LES tres gràcies Rubens

FITXA TÈCNICA Títol: Les tres Gràcies Autor: Rubens, Peter Paulus (1577 – 1640) Cronologia: 1639 Estil: Barroc Tècnica: oli Suport: taula; 2,21 m x 1,81 m Localització actual: Museu del Prado, Madrid Les tres Gràcies, representades com a tres joves nues o cobertes parcialment amb fines gases, formen un estret cercle segons el model tradicional de l’antiguitat clàssica. Les figures femenines, reflex de l’ideal estètic de l’època, són clarament obeses, la qual cosa no deixa de semblar sorprenent per a la cultura actual que valora l’esveltesa.

ANÀLISI FORMAL Les tres Gràcies mostren un preciós color de pell humana fruit de la mescla de vermell, groc i blau, els tres colors primaris. Una esplèndida lluminositat envaeix l’escena, que té lloc a l’exterior. A les figures femenines hi predominen els traços sinuosos, amb la clara intenció d’accentuar la sensualitat dels seus cossos rotunds. ELEMENTS PLÀSTICS

Rubens pintà aquest tema, el de les tres Gràcies, en diverses ocasions, però només en aquesta vegada adoptà la forma tradicional de l’antiguitat clàssica: les tres figures entrellaçades formen un petit cercle, de manera que una d’elles dóna l’esquena a l’espectador. Les dones, de bons palpissos i en primer pla, estan o bé nues o bé cobreixen petites parts dels seus cossos amb gases. S’aprecia una gran delicadesa en el moviment de les figures femenines, que semblen a punt de començar a dansar, com indica el fet que totes tres endarrereixin el peu dret. Al fons s’observa un paisatge idíl·lic, amb animals pasturant. L’escena queda emmarcada per una garlanda de flors (probablement pintada per Jan Brueghel o algun deixeble seu), el tronc i una branca d’un arbre i un cupido amb el corn de l’abundància vessant aigua. ANÀLISI FORMAL COMPOSICIÓ

Les pintures de Rubens són fàcils de reconèixer per les seves figures robustes i exuberants, imbuïdes de la vehemència de les de Miquel Àngel. Altres elements destacats de les seves obres són el sentit del color, que recorda el de l’escola veneciana, i el tractament de la llum, inspirat en Caravaggio. Durant la seva estada a la cort espanyola féu amistat amb Velázquez, a qui impel·lí a visitar les col·leccions d’art italianes que tant admirava ell. Per tal de satisfer les demandes pictòriques de la seva clientela, Rubens hagué d’obrir un taller, en el qual treballaren una gran quantitat de pintors de renom -Van Dyck, Jordaens i Brueghel van ser els seus col·laboradors més notables- que s’especialitzaren en aspectes concrets (decoració floral, figures de gènere, retrats, etc.), però sempre sota la marca de pintura a “l’estil de Rubens”. El seu art va influenciar artistes de concepcions i èpoques ben diferenciades i força dispars, com per exemple, noms de l’envergadura de Watteau, Delacroix i Renoir. ANÀLISI FORMAL ESTIL

El tema en què s’inspirà l’obra de Rubens provenia de la mitologia grega, d’acord amb la qual les tres Gràcies (Eufrosine, Talia i Aglae), filles de Zeus i de la nimfa Eurínome, eren les deesses de l’encís, l’alegria i la bellesa. Acompanyaven les divinitats de l’amor, Afrodita i Eros, i presidien els convits, les danses i la resta d’esdeveniments socials plaents. INTERPRETACIÓ CONTIGUT I SIGNIFICACIÓ El fet que, segons algunes llegendes, Aglae s’esposés amb Hefest, l’artesà dels déus, explica la tradicional associació de les Gràcies, com de les Muses, amb els arts. En un principi, les tres Gràcies eren representats en forma de donzelles vestides que s’abraçaven o es donaven les mans, però, al temps, anaren apareixent nues i portant atributs florals o musicals.

De tota manera, és possible que la referència a les fonts clàssiques, d’altra banda molt habituals al Barroc, només fos un pretext per fer un estudi del nu femení, que Rubens pintà d’acord amb els ideals estètics de la seva època, tan allunyats dels actuals. INTERPRETACIÓ CONTIGUT I SIGNIFICACIÓ

La Gràcia de la dreta s’identifica amb la primera muller de l’artista, Isabella Brandt; mentre que la de l’esquerra es creu, que era Hélène Fourment, la seva segona dona, a qui ja havia retratat anteriorment. A més de Rubens, Botticelli, Rafael i Tintoretto plasmaren en alguna de les seves pintures el motiu de les tres Gràcies. INTERPRETACIÓ CONTIGUT I SIGNIFICACIÓ

Rubens conservà les Tres Gràcies fins la seva mort; la seva condició econòmica i social li va permetre de pintar per gust i no per encàrrec. Hélène Fourment, en desaparèixer el seu marit, estigué a punt de cremar el quadre per la sensualitat, segons ella pecaminosa, que desprèn. Finalment, el rei Felip IV d’Espanya l’adquirí. FUNCIÓ Extret de LLACAY, Toni. Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009