CHRONIC ILLNESS AND PALLIATIVE CARE

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EXPERIÈNCIA en el IMAS Dr. F. Montserrat
Advertisements

Envelliment, dependència i previsió de la despesa individual
Maneig del Risc Cardiovascular Global
EDUCACIÓ FARMACÈUTICA
Cáncer de pulmó * Nom: Victoria Savchak
ORIENTACIÓ COMUNITARIA AL SERVEI DE LES PERSONES
El Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya
Servei d’Urgències de l’Hospital de Sabadell i Centre Sociosanitari Albada Unitat de psicogeriatria Novembre 2013.
Què és la tecnologia?.
Pla Director Sociosanitari
i el que no es pot avaluar
EL LLENGUATGE MUSICAL.
La Condició Física i les Qualitats Físiques Bàsiques
La Consolidació de la Infermera com a Gestora de Casos
ISABEL RABASSEDA FERRER Infermeres d’Enllaç SAP Muntanya
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
PRINCIPIS BÀSICS DEL MODEL DE CURES PAL·LIATIVES
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
FORMACIÓ CONTINUADA · DAP CAMP DE TARRAGONA
UNA APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE SALUT
Algunes dades 65 i més anys ,5 % 75 i més anys ,5%
Objectius Disposar d’informació que ens aproximi a estimar el cost mitjà i la seva variabilitat en relació amb les diferents línies d’activitat i sobre.
III Jornada de transport sanitari
Pla de rehabilitació a Catalunya
El Trastorn Bipolar: canvis cerebrals associats amb l'estat d'ànim i el deteriorament cognitiu Silvia Alonso Lana Llicenciada en Psicologia per la Universitat.
(Robert S. Baron & Norbert L.Kerr )
Jornades tècniques Novembre 2009
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
EDEMA TUMEFACCIÓ PALPABLE DEGUDA A UN AUGMENT DE VOLUM A L’ESPAI INTERSTICIAL (RETENCIÓ DE LIQUID) MOLTES VEGADES L’EDEMA S’ACOMPANYA D’AUGMENT DE PES.
La imatge del canvi 1 Sílvia Mirete INTRODUCCIÓ OBJECTIUS
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
RECOMANACIONS SOBRE ORDRES DE NO RESSUSCITACIÓ
III Jornada de transport sanitari
Infermer Oscar Rochera
Obesitat en edat pediàtrica
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
JORNADA DE TREBALL L’ATENCIÓ INTEGRADA SOCIAL I SANITARIA
SALUT MENTAL.
Malaltia i mort: Canvis familiars
PLA DE SERVEIS INDIVIDUALITZATS
PROTOCOL MARC PER UNA INTERVENCIÓ COORDINADA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA Capítol 8: Sobre la protecció de dades personals ens els circuits territorials.
Programa de Formació a la Gent Gran
INTRODUCCIÓ En aquesta exposició, anem a parlar sobre el reciclatge, les seues causes i conseqüències i el tractament dels residus. A mesura que anem parlant,
DINÀMICA DELS FACTORS BIOLÒGICS: Grans grups d’edat
Informe anual reclamacions CSI
SALUT MENTAL.
LES CURES D’INFERMERIA SÓN CLAU EN
PROJECTE LINGÜÍSTIC És l’instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús.
SALUT MENTAL.
Proves de competències bàsiques als 14 anys
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica EAP DE SANT ANDREU
PROGRAMA AL COSTAT DE QUI CUIDA
PRIMERES VISITES AMB PROCEDÈNCIA ENSENYAMENT
L’ atenció domiciliaria dels equips d’atenció primària catalans
LES ITS: Mecanismes de transmissió i prevenció
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
Promoció de la salut i programació sanitària
Adopció 3% dels nens d’E.E.U.U són adoptats.
II JORNADA de SALUT MENTAL
El SEGUIMENT DE COMPLECIÓ
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
III Jornada de casos clínics en Vacunes per a l’Atenció Primària
Cas Danone.
ESTAT ACTUAL DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS A CATALUNYA
Transcripción de la presentación:

CHRONIC ILLNESS AND PALLIATIVE CARE Dra. Pilar Sales Unitat de Cures Pal·liatives Urgències 20/12/12

