PLÀSTICS TERMOPLÀSTICS

INTRODUCCIÓ S’ obtenen de compostos derivats del petroli. Aquests materials s’ablaneixen quan es calfen, la qual cosa permet modelar-los i donar-los formes noves, que conserven en refredar-se. Clorur de polivinil (PCV) Poliestirè. (PS) Dur Expandit. (porexpan) Polietilè. (PE) Alta densitat. (HDPE) Baixa densitat. (LDPE) Polipropilè. (PP) Metacrilat. (plexiglàs) (PMMA) Tefló. (fluorocarboni) Cel·lofana. (biodegradable) Niló. (PA o poliamida)

CLORURDE POLIVINIL(PVC) Què és? És una resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil. CARACTERÍSTIQUES: - Elevada resistència a la abrasió, junt amb una baixa densitat, bona resistència mecànica a l’impacte. Ideal per a l’edificació i construcció. Pot transformar-se en un material rígid o flexible. És estable i inert pel que s’empra extensivament on la higiene es una prioritat. Bosses per a las sang hemoderivats.

-Altament resistent. Marcs de portes i finestres -No es crema amb facilitat ni es crema per si mateix. S’empra eficaçment per a aïllar i protegir cables elèctrics. -Es torna flexible i emmotlable sense necessitat de sotmetre’l a altes temperatures Valor energètic elevat. Rentable. Baix cost d’instal·lació.

POLIESTIRÉ (PS) Què és? És es un polímer termoplàstic que s’obté de la polimerització de l’estiré. Hi ha quatre tipus: · El PS vidre. Transparent, rígid i trencadís. · El PS d’alt impacte o opac. Resistent i opac. · El PS expandit. Molt lleuger. · El PS extrusionat Similar a l’ expandit però més dens i impermeable.

POLIETILÉ (PE) Què és? El polietilé és quimicament el polímer més simple. És un dels plàstics més comuns. CARACTERÍSTIQUES - Alta producció mundial (aproximadament 60 milions de tones anuals al voltant del món) -Baix preu. -Químicament inert.  -S'obté de la polimerització de l'etilè , del qual deriva el seu nom. TIPUS - ALTA DENSITAT - Excel. lent resistència tèrmica i química. -Sòlid, incolor, translúcid i opac -És tenaç i més rígid que el polietilè de baixa densitat.

-BAIXA DENSITAT CARACTERISTIQUES -Bona resistència tèrmiques i químiques. -Resistència d'impacte. -Color lletós, es pot arribar a ser transparent en funció del seu gruix. -Més flexible que polietilè d'alta densitat. -Presenta dificultats per a la impressió, pintura o pasta sobre ella.

POLIPROPILÉ (PP) Què és? És el polímer termoplàstic, parcialment cristal·lí, que s'obté de la polimerització del propilè. Pertany al grup de les poliolefines i és utilitzat en una àmplia varietat d'aplicacions. CARACTERÍSTIQUES  -Té una gran capacitat de recuperació elàstica. -Es resistent d'aigua bullint sense deformació. -Gran resistència a la penetració de microorganismes. - A causa de la seva flota de densitat a l'aigua. -Té gran resistència contra diversos solvents químics.

METACRILAT (PREXIGLÀS) Què és? Es tracta d'un termoplàstic, sòlid, d'aspecte vitri, estable enfront de la temperatura i de bona resistència mecànica. CARACTERÍSTIQUES -Resistencia a la ruptura set vegades superior a la del vidre, a igualtat de grossàries. ·Resistencia als agents atmosfèrics. -Inconvenients: És fàcilment rayable. -Por el seu paregut amb el vidre, se li coneix també amb la denominació de vidre sintètic o orgànic, i s'utilitza per a la realització de rètols, lucernarios, mobles o objectes decoratius.

TEFLÓ (FLUOROCARBONI) Què és? És el politetrafluoretileno (PTFE) , una resina resistent a la calor i als agents químics. Més conegut com TEFLÓ és un producte blanc que s'obté per extrusió o per model. CARACTERÍSTIQUES - La seua alta temperatura d'utilització 260°C. - El seu aguant a quasi tots els productes químics. - El seu baix coeficient de fregament. S’utilitza com a revestiment dels cables per la seua gran capacitat aïllant i resistent a la temperatura. Revestiment d’avions

CEL·LOFANA (biodegradable) Què és? La cel·lofana és un polímer natural derivat de la cel·lulosa. Té l'aspecte, transparent flexible i resistent a esforços de tracció. No resisteix bé la humitat, ja que tendeix a absorbir-la. PROCÉS DE FABRICACIÓ El procés de fabricació consisteix a dissoldre fibres de fusta, cotó o cànem en un àlcali per a fer una solució cridada viscosa, la qual després és extreta a través d'una ranura i se submergeix en un bany àcid que la torna a convertir en cel·lulosa. USOS. - Com la cinta cel·lo. - Com embolcall.

NILÓ (PA o poliamida) Propietats: Què és? El niló és una fibra tèxtil elàstica i resistent. No precisa planxat i s'utilitza en la confecció de teixits i teles de punt. El niló emmotllament s'utilitza com a material dur en la fabricació de diversos utensilis, com a mànecs de raspalls, pintes, etc.  Propietats: Durant la fabricació les fibres de niló són sotmeses a extrusió, texturitzant i filat en fred fins a aconseguir prop de 4 vegades la seua longitud original, la qual cosa augmenta el seu crestallin-te i resistència a la tracció.

Paula Bonifacio, Elsa Molina, Maria Doménech i Sara MarÍn.