals. Es construïen sobre subestructures i plataformes. Decorats amb estuc. Sovint pintades de vermell. També amb mosaics de pedra. El temple es troba a la part superior de l’estructura. S’han trobat grans centres cerimonials com els del Copan, Tikal, Chichen Itza. El temple conviu amb palaus, patis i places col·locats sobre grans plataformes. Ús del patró triàdic: tres temples que tanquen una plaça. El temple estava decorat amb cresteries, frisos, dintells, murals... Els temes fan referència històrica i mitològica.

Hauré de treballar i estudiar molt més! El profe cada cop m’ho posa més difícil. Hauré de treballar i estudiar molt més!