“How long have I got?” “What will happen?” Different trajectories for different diseases

DIFICULTATS Comunicació entre el metge i el malalt respecte al pronòstic..... incert La utilització dels opiacis per millorar la dispnea La mort del malalt es viu com un fracàs El professional no es troba còmode parlant d’aquests temes amb malalt i famílies Necessitat de temps i diverses entrevistes Cuidadors cansats i desbordats

CRITERIS DE TERMINALITAT NATIONAL HOSPICE ORGANIZATION (NHO) CRITERIS GENERALS Pronòstic clínic < 6 mesos Consens amb el malalt i família Un d’aquests criteris Evidencia de progressió clínica i/o múltiples ingressos en els últims 6 mesos Pèrdua de pes de >10% en els últims 6 mesos CRITERIS DE MALALTIES ESPECÍFIQUES

RESULTATS PRELIMINARS (PROJECTE PALIAR) Han finalitzat el seguiment 1788 malalts Mortalitat 37.5% (N 669) Supervivència mitja 154 dies El 93.4% (N 625) s’han relacionat amb la malaltia de base Les defuncions s’han produït : 59% a hospitals d’aguts, 22.5% al domicili familiar, 11.5% a hospitals de llarga estada i 7% a residencies Es va realitzar seguiment domiciliari en el 75% dels casos (N 503) Els factors independents associats a mortalitat: p<.0001: major edat, puntuació baixa al PPS, puntuació més alta al PPI i major nombre d’ingressos en els últims tres mesos hepatopatia avançada, arteriopatia perifèrica, UPP, nivells baixos de colesterol

Studies from 1999 to 2010 with survival data on prognostic factors for patients with a median survival fo < 6 months (n=74)

CONCLUSIONS Malgrat les malalties cròniques no oncològiques presentes diferencies clíniques, hi ha determinats factors pronòstics que comparteixen: PPS baix, edat avançada, malnutrició, comorbilitat, augment de la disfunció d’òrgan i els ingressos per descompensacions. Preveure la progressió d’una malaltia no oncològica avançada és més difícil que en el càncer. Aquestes malalties poden tenir exacerbacions amb períodes d’estabilitat amb una mitja de supervivència de 2-3 anys. El tractament intensiu en les fases finals de la malaltia, sobretot en els últims 6 mesos, no està demostrat que modifiqui la trajectòria de la malaltia i no signifiquen una millor cura

LIMITACIONS Aquesta revisió no proporciona informació sobre la qualitat de vida. Per definició el 50% dels malalts amb una mitja previsible de 6 mesos acabaran vivint més, per la qual cosa es difícil preveure qui viurà i qui morirà en aquesta franja de temps. Les malalties incloses no constitueixen una llista exhaustiva, es a dir hi ha malalties (neurològiques: ELA, AVC...) que queden fora i a més a més hi ha malalts en què es solapen diverses malalties. Hi ha fàrmacs en els que no hi ha evidència en gent gran, però també és veritat que aquests malalts estan fora dels assaigs clínics.

Per a què serveix l’instrument NECPAL - CCOMS©? Es tracta d’una estratègia d’identificació de malalts que requereixen mesures pal·liatives, especialment en serveis generals (Atenció Primària, serveis hospitalaris convencionals, etc.) La intenció de l’instrument NECPAL - CCOMS© és la d’identificar malalts que requereixen mesures pal·liatives de qualsevol tipus Una vegada identificat el pacient, cal iniciar un enfocament pal·liatiu. La identificació d’aquesta situació no contraindica ni limita mesures de tractament específic de la malaltia si estan indicades o poden millorar l’estat o la qualitat de vida dels malalts Les mesures pal·liatives poden ser implementades per qualsevol equip a qualsevol servei de salut Per a què NO serveix l’instrument NECPAL - CCOMS©? Per determinar el pronòstic ni la supervivència Per contraindicar, necessàriament, l’adopció de mesures de control de la malaltia ni el tractament de processos intercurrents Per definir el criteri d’intervenció d’equips específics de cures pal·liatives, intervenció que, en tot cas, vindrà determinada per la complexitat del cas i de la intervenció proposada Per rebutjar mesures terapèutiques curatives proporcionades que puguin millorar la qualitat de vida

