Aquest salm és una barreja de súplica individual i també de salm sapiencial. En la primera part, el salmista expressa la seva plena confiança en el Senyor, parla dels seus enemics i per aquest motiu demana protecció a Déu. També demana perdó per les faltes de la seva joventut. En la segona part podem veure un text d’ordre sapiencial, amb una reflexió sobre el sentit de la vida. L’arrel de tot és el temor del Senyor. No es tracta, però, de tenir-li “por”, sinó respecte i confiança. El Senyor dóna a conèixer el seu secret i la seva aliança als amics, a aquells que el temen. En la tercera part, el salmista reprèn el tema de la súplica i es troba de nou amb els seus difícils problemes i angoixes.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS L’autor suplica bo i recolzant-se en l’amor i la bondat de Déu. Al mateix temps, reconeix el Déu de la veritat, de la justícia, del perdó. El Déu que tracta tots els homes amb un amor benvolent, amb un amor misericordiós; és a dir, el Déu que s’uneix tan estretament a nosaltres, que arriba a considerar-nos els seus amics íntims, ja que només a aquests els són revelats els secrets. El salmista, doncs, s’abandona confiadament en mans del Pare, té la certesa que l’alliberarà, que el rescatarà i el protegirà. En una paraula, se sent estimat per Déu. 2. AMB JESÚS Podem veure en la figura del salmista l’home que, absolutament i sense reserves, ha posat tota la seva confiança en mans de Déu: Jesucrist. Aquell que va dir al seu Pare abans de lliurar-se voluntàriament a la mort en Creu: “Pare, a les vostres mans encomano el meu esperit”. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Per a nosaltres, aquest salm ha de ser, sens dubte, un recolzament en els moments foscos, per a poder cantar amb el salmista tota la nostra confiança en Déu, per a demanar-li el seu ajut i la seva salvació.

Feu-me justícia, Senyor, sóc innocent. Confio en el Senyor, no tinc por de caure.

Examineu-me, Senyor, i proveu-me, depureu al foc el meu cor. Tinc present davant dels ulls el vostre amor i visc d’acord amb la vostra veritat.

No m’assec amb la gent supersticiosa, ni tracto amb els amics de males arts; detesto les colles dels malèfics, no m’assec amb els impius.

Tinc les mans netes de culpa, Senyor, quan em rento i giro entorn del vostre altar, cantant ben alt l’acció de gràcies i anunciant les vostres meravelles.

Senyor, m’estimo la casa on habiteu, l’indret on resideix la vostra glòria.

No em compteu entre els pecadors, entre els homes que cometen crims de sang; les seves mans són malintencionades i plenes de favors per subornar.

La meva vida és més honrada. Allibereu-me, doncs, i compadiu-vos de mi. Els meus peus van pel camí dret; beneiré el Senyor enmig del poble reunit.

L’ORACIÓ DEL JUST Senyor! Jo no hauria gosat resar aquest salm. Però us agraeixo que me l’oferiu i em convideu a fer-me’l meu. Salm d’innocència i sinceritat; pregària d’un home just i sense màcula. Aquest no és pas el meu retrat. Conec les meves defallences i deploro els meus defectes. No puc pas pretendre ser just a la vostra presència... I, tanmateix, això és el que em convideu a fer. Quan rebo la vostra invitació i em disposo a acceptar-la, quasi contra la meva pròpia voluntat, en el meu interior sento una gran alegria. Sé que m’he portat malament, però, en el fons, estimo la veritat i desitjo el bé de tothom Vull sentir-me bo i accepto la vostra invitació a resar l’oració del just. “Sóc innocent. Confio en el Senyor, no tinc por de caure”. Aquest sóc jo en els meus millors moments, i em fa feliç poder aparèixer davant vostre d’aquesta manera, encara que només sigui algun cop. Vull sentir-me fill vostre, vull sentir-me bo; sé que ja ho sóc i he de ser-ho cada vegada més amb el vostre ajut. Aquesta és la santedat que desitjo, la justícia que espero de vós. “Feu-me justícia, Senyor, sóc innocent”.

Déu just, feu-nos justícia. Que caminem en la innocència, que confiem en vós; accepteu-nos en la comunitat de lloança, que és l’Església, i que els nostres peus vagin sempre pel camí dret.