Desenvolupament afectiu 1 u n i t a t Desenvolupament afectiu

El desenvolupament afectiu El desenvolupament afectiu és un procés que dóna inici des del moment en què l’infant estableix les seves primeres relacions. L’afecció en el desenvolupament infantil L’afecció és un vincle afectiu que s’estableix amb un número reduït de persones que formen part del context social proper de l’infant. Teoria de l’afecció. John Bowlby L’estat de seguretat de l’infant depèn de com l’adult respongui davant de les seves necessitats. Preafecció Formació de l’afecció Afecció Formació de relacions recíproques Fases de l’afecció

Característiques de la teoria de l’afecció Preafecció: de 0 a 6 setmanes. El nadó respon a estímuls del medi mitjançant respostes reflexes innates. Formació de l’afecció: de 6 setmanes a 6 mesos. La conducta i les respostes del nadó s’orienten cap a la mare. No mostra ansietat si se separen. El fa enfadar la pèrdua de contacte humà. Fases de la teoria de l’afecció Afecció: de 6 mesos a 24 mesos. Fort vincle entre la mare i el nadó. Formació de relacions recíproques: De 18 a 24 mesos en endavant. Apareix el llenguatge i la capacitat de representar la realitat mentalment. L’infant comprèn que l’absència de la mare no és definitiva.

Teoria de la situació estranya Desenvolupada per la psicòloga nord-americana Mary Ainsworth Afecció segura: el nadó utilitza la mare com a base segura per a l’exploració del medi. Aparició d’ansietat quan la mare s’allunya. Afecció insegura resistent-ambivalent: angoixa davant de la falta de la figura d’afecció. Reacció ambivalent davant del retorn: acollida positiva o mostra de rebuig. Tipus d’afecció Afecció insegura evitativa: no mostra ansietat davant de la desaparició de la figura d’afecció ni reacciona en el seu retorn. Ignora els estranys. Afecció insegura desorganitzada: no reacciona davant de la desaparició de la figura d’afecció ni davant de l’aparició d’un altre cuidador. Evita mirades i/o expressa tristesa.

Etapes del desenvolupament afectiu de 0 a 6 anys Wallon defineix dues lleis que regulen la seqüència i l’organització dels estadis del desenvolupament emocional: la llei d’alternança funcional i la llei de preponderància i integració funcional. Estadis Impulsivitat motora Establiment de comunicació per cobrir necessitats bàsiques. Emocional Necessitat de la presència dels pares. Necessitat emocional. Sensiomotor Aparició de relacions d’afecció amb objectes del seu entorn (peluixos…) Personalisme Forta necessitat d’atenció i afecte per part de l’adult. Afirmació i construcció del JO. Pensament categorial Conquesta i coneixement del món exterior. Pubertat i adolescència Conflictes, contradiccions afectes i desequilibris emocionals.

Característiques de l’afectivitat infantil L’afecte i les relacions amb els altres estan lligats a la satisfacció de les necessitats vitals. Imitació de les conductes afectives de la figura d’afecció. 0 a 3 anys L’infant busca l’aprovació dels adults de referència. Mimetisme entre l’infant i les seves figures d’afecció. Presa de consciència de les pròpies emocions. Aparició de l’amistat. 3 a 6 anys

Les emocions a l’etapa infantil Intel·ligència emocional Autoconcepte Imatge que algú té de si mateix (física, intel·lectual i socioafectiva). Autoestima Valoració que algú fa respecte de la imatge que té de si mateix. Classificació de les emocions Primers mesos Reacciona davant de l’alegria, l’angoixa i l’enuig. Mesos posteriors Reacciona davant de la por, la tristesa i la sorpresa. 3 anys Aparició de la vergonya, l’orgull, la culpabilitat i l’enveja.

Les emocions a l’etapa infantil Expressió emocional L’expressió de les emocions està condicionada culturalment. Canalització de les emocions Autocontrol Capacitat de dirigir la pròpia conducta. Autoregulació Control de la situació sense intervenció externa.

Intervenció en l’àmbit afectiu Paper de l’educador i de l’escola Desenvolupament integral de l’infant Competències afectives Paper de la família El nucli familiar ha de ser el primer context d’aprenentatge. L’infant s’ha de sentir estimat i acceptat. Període d’adaptació Procés en què s’elabora emocionalment la pèrdua i el guany de la separació de l’infant respecte de les seves principals figures d’afecció. Socialitzar i integrar l’infant. Establir relacions afectives i socials. Crear un ambient d’acollida. Implicar afectivament pares i mares. Objectius Disseny d’activitats Objectius. Ambient ric en estímuls. Adaptació al nivell educatiu i evolutiu. Observació.