La nutrició en els animals

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
SEGON CURS DE PRIMÀRIA ELS ANIMALS ESTER CONDE VILLAR.
Advertisements

Ocells que s'alimenten d'insectes
Els ocells.
Fem descripcions dels animals CURS CEIP PIO XII 2N-A.
LES PLANTES.
ALIMENTACIÓ i NUTRICIÓ
La Nutrició i l’ Alimentació
L’aparell digestiu i aparell respiratori
UNIDAD 1: LA NUTRICIÓN EN LOS ANIMALES * Las funciones de los seres vivos * La composición de los seres vivos * La alimentación de los animales * La transformación.
Parts de l’aparell digestiu
Per saber-ne més sobre aquestes, pren en cadascuna.
HISTOLOGIA E. i F. de la Sang
APARELL DIGESTIU HUMÀ.
NUTRICIÓ CEL·LULAR Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la matèria i l’energia necessàries per fer les funcions vitals.
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
La nutrició i l’alimentació
Els virus.
Els animals vertebrats
LES PLANTES.
UD 7 EL MEDI NATURAL.
LES PLANTES I LES SEVES PARTS
LA CIRCULACIÓ EN ELS ANIMALS
Erika Acosta David Nieto Anna Retuerce Aaron Sánchez Carolina Soler
Els éssers vius formats per cèl·lules
Característiques dels cucs:
Recorda: En la nutrició es produeix un intercanvi de substàncies entre les nostres cèl·lules i l'exterior del cos, gràcies a les superfícies d'intercanvi.
LA NUTRICIÓ Sisé de Primària.
La Salamandra.
La respiració: Funció vital dels éssers vius.
CIÈNCIES NATURALS TEMA 1. LES FUNCIONS VITALS
Un animal en perill d’extinció
La reproducció dels animals
TEMA 6 ELS ANIMALS.
Éssers vius i éssers inerts
Excreció en els animals
HISTOLOGIA ANIMAL: ELS TEIXITS
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
L’aparell respiratori
Coneixement del Medi Natural
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
Coneixement del Medi Natural
ELS INVERTEBRATS (II).
Son mamífers, vertebrats i herbívors.
L’aparell circulatori
QUÈ FA EL NOSTRE COS AMB L’AIRE QUE AGAFA QUAN INSPIREM?
Paula Aguilar Ian Garcia Ayoub Garra Paula Cabrera Vano Barbakadze
TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Parts de l’aparell digestiu
Tema 1: Organització del cos humà
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
Les Plantes Guillem Soler Garcia.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
TEMA 4. LA CLASSIFICACIÓ DELs ÉSSERS VIUS.
L’APARELL DIGESTIU.
L’Aparell Circulatori
L’ALIMENTACIÓ HUMANA Tema 2.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Coneixement del Medi Natural
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
Coneixement del Medi 4t. de Primària L'aparell digestiu.
Un animal en perill d’extinció
LA ZEBRA ÍNDEX -Característiques - On viu - Alimentació - Comportament - Reproducció - Altres especies - Perills - Perquè he triat aquest tema.
LA MEDUSA És un animal terrestre o aquàtic ? Les meduses son animals aquàtics i es mouen per l'aigua arrossegades pels corrents .
L’ ELEFANT.
El cos humà: Els aparells i els seus òrgans
LA TERRA SÒL, AIGUA i L’AIRE FORMEN LA TERRA ON VIUEN ELS ÉSSERS VIUS.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Els animals vertebrats
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA VEGETAL
Transcripción de la presentación:

La nutrició en els animals

Funcions dels éssers vius NUTRICIÓ: els éssers vius s´automantenen. Els organismes necessiten incorporar matèria i energia del medi que els envolta. Aquesta materia i energia es transformen en materials que necessiten per a creixer i renovar estructures i portar a terme totes les funcions.

RELACIÓ: els éssers vius elaboren respostes davant de la informació que reben del medi extern i intern. REPRODUCCIÓ: El èssers vius originen còpies idèntiques o semblants a ells mateixos, transmeten als descendents les seues pròpies característiques.

COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS Substàncies inorgàniques: aigua, sals minerals ( materia viva i inerta) Substàncies orgàniques: riques en carboni. ( materia viva) Glúcids. Son també coneguts con hidrats de carboni. ( fruites, creïlles, cereals, llegums) Lípids:greixos que s´emmagatzemen en llavors ( les ametles) o baix de la pell en els animal.

Proteïnes: formen el pèl o les plomes i abunden en els músculs del animals. Els ácids nucleics: l ´ADN, que es trova al nucli de totes les cèl.lules.

Estructura de la cèl.lula Membrana cel.lular: embolcall que envolta la cèl.lula i la separa del exterior. Citoplasma: es el contingut on es troven els orgànuls com els mitocondris i cloroplastos ( específics de les vegetals) Nucli: Es trova el material hereditari ( ADN)

Com s´alimenten? La nutrició s´inicia amb l´alimentació. Aliments: són les substàncies que el éssers vius prenen del medi per a viure. ANIMALS HERBÍVORS: S´alimenten de plantes o d´algues però hi ha que s´alimenten de llavors, fruites, nèctar de les flors o fusta (xilòfags) com els tèrmits. Exemples: el conill, el caragol de camp, la papallona.

