TEMA 6 LLENGÜES EN CONTACTE

INTRODUCCIÓ

LA SOCIOLINGÜÍSTICA: SL Què estudia? La llengua en ús No analitza el funcionament intern de la llengua, això ho fa una altra disciplina: la LINGÜÍSTICA ARA! És el lligam entre l’estructura lingüística i els diferents marcs sòcioculturals Les aportacions fetes per la sociolingüística han canviat molt l’enfocament en l’estudi de la llengua

Quan la sociolingüística fa les primeres passes (al voltant de 1965) el dibuix que podem fer respecte de la llengua i les seues relacions és aquest, ben diferent a l’anterior: Assistim a la fusió del marc i la llengua. Ja no és llengua , sinó llengua en contacte. X L X L Abans de la SL Amb la SL

COM A PARLANTS, QUINS AVANTATGES TÉ EL CONEIXEMENT DE LA SL? Ens permet conéixer els problemes lingüístics que poden generar-se en la societat i intervindre-hi activament per resoldre’ls Entenem les diferències que, alhora, ens apropen com a usuaris/-àries de la llengua

ALGUNS CONCEPTES CLAU ABANS D’ENTRAR DE PLE EN LA SOCIOLINGÜÍSTICA

–ÚS LINGÜÍSTIC: relació entre la llengua i el sistema sòciocultural –ÚS LINGÜÍSTIC: relació entre la llengua i el sistema sòciocultural. Acte comunicatiu –ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA: mecanisme intern de la llengua (la SL no l’estudia directament, però cal conéixer-lo) –ÀMBIT D’ÚS: els diferents contexts on fem servir la llengua –ÚS INTENCIONAL: alteració del model lingüístic segons el context amb alguna funció emocional

–ÚS CONVENCIONAL: adequació de la tria lingüística al marc –NORMES D’ÚS: gramaticalització. Com a parlants seguim unes normes establertes que no hem decidit… – FUNCIONS LINGÜÍSTIQUES: estatus que els parlants poden atorgar a les llengües en casos on hi conviuen més d’una llengua o varietat. Sempre serà provocat per processos històrics i/o sociopolítics

BILINGÜÍSME, DIGLÒSSIA i SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA

La seua definició pot resultar complexa i ambigua pel component ideològic del terme. Té unes implicacions més dificultoses que el simple fet de dir: “Bilingüisme és la capacitat d’usar dues llengües per una mateix parlant” En un context com el nostre, el bilingüisme pot suposar la “condemna a mort” del valencià, perquè l’ús mai no és equilibrat i normalitzat. Els bilingües som, generalment, els parlants de la llengua dominada.

QUANTS PAÏSOS HI HA ARREU DEL MÓN? I LLENGÜES? 250 països i 6000 llengües El resultat és sorprenent pel desequilibri. En un alt percentatge la convivència de diferents llengües en un mateix territori és un fet! És evident, doncs, que assistim a una interacció lingüística complexa i, en moltes ocasions, conflictiva.

TIPUS DE BILINGÜISME (Vallverdú:1970) Motivació psicològica: –Integratiu –Instrumental • Grau d’especialització: –Ordenat: diferenciació dels dos sistemes lingüístics –Desordenat: superposició dels sistemes (interllengua) • Grau de domini: –Simètric: domini idèntic de les llengües –Asimètric: no existeix un domini equivalent

•Funcions socials: –Neutre (o funcional): ús indiferent de dues llengües, sense cap mena de conflicte –Diglòssic (!): tria lingüística sotmesa, ni que siga inconscientment, a causes externes als parlants •Extensió social: –Limitat: afecta únicament a un sector de la comunitat lingüística –Generalitzat: repercussions en tots els parlants

•Per adquisició: –Precoç –Tardà –Natural (familiar) –Ambiental •Situació legal: –Oficial –No oficial •Per política lingüística: –Assimilador: voluntat política de substitució lingüística (!) –No assimilador: protecció política de la llengua minoritària

ENLLAÇOS QUE CAL CONSULTAR i COMENTAR Estatut: http://www.docv.gva.es/datos/1982/07/15/pdf/1982_801892.pdf http://www.idpbarcelona.net/docs/normativa/ccaa/normativa/lleis/cvalenciana/estatut.pdf LUEV: http://web.ua.es/uem/legislacio/lleidus.html

I ARA PARLEU VALENCIÀ I GITEU-VOS A DORMIR TRANQUILS I TRANQUIL·LES MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