LUCÍA Elia Santacreu Sapena

Donzella siracusana, de noble família, màrtir en la persecució de Dioclecià de l'any 304. Ataviada amb la túnica romana o amb riques vestimentes d'una altra època, té com a atribut personal un parell d'ulls posats en un plat. Pareix ser que tal representació no va aparéixer fins el segle XIV. Més antiga és la representació que la mostra amb ciris encesos en les mans o portant una corona amb ciris sobre el cap, els quals al·ludixen a la llum de la qual deriva el nom de Lucía. Més complicada es la significació dels ulls en el plat, pels quals la santa és considerada advocada de la vista. Una versió suposa simplement que li'ls varen traure en un dels seus suplicis. Pero l'altra llegenda creu que en el transcurs del seu martiri fou ella mateixa qui se'ls va arrancar per a enviar-los al seu pretenent, encara que per miracle varen tornar a situar-se en les seues òrbites.

La celebració de Santa Llúcia s'escau el 13 de desembre, data en què es commemora el martiri d'aquesta noia, a la qual, segons alguna llegenda, van arrancar els ulls, una creença que pot venir del seu nom, Lucis Via, 'camí de llum', o de la seva proximitat al solstici d'hivern. En el refranyer popular s'ha conservat una dita –avui confusa– que il·lustra aquesta proximitat: “Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal”, fent referència a l'increment de les hores de sol respecte a les de fosca després del solstici. I és que els canvis en el calendari, com la reforma gregoriana de 1582, que va suprimir deu dies, han deixat la festa de la santa abans de l'entrada de l'hivern, quan els dies encara no han començat a créixer, i el Nadal ben just després del solstici. Potser s'hauria de dir: “Per Nadal, un pas de puça i per Cap d'any, un pas de pardal”, però el rodolí se n'aniria en orris

La santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs i de molts oficis que requereixen bona visió,: per exemple les modistes i cosidores, com, en l'actualitat, els dissenyadors i dissenyadores gràfiques. Ha estat, sobretot, una festa de noies fadrines. Fins ben entrat el segle XX encara es feia en diversos pobles la recaptació de les noies vestides de blanc, les llucietes, que demanaven oli per a la llàntia de l'altar de la santa i rebien, com en altres recaptacions populars, llaminadures i fruites seques. Aquesta recaptació ha continuat, avui, en algunes poblacions, vinculada a les escoles i realitzada per les xiquetes. També han perdut importància, sense desaparèixer, les celebracions relacionades amb els oficis del món tèxtil. Fou especialment important en l'època en què l'ensenyament de les noies volia dir, sobretot, aprendre a cosir.

Santa Llúcia és coneguda de forma destacada per ser patrona de la vista, originant expressions populars com "Que Santa Llúcia et conservi la vista". També és santa patrona dels pobres, dels cecs, dels nens malalts, dels cameperols, i de molts oficis en els que la vista és un requeriment important com els electicistes, els xòfers, els afiladors, els modistes, els dissentadors gràfics o els escriptors,

Dites de Santa Llúcia Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia. Per Santa Llúcia, s'escurça la nit i s'allarga el dia. Santa Llúcia de Puigmal, tretze dies d'aquí a Nadal. Santa Llúcia la bisbal, a tretze dies de Nadal. Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia. Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat! Per Santa Llúcia, un pas de puça.