ELABORACIÓ i COMENTARI de GRÀFIQUES DE RÈGIMNS FLUVIALS HIDROGRAMES

ELABORACIÓ DE GRÀFIQUES DE RÈGIMS FLUVIALS La representació dels règims fluvials s’EFECTUA mitjançant un GRÀFIC, en el qual es situen: en l’EIX INFERIOR HORIZONTAL els mesos de l’any en l’EIX VERTICAL el coeficient de cabal mensual (k), que relaciona el cabal mitjà de cada mes amb el cabal mitjà anual o módul absolut, graduat amb valors de 0 a 3

ELABORACIÓ DE GRÀFIQUES DE RÈGIMS FLUVIALS Ambdós valors s’obtenen a partir de mitjanes de dades registrades durant un periode com a mínim de trenta anys. El valor 1 es el cabal modular o cabal mitjà anual un valor superior a 1 indica aigües altes o CRESCUDES un valor inferior a 1, agües baixes o ESTIAGES

3º CONCLUSIONS PROCÉS PER A REALITZAR UN COMENTARI 1º LECTURA DEL GRÀFIC IDENTIFICACIÓ DEL GRÀFICO I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES 2º INTERPRETACIÓ I ANÁLISI DE LES DADES DEL HIDROGRAMA 3º CONCLUSIONS

IDENTIFICACIÓ DEL GRÀFIC I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES 1er LECTURA DEL GRÀFIC IDENTIFICACIÓ DEL GRÀFIC I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES

A. DEFINICIÓ DEL TIPUS DE GRÀFIC UN HIDROGRAMA és un gràfic que representa la variació del cabal del corrent d’un río en un punt concret (estació d’aforament) en funció del temps. El CABAL en l’EIX VERTICAL i l’escala temporal en l’ HORIZONTAL. S’usa per a analitzar el règim d’un riu (escala temporal ampla) o les crescudes del riu (escala temporal breu). Cabal Escala temporal

A. DEFINICIÓN DEL TIPO DE GRÁFICO El cabal es pot representar en números absoluts (m3/s) . Este tipus de representació es apta sobre tot per a fer estudis d’escales temporals breus (crescudes momentànies d’un riu). O mitjançant un número relatiu anomenat “COEFICIENT DE CABAL” que es la relació entre el cabal mensual i el cabal anual (també anomenat MÒDUL). Este tipus de gràfic es útil per a determinar les característiques del ríu (règim, alimentació…) i poder comparar-lo amb altres. CC= Coeficient de cabal (tambié representat amb una K) M= Mòdul absolut (Cabal Mitjà anual) Mr= Mòdul relatiu Cm = Cabal mitjà mensual CC = Cm / M

B. IDENTIFICACIÓN DE LOS ELEMENTOS VISIBLES DEL HIDROGRAMA Identificació de l'estació d'aforament (si sabem en quina conca es troba ens ajudarà a identificar les característiques del riu). Si no apareix haurem deduir la seua localització. Identificació de les dades numèriques: normalment apareixerà el Mòdul (M = cabal mitjà anual) i poden aparèixer altres dades. Mr = Mòdul relatiu: relació entre M i la superfície de la conca fluvial Escala temporal: normalment si estem estudiant el règim d'un riu apareixerà una escala mensual; Identificació de la forma de representar el cabal (en números absoluts o números relatius). Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

(Per al gràfic de coeficients) B. ANÁLISI DE LES DADES (Per al gràfic de coeficients) Assenyalarem una línea en el CC (coeficient de cabal) = 1 i observarem en quins mesos està per damunt de la mitjana de cabal anual i en quins per davall. Cabal per damunt de la mitjana anual Cabal per davall de la mitjana anual Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

(Ambdós tipus de gràfics) B. ANÁLISI DE LOS DADES (Ambdós tipus de gràfics) Assenyalarem tant els pics màxims i mínims principals com els secundaris del cabal, identificarem els mesos (i estacions) en què es produeixen. Pic màxim principal Pics màxims secundaris Pic mínim secundari Pic mínim principal

(Ambdós tipus de gràfics) B. ANÁLISI DE LES DADES (Ambdós tipus de gràfics) Assenyalarem aquells casos en els quals els pics màxims i mínims siguen excessivament extrems (major de 2 o pròxim al zero) Això ens indicará l’existència de crescudes estacionals (màxims) o estiages. Estes dades ens ajudaran a identificar el tipus de règimen fluvial. ESTIAGE CRESCUDA

3º CONCLUSIONS: Determinació del règim del riu Determinació de la zona geogràfica Aprofitament i regulació

CONCLUSIONS: A. RÈGIM DEL RIU A partir de les dades analitzades anteriorment haurem de definir: - el régim del riu i donar resposta a les següents qüestions: Les raons de la variabilitat del cabal al llarg de l’any. Les raons dels pics màxims i mínims, tant principals como secundaris. Les raons per les quals es produeixen les crescudes i els estiages.

