Demografia. Índex 1.- Volum i distribució: quants són i on estem 2.- Creixement de la població: Conceptes bàsics 3.- Etapes demogràfiques –transició demogràfica- 4.- La població com a problema: diversitat de comportament demogràfics 5.- Migracions 6.-Estructura de la població i tècniques de representació

{demografía (del grec demos=poble i grafos=traç, descripció)} DEMOGRAFIA La demografia és la ciència que té com a objecte d’estudi la població. Per tant, el que fa és descriure, quantificar, qualificar i analitzar poblacions, de manera dinàmica; és a dir, tenint en compte que canvia en el temps i l'espai. {demografía (del grec demos=poble i grafos=traç, descripció)} Població Mundial

1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ La evolució de la població al món: Paleolític: 2 a 4 mill./hab. Neolític: 5 a10 mill./hab. 5000 adC: 80 mill./hab. 1 dC.: 300 mill./hab. 1200 (s XIII): 450 mill./hab. 1650 (s XVII): 500 mill./hab. 1750 (s XVIII): 795 mill./hab. 1850 (s XIX): 1265 mill./hab. 1900 (s XX): 1656 mill./hab. 1950 (s XX): 2516 mill./hab. 1995 (s XX): 5760 mill./hab. 2002 (s XXI): 6215 mill./hab. 2006 (s XXI): 6464 mill./hab

1.- Per què estudiar la població? És imprescindible per organitzar un país. Conèixer la natalitat  places escolar Conèixer l’esperança de vida  hospitals, places de geriàtrics, jubilacions Conèixer l’edat de les persones  previsió de llocs de treball .... Aquests estudis són relativament fàcils als països centrals, però molt difícils als perifèrics per les grans mancances de tot tipus que presenten. L’estudi de la població d’un estat o territori el fan organismes especialitzats: Instituts d'estadística. a Espanya l’INE a Catalunya l’IDESCAT que confeccionen els censos cada 10 anys (acabats en 1) Els Ajuntaments elaboren els padrons Els Jutjats porten el control de natalitat, mortalitat i nupcialitat.

1. REPARTIMENT DESIGUAL DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La distribució és desigual: Àsia: 60’1% Europa: 11’4% Àfrica: 14% Amèrica: 13’6% Oceania: 0’5% L’hemisferi nord acull a més del 80% de la població. (Dades del 2002) Població total del món: 6.659.389.285. (5 d’abril de 2008). http://www. Census.gov/main/222/popclock.html

L’ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ FACTORS QUE PROVOQUEN L’ASSENTAMENT DE LA POBLACIÓ Físics Humans Climes temperats Sòls fèrtils Migracions Climes temperats Altituds mitjanes i baixes Desenvolupament urbà i econòmic

1. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ Factors de la densitat de població: 1. Físics: el clima, el relleu, el sòl (sobretot prop de l’aigua). 2. Econòmics: la riquesa d’un lloc fa que sigui més o menys propici 3. Culturals: l’assentament pot dependre de lo a prop que quedin les zones de serveis (escoles, sanitat, etc.) 4. Demogràfics: zones amb un gran desenvolupament demogràfic. 5. Històrics: per l’antiguitat dels assentaments, el desig de mantenir peculiaritats culturals, polítiques, etc.

2. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA Components d’entrada Taxa de Natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada 1.000 habitants. Taxa de Fecunditat: es refereix a la mitjana de fills que una dona d'una àrea geogràfica tindrà si visqués a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fecunditat per a cada grup d'edat. Immigració. Es refereix al nombre de persones originàries d’altres països que arriben  TN = ( Nascuts vius / Població total ) x 1000  TF = ( Nascuts vius / Total dones entre 15 i 45 anys ) x 1000

2a. FACTORS DE LA NATALITAT Els factors que modifiquen la natalitat són: Econòmics: l’entrada de la dona al món laboral fa que baixi la natalitat. Polítics: els governs poden promoure polítiques natalistes. Culturals: que condicionen, principalment, l’edat dels matrimonis. Religiosos: la majoria afavoreixen les polítiques natalistes. Biològics: composició edat/sexes de la població i les malalties.

2b. ESTATS DEL MÓN SEGONS LA TAXA DE NATALITAT

2c. ESTATS DEL MÓN I L’ESPERANÇA DE VIDA

3. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA Components de sortida Taxa de Mortalitat: es refereix al nombre anual de defuncions per cada 1.000 habitants. Taxa de Mortalitat Infantil: és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de nens i nenes d'una població que moren abans d'arribar a l'any de vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en un període de temps determinat, generalment un any. Emigració: es refereix al nombre de persones que marxen d’un país.  TM = ( Defuncions / Població total ) x 1000  TMI = ( Defuncions de menors d'un any / Número de nascuts vius ) x 1000

3a. FACTORS DE LA MORTALITAT Els factors que modifiquen la mortalitat són: Guerres i epidèmies Condicions sanitàries Malalties endèmiques Recursos alimentaris, fams, etc. D'acord amb el resultat final es considera: Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 ‰. Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30 ‰. Taxa de mortalitat baixa: si és per sota del 15 ‰.

4. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA Altres fórmules d’interès: Creixement natural o vegetatiu: és la diferència anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una població determinada. Esperança de vida: és el terme mitjà d'anys que un home o una dona d'un país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es manté fixa per a cada grup d'edat en el futur.  CN/CV = ( Nombre de Nascuts vius – Nombre de Morts) = +/-  EV = ( Total d’anys viscuts per la població / Número de nascuts vius )

5. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

6. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ La densitat de població: es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre de persones per unitat d'àrea. Els països amb més densitat de població són: Macau (18.182 hab/km2), Mònaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar. Els països amb menys densitat de població són: Austràlia, Namíbia, la Guayana Francesa, Sàhara Occidental, Illes Malvines i Groenlàndia (0,03 hab/km2).  DP= Nombre d’habitants/ km2 de superfície = hab./km2

7. DENSITAT DE POBLACIÓ PER PAÏSOS

8. DENSITAT DE POBLACIÓ A CATALUNYA

9. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ Factors de la densitat de població: Les zones on no hi viu ningú (< 1pers/km2), s’anomenen deserts humans. Les zones més poblades d’Europa són Gran Bretanya, Bèlgica, nord de França, Alemanya i Itàlia. Les zones més poblades de l’Estat Espanyol són Barcelona, Madrid, l’eix Pontevedra - A Corunya, Biscaia- Guipúscoa , València – Alacant i Màlaga - Cadis. A Catalunya, les zones més poblades estan Barcelona, després Girona, Tarragona i Lleida. Al món: 39,24 hab./km2 - Catalunya: 199 hab./km2 - Espanya: 87,2 hab./km2. - Japó: 336 hab./km2.

10. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA La transició demogràfica és una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens: En primer lloc, explica perquè el creixement de la població mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions d'habitants del 1800 als 6.500 milions de l'actualitat). En segon lloc, descriu el període de transformació d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes).

11. MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no esdevé una societat plenament postindustrial.: En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les taxes de natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent. És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs de mortalitat baixen de forma sobtada gràcies a les millores en les tècniques agrícoles (que augmenten els rendiments), les millores tecnològiques, els avenços en medicina i alfabetització... Aquests canvis contribueixen decisivament a allargar l'esperança de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per contra, en aquest segon estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes, raó per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment molt important de la població.

MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA Els índexs de natalitat inicien una important davallada motivada per diferents motius: l'accés a la contracepció, la incorporació de la dona a l'educació i al mercat laboral, l'accés a l'estat del benestar, el procés d'urbanització, la substitució de l'agricultura de subsistència per l'agricultura de mercat, juntament amb altres canvis socials. La taxa de mortalitat continua la tendència baixista iniciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta raó, el nombre d'efectius de la població total continua sent relativament alt. Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es caracteritza perquè la taxa de mortalitat "toca fons" i la de natalitat s'hi iguala; consegüentment, la població total torna a estancar-se.

MODEL GRÀFIC DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

ADAPTACIÓ DEL MODEL DE TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA Possible fase 5: Si bé el model original de Transició Demogràfica presenta només quatre estadis o etapes, actualment està àmpliament acceptada la irrupció d'una cinquena fase en la qual el creixement de la població no està estancat sinó que, fins i tot, es registra un creixement natural de la població negatiu, atès que les taxes de natalitat són tan baixes que cauen per sota les taxes de mortalitat, com està succeint en països com Alemanya o Itàlia.

12. TEORIES SOBRE POBLACIÓ L’informe Meadows i la teoria sobre el creixement zero: és una teoria que planteja que hi ha 5 factors bàsics: població, producció agrícola, recursos naturals, producció industrial i contaminació. I que mentre la població i la producció industrial tendeixen a créixer sense límits, els recursos són finits. I que per tant s’ha d’aturar el creixement demogràfic, limitar el consum i aturar el procés de contaminació. Malthus VS Marx: Hi ha dues teories mentre que Malthus creu que el creixement de la població s’ha d’aturar perquè si no ens quedarem sense recursos, en Marx pensa que n’hi ha suficients recursos per a tothom, i que el problema és que no estan ben distribuïts.

13. COMPOSICIÓ PER EDATS

14. ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A ESPANYA

L’ONU estima que al 2012 arribarem als 7000 mill/hab. 15. LA SUPERPOBLACIÓ La superpoblació del planeta, un problema. L’increment de la població humana del planeta suposa un problema medi ambiental, perquè per cobrir las necessitats de les persones hi ha que recórrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una gestió adequada, molts d’ells poden esgotar-se. A més a més, també deu considerar-se que existeix un repartiment desigual de la riquesa: mentre que els països industrialitzats consumeixen el 80 % dels recursos, més de la meitat de la humanitat té que sobreviure en condicions límit i un terç viu en una situació de pobresa absoluta. L’ONU estima que al 2012 arribarem als 7000 mill/hab.

16. MOVIMENTS MIGRATORIS Els moviments migratoris: són els moviments de població des del seu lloc de residència a un altre de manera permanent. Com a conseqüència d’aquest moviments la quantitat de població augmenta o disminueix. N’hi ha de dos tipus segons el lloc de destí: Interiors: o èxode rural, interurbanes, etc. (són degudes al desenvolupament econòmic desigual entre els diferents llocs d’un Estat) Exteriors: d’un país a l’altre. Emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre ( pot ser a escala nacional o internacional). Es distingeix del turisme perquè l'emigració suposa fixar la residència en un altre indret, encara que sigui amb previsió temporal.