EL QUE NECESSITO PER VIURE

Presentación del tema: "EL QUE NECESSITO PER VIURE"— Transcripción de la presentación:

1 EL QUE NECESSITO PER VIURE

2 Necessito el bàlsam de la música, sense ella no podria viure.
Avui, escoltant una melodia, commogut per la bellesa de la seva composició i interpretació, sense voler ni preveure, m'he adonat que la meva ment divagava sobre allò que necessito per viure. I m'he adonat que ... Necessito el bàlsam de la música, sense ella no podria viure.

3 I els versos de la poesia, el llibre a les mans,
. I els versos de la poesia, el llibre a les mans, l'olor del paper imprès, el llapis que subratlla i anota, el temps en què el llibre reposa tancat al pit quan la paraula, inesperadament, travessa l'ànima.

4 Necessito el cel de la nit, i la lluna, i els estels.
I el silenci, el beneït silenci, tan sols trencat per la veu del vent quan tot dorm.

5 i l'olor de la brea, i la carícia de l'onada a la sorra,
Necessito la mar i l'oceà, perdre’m en el seu horitzó i en la seva remor, i l'olor de la brea, i la carícia de l'onada a la sorra, i la sensació del cos en l'aigua deixant-se bressolar.

6 I l'olor del pa calent, i de la terra mullada, i el de l'herba sucosa,
i el de la llar quan el tronc crema i es converteix en brasa.

7 Necessito el passeig per la muntanya i el camp,
i contemplar la vida i el seu batec en les estacions. Aturar-me sobre la roca o el tronc caigut i veure passar l'aigua del rierol i el núvol al cel. I l'aigua de la font, i la baia en la branca, el fruit inesperat i la flor regalada per la terra.

8 Necessito la trobada amb l'amic, la intimitat en la conversa, en el diàleg, el passeig per la vida pròpia i de l'altre trenant alegries i tristeses, penes i esperances. .

9 Necessito els meus fills.
La seva pell, la seva veu, el soroll a la casa i el desordre de les joguines. Necessito veure'ls quan dormen, i donar-los el petó que els vol guardar. Necessito la seva salut i la seva alegria, que són el sentit de tot.

10 Necessito veure als meus pares, en la seva vellesa, i reconèixer en ells el pas del temps, l'amor que perviu, el destí que m‘ofereix, l'adéu inevitable que em connecta a la vida aquí i ara, perquè les arrugues de la pell en la vellesa són els solcs del temps pels què tots transitem i arribem a un final.

11 Necessito fer l'amor amb ella. Fer l'amor.
Fer-ho, construir, crear, en cada gest, abraçada, mirada, amanyac, ímpetu, encontre. Necessito saber que l'amor existeix perquè és, i es manifesta en la pell, en la mirada, en el petó, en el somni abraçat. I fer-ho en els petits gestos de cada moment, en el caminar junts, construir junts, conviure en-amor-a-dos.

12 Necessito saber que la bondat existeix,
i que l'esperança no es rendeix. I convocar-les quan no les trobo.

13 Necessito compartir la bellesa.
El que em commou i sorprèn, el que em provoca l'alegria, el que em connecta a la vida. Necessito obrir el regal amb els altres.

14 Això és en veritat tot el que necessito.
I necessito agrair cada instant regalat, cada batec que l'acompanya i cada alè que em connecta a la vida. Això és en veritat tot el que necessito.