EL SILENCI ET PORTA A L’AMOR Música: Les Silfides EL SILENCI ET PORTA A L’AMOR Música: Les Silfides AVANÇ MANUAL (INTRO o AvPag)

Quina enorme contradicció Quina enorme contradicció !!. Necessito paraules per parlar del valor del silenci .

Qui, com jo, ha parlat massa, necessita silenciar la veu Qui, com jo, ha parlat massa, necessita silenciar la veu. Qui, com jo, ha tapat la veu de l’ànima amb el soroll que fa el món, necessita recordar que només en el silenci escoltem la veu de la intuïció. El missatger de l’ànima.

El soroll el fa l’ego. Per poder fugir cap a la inconsciència El soroll el fa l’ego. Per poder fugir cap a la inconsciència. I la inconsciència no és només un estat esbojarrat i sense raciocini. També és un estat en el que, la ment (que en diem racional), ens omple de soroll. De raons innecessàries.

Soroll són: preses , raons i justificacions, ciència i futur, cel i pecat, àngels i dimonis, patrons d’energia, canalitzacions, creences, altres vides, ... Tot són excuses i soroll generats per l’ego. Tot el que no és amor, viscut aquí i ara.

Perquè, l’amor, viscut al present, et porta al silenci Perquè, l’amor, viscut al present, et porta al silenci. Perquè, el silenci, et parla de la teva bellesa i de la del món.

I t’obliga a callar per poder escoltar i mirar, bocabadat, les meravelles que t’envolten. Perquè et porta a la humilitat de reconèixer, en tu, una petita part de la grandesa de l’Univers. Però, una part divina, necessària i imprescindible.

Parlem per no escoltar.

Perquè l’ànima et parla sempre. Amb el cos, per exemple Perquè l’ànima et parla sempre. Amb el cos, per exemple. Què importa si és un cos material, si és un patró d’energia, si és un conjunt d’experiències neuronals, fruit de les nostres vivències o si és un holograma ?. Al final, tot és soroll per no escoltar l’amor. L’amor que t’il·lumina però que, per la seva mateixa llum, deixa al descobert les teves mancances.

També la teva por (la de l’ego) a veure-les. Perquè amagar-les També la teva por (la de l’ego) a veure-les. Perquè amagar-les ?. Perquè, si l’únic pecat real que podem cometre és no gaudir del paradís de l’amor a la terra ?. Perquè fugir de la veritat, si les culpes són només un acte de l’ego per infondre’t la por a no ser perdonat ?. Si la llum il·lumina les teves mancances és només perquè puguis superar-les. No ho fa per fer-te sentir malament, indigne d’amor o petit. Ho fa perquè recordis la grandesa de la teva ànima divina.

A l’únic que fas mal, mirant cap al soroll, és a tu mateix A l’únic que fas mal, mirant cap al soroll, és a tu mateix. Perquè el soroll no et deixa veure que l’amor omple el món per tot arreu. Perquè, la força del soroll que inunda les teves oïdes, i es fa omnipresent a la teva vida, només és al teu cap. Quan entris en la pau del silenci, escoltaràs la veritable simfonia de l’Univers que et parla i et recorda qui ets.

No escoltis als que et diuen que calen canalitzadors, mitjancers o interpretadors de la voluntat divina. Déu és a dins teu. Escolta’l directament. No et calen paraules, ni arguments, ni profundes meditacions. Només admirar la vida que t’envolta i que t’omple. Simplement.

Per bona voluntat que tinguin els que et volen ajudar donant-te creences on subjectar-te, només t’estan donant noves cares de l’ego sorollós. T’estan tapant l’amor. Com ells mateixos se l’han tapat. Et diuen que calen altres coses apart del teu cor per conèixer Déu. Et diuen que els necessites a ells (o a altres) per arribar-te a conèixer.

Per l’únic que necessites als altres és per adonar-te que tots som Un Per l’únic que necessites als altres és per adonar-te que tots som Un. Que no podem prescindir de ningú. Però que ningú se t’ha d’imposar, fent-te creure que el necessites. Si algú et vol fer creure això, per bona voluntat que tingui, no t’estima lliure. I, si tu fas el mateix amb algú, en el fons tampoc has après a estimar-lo. Sense llibertat, no hi ha amor.

Per estimar, com la teva ànima divina sap fer-ho, només cal innocència Per estimar, com la teva ànima divina sap fer-ho, només cal innocència. I, per transmetre l’amor, no calen paraules. Només un somriure, una abraçada i un silenci. Les paraules, quan no porten pau, només són un altre soroll.

Així que, si parlo massa, si no somric, si em costa abraçar-te, si no et dono pau, és que a mi també me’n falta.

No m’ha de fer por la veritat No m’ha de fer por la veritat. L’ego s’amaga darrera la mentida i l’autoengany. Darrera la por. I, amb por, no ets lliure.

Vull viure en la màgia permanent de la vida que ens envolta Vull viure en la màgia permanent de la vida que ens envolta. Vull sentir la plenitud de l’amor que hi ha per tot arreu.

M’agradaria que tothom el pugui veure M’agradaria que tothom el pugui veure. Perquè és l’únic que dóna sentit a la vida. Saber que tot el que hi ha és amor.

Quan ho vegis, ni que sigui un sol cop, t’adonaràs que no hi ha força més gran que voler viure sempre al camí d’amor.

Lluís Tordera Valldoreix 11 d’abril de 2009