EL LLENGUATGE MUSICAL.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LA VEU I EL CANT. QUALITATS DE LA VEU La veu expressa, comunica i ens identifica. Quan parlem la nostra veu te una altura indeterminada (no sabem quina.
Advertisements

PARAULES POLISÈMIQUES.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
L´energia.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
ELS INSTRUMENTS DE LA COBLA
INSTRUMENTS DEL ROMANTICISME
Els instruments musicals
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PUIG-REIG
Tema 6: L’ENERGIA.
MÚLTIPLES I DIVISORS.
La música a L’EDAT MITJANA
Ortografia. Les vocals o/u àtones
Ciències per al món contemporani
Tema 2. DIVISIBILITAT.
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PUIG-REIG
UN VIATGE A LA PREHISTORIA
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
El Cant Gregorià.
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
PETITS REPORTERS Títol.
La música en la pre-història
Resolució de problemes algebraics
La música en la pre-història
Taller de flotació 1.
Potències de nombres racionals
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
COM VIATJA EL SO? Nenes i nens de 4t de primària IEA Oriol Martorell
Energia i velocitat de les reaccions químiques
POLINOMIS.
TÈCNIQUES D’ESTUDI.
Termes i expressions algebraiques
LA MÚSICA I LA SEVA REPRESENTACIÓ GRÀFICA
Som nois i noies de 5è de l’escola Seat
Un far a l’entrada anuncia la Setmana UNESCO
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Matemàtiques 3er E.S.O..
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
Com crear un compte de correu amb gmail
DIADA DE LA PAU A SJO.
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
L'ÀTOM Repàs del que hem fet fins ara:
Gèneres Musicals.
Nom : Elena Ipingea Data :
CONCURS.
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
OBRIM PORTES CEIP MARIAN AGUILÓ 3r CICLE
La música és l’ART d’organizar els SONS en el TEMPS.
LA VIDA DE LES PERSONES.
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
La primavera d’Antonio Vivaldi Musicograma Pau Duran
“ Jo, amb les obres, et mostraré la meva fe” Jm2, 18
Dibuix Tècnic Sistemes de representació.
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Problemes que es poden resoldre amb equacions
Les taules de multiplicar
Quins nervis! Unitat 1.
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
SISTEMA DUNAR.
L’HANBOL.
La vulneració dels drets socials
Llengua catalana i literatura
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
CABREM TOTS AL GIMNÀS?.
Transcripción de la presentación:

EL LLENGUATGE MUSICAL

El pentagrama i les notes musicals En la antiguitat, i fins a la invenció de l’escriptura musical en el pentagrama, les cançons i melodies es transmitien de forma oral. Donada la dificultad de memoritzar melodies cada cop més complexes, va sorgir la necessitat d’escriure la música. Així podia passar dels uns als altres sense patir modificacions. Per aixó es van inventar uns signes que han evolucionat fins a convertir-se en les notes musicals que coneixem avui dia.

El pentagrama i les notes musicals Per escriure una melodia hem de col·locar les notes en una pauta de cinc línies anomenada pentagrama. La posició de les notes en el pentagrama i la clau, el símbol que s’escriu al principi, ens permeten identificar-les. La clau de sol es fa servir per a les melodies agudes, i la de fa, per a les greus. Quan volem cantar o tocar notes molt agudes o molt greus, hem d’afegir unes línies curtes al pentagrama anomenades línies addicionals.

El pentagrama i les notes musicals

El pentagrama i les notes musicals La música escrita també fa servir alteracions, uns signes que indiquen que el so de les notes s’apuja o s’abaixa un semitó, és a dir, que la seva altura es modifica. Es diuen sostinguts (#), bemolls (b) i becaires ( ). El sostingut apuja la nota un semitó, el bemoll l’abaixa un semitó, i el becaire anul·la l’alteració anterior.

Direccionalitat del so Recorda que l’altura és la qualitat del so que ens diu si un so és agut o greu. Però un mateix so pot començar essent greu i evolucionar cap agut. Per exemple, el so d’una sirena escolar anunciant la fi de l’hora del pati. Quan passa això, diem que el so té una direccionalitat ascendent. En el cas contrari, que un so comenci essent agut i progressi cap a greu, diem que té una direccionalitat descendent. Si es manté, si l’alturadel so no varia, diem que és un so estable. A part de ser ascendent, descendent o estable, un so pot ser continu o discontinu.

Els signes de repetició

Les indicacions de dinàmica En música, podem variar el so i cantar o tocar amb major o menor intensitat. Recorda que la intensitat és la qualitat del so que ens indica si el so és fort o fluix. Hi ha però, una gran varietat de matisos, des del so més fort fins al que és quasi inaudible.

Les indicacions de dinàmica Per mesurar el grau d’intensitat d’un so fem servir els indicadors de dinàmica que, com l’altura i la durada es poden representar a la partitura. Cada indicació té la seva abreviatura, formada per una o dues lletres. Gràcies a les indicacions de dinàmica, l’interpret sap què demana el compositor de la peça.

Les indicacions de dinàmica Indicacions més habituals:

Les indicacions de dinàmica De vegades és necessari indicar un augment o una disminució gradual de la intensitat. En aquest casos fem servir les paraules crescendo o decrescendo, o uns signes anomenats reguladors.