A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS CONCLUSIONS A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS RÈGIM FLUVIAL: Variació del cabal d’un riu al llarg de l’any, deppén de la distribució de las precipitacions i de la quantitat de neu. Altres factors que intervenen són: Temperatura de la conca, l’evaporació, el relleu, la geologia, la vegetació i l’acció humana. D’ahí que podem parlar de: Règim nival Règim pluvial (oceànic, mediterrani o subtropical) Règim de transició o mixt (nivo-pluvial o pluvio-nival)

Màxim nival a la primavera i estiu CONCLUSIONS A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS Règim NIVAL: El cabal està determinat per la fusió de la neu. Máxims en primavera (desgel) i mínim en hivern (neu retinguda en las muntanyes). Localització geogràfica: rius de muntanya. Tipus: Nival pur: Rius d’alta muntanya. Màxims tardans (estiu). Màxim nival a la primavera i estiu MÍNIMS per HIVERN

Màxim nival primaveral Màxim nival primaveral Aigües hivernals altes CONCLUSIONS: A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS Règim MIXT: El cabal està determinat tant per la fusió de la neu com per aportacions pluvials. Tenen un màximo estival (neu) i un altre a la tardor (pluja). Localització geogràfica: Rius de muntanyes mitjanes, màxim principal nival (primavera o principi de l’estiu) i secundari pluvial (tardor) tipus: Nivo-pluvial (poca aigua a l’hivern: retinguda en les muntanyes) Pluvio-nival (aigües altes a l’hivern, no es reté tanta neu, llarg estiage) Màxim nival primaveral Màximo secundari pluvial Poca aigua hivernal Màxim secundari pluvial Màxim nival primaveral Aigües hivernals altes

CONCLUSIONS A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS Règim PLUVIAL (1): El cabal está determinat exclussivament per les precipitacions. Règim pluvial oceànic. Són els rius de la vessant cantàbrica. cabal abundant. Pics màxims a l’hivern. Periode estival amb cabal inferior a la mitjana. Règim pluvial mediterrani pur. Rius del llevant espanyol. Presenten tres pics màxims (coincideixen dos d’ells amb les precipitacions de primavera i l’altre amb les de tardor) i tres mínims menys acusats (un correspon a l’estiu i els altres a periodes intermitjos en primavera i hivern). Estiage Màxims cabal abundant 3 Màxims 3 Mínims

CONCLUSIONS A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS Règim PLUVIAL (2): Màxim Règim mediterrani continentalitzat. Rius de l’interior de la península. Estiage llarg i pronunciat a l’estiu i dos pics corresponents a les pluges de tardor i primavera. Règim pluvial subtropical. Rius del litoral sud. cabal escàs i irregular. Estiage llarg (fins a set mesos per davall de la mitjana). Màxims a l’acabament de l’hivern Màxim Estiage Estiage Màxim hivern

CONCLUSIONS B. DETERMINACIÓ DE LA ZONA GEOGRÀFICA RÍUS DE Règim NIVAL O MIXT: ZONES D’ALTA O MUNTANYA MITJANA DE LA PENÍNSULA. RÍUS DE Règim PLUVIAL OCEÀNICO: RIUS DE LA VESSANT CANTÀBRICA. RIUS DE Règim PLUVIAL MEDITERRANI PUR: RIUS DEL LITORAL LLEVANTÍ. RÍOS DE Règim PLUVIAL MEDITERRANI CONTINENTALITZAT: INTERIOR DE LA PENÍNSULA RÍOS DE Règim PLUVIAL SUBTROPICAL: RIUS DE LA CONCA HIDROGRÀFICA SUD.

C. DETERMINACIÓ DE L’APROFITAMENT CONCLUSIONS: C. DETERMINACIÓ DE L’APROFITAMENT I REGULACIÓ DEPENENT DEL cabal del riu, la regularitat o l’estacionalitat, es poden plantejar possibles APROFITAMENTS PER A: Ús agrícola: reg Ús Hidroelèctric Usos recreatius Altres usos… DEPENENT DEL cabal del riu, la regularitat o l’estacionalitat es poden plantejar una sèrie d’INFRASTRUCTURES que servisquen per a la regulació: L’abastiment d’aigua Evitar catàstrofes Navegabilitat Altres …