Vertebrat S´alimenta d´herba Dentadura : - les dents creixen continuament - dents incisives llargues, corbades i tallades al biaix ( per tallar) - Les molars amb crestes molt tallants ( per triturar)

S´alimenta d´herba. Utilitza la ràdula ( especie de llengua dura plena de dents xicotetes amb les quals rosega les fulles). S´ alimenta del nèctar de les flors. A la boca té espiritrompa ( llarga trompa buida que es introdueix en les flors i succiona el nèctar)

ANIMALS CARNÍVORS: Ingereixen aliments procedents d´altres animals. Poden menjar només un tipus de menjar com peixos i insectes, si cacen preses s´anomenen depredadors i si s´alimenten de cadàvers carronyers. Exemple: el linx, la granota, l´aranya.

Vertebrat depredador Pràcticament només caça conills Dentició forta per a menjar carn: Ullals llargs i de forma cònica ( perforar i subjectar) Molars potents per a trossejar carn crua.

S´alimenta d´insectes, aranyes, cucs, caragols i animals xicotets. Atrapa les preses en moviment amb la llengua llarga i llefiscosa. Les dents li serveixen per a que la presa no s´escape, però no per a mastegar.

S´alimenta dels insectes que queden atrapats en la tela que fabrica. Immobilitza la presa amb un verí li injecta sucs digestius que dissolen els seus òrgans. Després succiona el líquid resultant. ANIMALS OMNÍVORS: aliments d´origen animal i vegetal. Gossos, ximpancés,ossos.

LA DIGESTIÓ La transformació dels alimentes en substàncies més senzilles que arriven a totes les cèl.lules i ser utilitzades. Parts: Un tub que s´inicia en la boca, amb un eixamplament anomenat estómac, a la eixida torna a estretir-se i continua fins l´intestí que acaba en l´anus.

Diferències digestives Herbívors: mengen grans quantitat d´aliments ja que l´herba es dificil de digerir i es poc nutritiva. El tub digestiu es llarg amb una bossa o cec (emmagatzemar) Carnívors: Tub digestiu més curt, i el cec ,si en tenen, es molt xicotet.

Tipus de digestió Mecànica: on els aliments es trituren i es reduixen a fragments xicotets a la boca Química: Els aliments experimenten transformacions químiques en passar pel tub digestiu. El suc digestiu converteix els aliments en un líquid amb nutrients. Els aliments que no es poden digerir s´expulsen a l´exterior en forma d´excrements

La respiració Externa: A l´entrada i eixida de gasos del organisme. Interna: Utilització dels gasos per la cèl.lula. En respirar es produix un intercanvi de gasos entre el nostre organisme i el medi extern, retenim oxigen i expulsem diòxid de carboni. En la respiració es produix l´intercanvi de gasos entre la sang i el medi. La sang es rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni quan ix dels vasos per a distribuirse per tot el cos.

RESPIRACIÓ PULMONAR Els pulmons: tenen forma de bossa Es troben a l´interior del cos Amb unes parets molt fines de gran extenció i permanentment humides. Envoltats per una gran quantitat de vasos per on circula la sang. Exemples: vertebrats: mamífers,ocells,rèptils, anfibis adults, algún invertebrat com caragol terrestre.

RESPIRACIÓ TRAQUEAL Les traquees: tubs buits, ramificats i molt fins es comuniquen amb l´exterior a través d´uns orificis ( estigmes) visibles als dos costats del cos de l´insecte. Exemple: insectes

RESPIRACIÓ BRANQUIAL les branquies: prolongacions molt fines de la superficie del cos envoltades de vasos sanguinis. En els peixos: Hi ha diversos parells de branquies, de aspecte laminar a cada costat del cap Estan protegides per l´opercle ( tapadora) L´aigua entra per la boca i ix, banyant les brànquies per darrere de l´opercle. Exemples: peixos, larves d´anfibis, clòtxines, gambes.

RESPIRACIÓ CUTÀNIA La pell: Molt fina Constantment humida Recorreguda per infinitat de vasos sanguinis. Exemples: cuc de terra, la granota ( respiració cutània i pulmonar)

La circulació Funció: 1- Recollir l´oxigen dels òrgans respiratoris i els nutrients obtinguts en la digestió i portar-los a totes les cèl.lules del cos. 2- Recollir el diòxid de carboni i els altres rebutjos produïts en les cèl.lules i transportar-los als òrgans encarregats d´expulsar-los a l´exterior.

Òrgans implicats: Un líquid on es troben disperses les substàncies que es transporten, com la sang. Els vasos sanguinis: tubs per on circula la sang El cor: bomba que impulsa la sang i el fa circular.

Sistemes circulatoris Tancat: la sang circula per l´interior del vasos. Els intercanvis entre la sang i els diferents òrgans es fan a través de les parets del capilars. Exemples: vertebrats i alguns invertebrats Obert: La sang només circula en part per l´interior del vasos. Aquests son òberts i la contracció del cor empeny la sang a eixir-ne. Banya els òrgans i torna al vasos succionada per la relaxació del cor. Exemples: els invertebrats.

Excreció Es l´expulsió al medi extern dels rebutjos produïts en les cèl.lules com a resultat de l´ús dels nutrientes. Els excrements o altres productes ( plomes, ossos, aliments vegetals) que són retornats al medi sense utilizar-se no són productes d´excreció.

Órgans excretors Els órgans respiratoris ( pulmons i branquies) expulsen al medi el diòxid de carboni. El renyó elimina l´orina que es un liquid que conté rebutjos dissolts en aigua. la funció del renyó es la de netejar la sang de rebutjos i conservar l´aigua que necessiten. ( procés de filtració de sang ).