Instrument NECPAL - CCOMS©(Necessitats Pal·liatives) INSTRUMENT PER A LA IDENTIFICACIÓ DE PERSONES EN SITUACIÓ DE MALALTIA AVANÇADA – TERMINAL I NECESSITAT D’ATENCIÓ PAL·LIATIVA EN SERVEIS DE SALUT I SOCIALS 1. La pregunta sorpresa UNA PREGUNTA INTUÏTIVA QUE INTEGRA COMORBIDITAT, ASPECTES SOCIALS I ALTRES FACTORS El sorprendria que aquest pacient es morís en els propers 12 mesos? No Sí B. 2. Elecció / demanda O NECESSITAT[1] EXPLORI SI ALGUNA DE LES SEGÜENTS DUES PREGUNTES ÉS AFIRMATIVA Elecció / demanda: el pacient amb malaltia avançada o el seu cuidador principal han sol·licitat, explícitament o implícita, la realització de tractaments pal·liatius / de confort de forma exclusiva, proposen limitació de l’esforç terapèutic o rebutgen tractaments específics o amb finalitat curativa? Sí No Necessitat: considera que aquest pacient requereix actualment mesures pal·liatives o tractaments pal·liatius?

C. 3. Indicadors clínics generals de severitat i progressió EXPLORI LA PRESÈNCIA DE QUALSEVOL DELS SEGÜENTS CRITERIS DE SEVERITAT I FRAGILITAT EXTREMA Marcadors nutricionals, qualsevol dels següents, en els últims 6 mesos: Severitat: albúmina sèrica < 2.5 g/dl, no relacionada amb descompensació aguda Progressió: pèrdua de pes > 10% Impressió clínica de deteriorament nutricional o ponderal sostingut, intens / sever, progressiu, irreversible i no relacionat amb procés intercurrent Sí No Marcadors funcionals, qualsevol dels següents, en els últims 6 mesos: Severitat: dependència funcional greu establerta (Barthel < 25, ECOG > 2 ó Karnofsky < 50%) Progressió: pèrdua de 2 o més ABVD (activitats bàsiques de la vida diària) malgrat intervenció terapèutica adequada Impressió clínica de deteriorament funcional sostingut, intens / sever, progressiu, irreversible i no relacionat amb procés intercurrent Altres marcadors de severitat i fragilitat extrema, qualsevol dels següents, en els últims 6 mesos: Úlceres per decúbit persistents (estadi III – IV) Infeccions amb repercussió sistèmica de repetició (> 1) Síndrome confusional aguda Disfàgia persistent Caigudes (> 2)   Presència de distress emocional amb símptomes psicològics sostinguts, intensos/severs, progressius i no relacionats amb procés intercurrent agut Factors addicionals d’ús de recursos, qualsevol dels següents: 2 ó més ingressos urgents (no programats) en centres hospitalaris o sociosanitaris per malaltia crònica en l’últim any necessitat de cures complexes / intenses continuades, bé sigui en una institució o en domicili Comorbiditat: ≥ 2 patologies concomitants

conclusions Les decisions en quant al tractament en les malalties avançades poden resultar difícils, en part degut al pronòstic incert de la pròpia malaltia i degut a la falta d’evidència respecte a l’eficàcia dels tractaments en fases avançades de la malaltia Seria de molta ajuda identificar el factors pronòstics que s’associen a una alta probabilitat de mort dintre d’un període de temps definit malgrat l’ús de tractaments o procediments agressius Hi ha unes trajectòries descrites en determinades patologies que ens poden ajudar a preveure quin curs seguirà la malaltia (insuficiència cardíaca, MPOC, demència…) La mort del malalt es viu com un fracàs i el professional no es troba còmode parlant d’aquests temes amb malalts i famílies Hi ha instruments i escales (PPS, ECOG..) procedents dels malalts amb càncer que també són útils en malalties no oncològiques per afinar el pronòstic Tenir en compte Test NECPAL i revisions sistemàtiques per catalogar el nostre pacient

MOLTES GRÀCIES