EDAT MITJANA.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
4. L’islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus
Advertisements

CLASSE:ELS ÀNECS PARVULARI 5 ANYS CEIP BARÓ DE VIVER
NAIXEMENT DE LA LITERATURA FRANCESA I ELEMENTS CULTURALS MEDIEVALS
CONSOLIDACIÓ DELS REGNES EUROPEUS
BLANCANEU I ELS SET NANS 1.
L’EDAT MODERNA.
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
Fet per Michelle Membrilla
i les seves observacions fa 400 anys
LA PREHISTÒRIA lliurex LUCÍA GRANERO PERIS.
L'EDAT MODERNA.
L´ EDAT MITJANA.
Monarquia Era el més elevat i no havia de donar explicacions a ningú. Quan deia una cosa tothom li donava el suport E L S C A N V I O Noblesa i clergat.
MARIO S. LA PREHISTÒRIA.
ELS ROMANS.
JESÚS DE NATZARET.
ELS ROMANS Alimentació Activitats Econòmiques:
INDEX .Classes socials .Família .Educació jocs i joguines
LA FAULA.
1. El naixement de l'Europa feudal
Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana
L’EDAT MITJANA.
EUROPA.
ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS DE L’ÈPOCA MODERNA
L'EDAT MODERNA Gerard Guitart Raúl Valle Hamza Lemsidi.
La família de les tortugues
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE

EL POBLE DE LA FANTASIA.
LA PREHISTÒRIA.
ULLASTRET.
LA SOCIETAT FEUDAL Els que combaten 3 grans grups Els que preguen
Una història de la tecnologia
SORTIM A EXPLICAR MITES
L’EDAT MITJANA Pablo Arcas Arcas.
Quin dinosaure!.
CIUTAT: EXPRESSIÓ DE CANVIS
Llegendes sobre la Lluna
Hi havia una vegada un nen que es deia Tomàs que volia ser mag.
Columnes de la Basílica de Betlem
La prehistòria Prehistòria: Període extens. Quan apareix l’espècie humana a la Terra i acaba amb la invenció de l’escriptura (4000 aC)
I. EUROPA A L’EDAT MITJANA
Els primers en ser invadits i els últims en ser conquistats
La crisi de la Baixa Edat Mitjana
EL FEUDALISME.
L’EPOCA DELS DESCOBRIMENTS. Pablo caballero
valors humans i socials
La història de Sísif Mitologia Grega.
El petit príncep
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
PREHISTÒRIA.
La llegenda en el Poblat Ibèric
LA VIDA DE LES PERSONES.
LA SOCIETAT , LA FAMÍLIA , L’EDUCACIÓ I LES JOGUINES
COM NEIX UN PARADIGMA?.
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
XIII a Setmana de la solidaritat
BIODIVERSITAT A L’HORT
EXPLOTACIÓ INFANTIL?.
“EL REVISCOLAMENT DE LES CIUTATS”
Un animal en perill d’extinció
LA PANDILLA.
Llegenda.
4. L’islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus
Aquest salm celebra les perfeccions divines que es revelen en les seves obres meravelloses: èxode, mannà, aliança, terra promesa, festes. Servir un.
ELS PLANETES.
La prehistòria.
A la serra de Rodes (o de Verdera).
Transcripción de la presentación:

EDAT MITJANA

L’edat mitjana és el període que va des de la caiguda de l’Imperi romà (476 d.C) fins al descobriment d’Amèrica, l’any 1492.

Van ser 10 segles. La primera part va ser més esplendorosa. A la segona part van decaure molts principis.

EL FEUDALISME S’originà a resultes del repartiment de terres que van fer els reis entre els nobles i els pactes als que van arribar. El rei donava un territori ( o feu) a un noble que li era vassall i el noble, a canvi, es comprometia a ajudar el rei quan calgués.

LA SOCIETAT MEDIEVAL

COM VIVIEN

ELS REIS Els reis decidien les guerres, lliuraven terres als nobles, nomenaven als cavallers i tambè els lliuraven terres quan guanyaven. Cobraven impostos i vivien als castells. Els reis decidien les guerres, lliuraven terres als nobles, nomenaven als cavallers i tambè els lliuraven terres quan guanyaven. Cobraven impostos i vivien als castells.

ELS NOBLES La noblesa feudal, composta comptes, ducs i les seves famílies, que eren nomenats cavallers o es dedicaven a ser monjos. S’encarregava de defensar la població militarment. La guerra era la seva activitat principal. A la vegada, però, eren senyors feudals, cobraven impostos als que estaven per sota d’ells. Vivien també als seus castells. Eren propietaris de les terres. També formaven els alts càrregs als monestirs. ELS NOBLES

ELS CAVALLERS ELS CAVALLERS ELS CAVALLERS ELS CAVALLERS ELS CAVALLERS

El cavaller era generalment un home noble, que havent servit al patge i escuder, després l'ascendien amb cerimònia els seus superiors al rang de cavaller. Durant la cerimònia l'aspirant acostumava a prestar jurament de ser valent, lleial i cortès, així com protegir als indefensos. Després del segle XV, el títol de cavaller s'atorgà als civils en recompensa pels serveis públics. Dedicaven la major part del temps a les guerres. Però quan no hi havien d’anar, entrenaven fent tornejos i jocs de lluites

ARMES MEDIEVALS ARMES MEDIEVALS

LA RELIGIÓ Els monestirs també van esdevenir grans centres de la cultura en l’edat mitjana. Els monjos hi copiaven a mà les obres de l’antiguitat i les decoraven amb petites il·lustracions anomenades miniatures. Gràcies a això han arribat als nostres dies. Vivien de treballar les seves terres i de cobrar impostos a qui les treballava. La religió catòlica era molt important ja que marcava com s’havien de comportar totes les persones . Es castigava a qui no seguia les seves normes. Durant l’edat mitjana a la Peninsula van conviure altres religions com l’Islam i els jueus. LA RELIGIÓ

PAGESOS I VILATANS La major part de la població eren els pagesos: Treballaven per als nobles i per la seva supervivència. Vivien generalment al camp, al voltant dels castells i dels monestirs. Eren homes lliures no esclaus però estaven sotmesos a obediència al senyor feudal. Alguns eren propietaris de les seves terres (aloers), altres conreaven les terres dels nobles  o de l'església (masovers).  Feines dels pagesos: Cultius: cereals, hort, arbres fruiters… La caça: Caçaven per ells i preparaven per caçar els senyors. Al bosc: bolets, tòfones i fruits silvestres (pinyes, cireres d'arboç, avellanes, nespres). Als llacs i rius: Pesca Animals domèstics: gallines, pollastres, ànecs, conills, porcs PAGESOS I VILATANS Els vilatans eren les persones que vivien a les ciutats o als voltants dels castells i es dedicaven al comerç. Aquest grup de persones anys més tard van formar la burgesia.