La música en la pre-història

Presentación del tema: "La música en la pre-història"— Transcripción de la presentación:

1 La música en la pre-història

2 Introducció Els orígens de la música són del tot desconeguts, però es pot afirmar que els constituents bàsics existeixen des d'abans de la cració de l'home. Des de la formació dels nostre Sistema Solar, fa aproximadament anys, els planetes i cossos celests formaven una perfecte equilibri que, Pitàgoras VI a.C., va anomenar "harmonia de les esferes". Els primers instruments, lògicament, van ser de percussió (troncs, instruments corporals,...), el fil de l'arc, la corda de una hona al llançar la pedra,... Un dels primers vestigis trobats és una flauta realitzada amb una pota de ren en el paleolític (entre i anys)

3

4 Enllaços música primitiva
(Ringo Star)

5 Patrimoni instrumental primitiu
Percutors: golps amb els peus i palmes, vares,... Sonalls: de pedres, fustes, làmines metàl.liques, cadenes,... Raspes i fustes vibradores: tota classe d'eines. Tambors: troncs buits. Flautes: canyes. Trompes: banyes d'animals. Arcs musicals: arc.

6 Pràctica primitiva Realitzar ritmes (4/4) Primer i tercer (palmes)
Segon (peus) Segona part i quart temps i primer del següent compàs. Xiulet blanca en primer i segon temps. Tercer i quart temps corxera i dues semicorxeres. Crit en el quart temps (uà).

7 Formació de les escales i tonalitats (1)
Per averiguar les tonalitats de les ESCALES I TONALITATS MAJORS haurem de tindre en compre: Des de la nota DO pujarem o baixarem tantes quintes com sostinguts (#) o bemolls (b) tinga la tonalitat o escala que sens demane. Contarem ascendent si té sostinguts (#) i descendents si en té bemolls (b). Com saber si hem de comptar en sostinguts (#) o bemolls (b)? Molt fàcil, si l’escala o tonalitat porta el concepte sostingut o res serà ascendent, si porta el concepte “bemoll” serà descendent (excepte el FA, que no en porta res i és la primera quinta descendent, és la única excepció) Després posarem tants sostinguts o bemolls (b) com quintes hàgem comptat, seguint l’ordre de sostinguts (#): FA-DO-SOL-RE-LA-MI-SI o de bemolls (b): (#) SI-MI-LA-RE-SOL-DO-FA

8 Formació de les escales i tonalitats (2)
Així, seguint els passos indicats, si ens demanen l’escala de SI Major, pensarem: Com no ens han donat quants sostinguts (#) o bemolls (b) en té, mirem el nom de la tonalitat: SI Major, com que no porta el concepte sostingut (#) no bemoll (b), ni és el Fa (única excepció), sabem que està en l’orde dels sostinguts (#), alehores contarem de cinc en cin ascendent fins arribar al SI: Do-re-mi-fa-sol (una quinta), sol-la-si-do-re (segona quinta), re-mi-fa-sol-la (tercera quinta), la-si-do-re-mi (quarta quinta), mi-fa-sol-la-SI, (cinquena quinta i hem arribat al SI), aleshores mirarem els cinc primers sostinguts de l’ordre dels sostinguts: FA-DO-SOL-RE-LA-mi-si els marcats amb negreta són les notes que tindran el sostingut (#). Construïm l’escala de SI (si-do-re-mi-fa-sol-la-si) en el pentagrama i a les notes marcades anteriorment li posarem davan el sostingut (#), quedant l’escala de SI MAJOR de la següent forma:

9 Formació de les escales i tonalitats (3)

10 Formació de les escales i tonalitats (4)