La diversitat religiosa a Catalunya Enric Vendrell i Aubach

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La figura del Data Protection Officer a les institucions europees
Advertisements

CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Societats Capitalistes:
El dret a un tracte imparcial i equitatiu dins d’un termini raonable
DECRET PEL QUAL S’ESTABLEIX L’ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 2007.
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
A la teva declaració de la renda
Taula sectorial de Gent gran en risc Avaluació i línies de treball
Famílies Solidàries Trobada de Llars Don Bosco
Banc de Bones Pràctiques de VIC (BBPV)
Societats d’Interès Social:
El Consell Municipal de Serveis Socials de Santa Coloma de Gramenet
PETITS REPORTERS Títol.
DE L´ESCOLA TRADICIONAL A L´ESCOLA NOVA
CREURE EN LA DIVERSITAT:
ELS DRETS I DEURES DE LES FAMILIES DE PERSONES AMB DID
Àrea de Serveis personals, Benestar i Famílies
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
RACO Revistes Catalanes amb Accés Obert.
SERVEIS SOCIALS BÀSICS
Agraïm als companys i companyes del sindicat STEILAS aquesta guia que ens han facilitat i que hem traduït i adaptat al nostre context pel seu enorme interès,
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
ANTECEDENTS El febrer de 2013 L’Hospitalet va iniciar un procés participatiu de reflexió estratègica amb la ciutadania per tal d’establir les bases de.
El marc normatiu La Llei 12/2007, d/11 d’octubre, de Serveis Socials i el Decret 202/2009, de 22 de desembre estableixen la creació d’òrgans de participació.
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
COM FER FRONT A LA MANCA D’HABITATGE SOCIAL
La creació del Consorci de Biblioteques de Barcelona Per Marta Clari
Nom legal de l’empresa candidata: Adreça: Població:
ELS DRETS DE L’INFANT 1959, Nacions Unides: «Declaració dels Drets del Nen», 10 principis, caràcter no obligatori. 1978, Polònia presenta la versió provisional.
1 u n i t a t El Dret del Treball.
ASSOCIACIÓ DE PERIODISTES I ESCRIPTORS AGRARIS DE CATALUNYA
Història i Cultura de les Religions
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
Grups interactius a L’Esquitx
SOCIETAT CATALANA DE PEDIATRIA
El dia del cribratge d’alcohol a Catalunya, una estratègia de sensibilització en el marc del programa Beveu Menys Autors: Díaz Álvarez, Estela; Segura.
PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA
MAPA CONCEPTUAL - Accions - Responsables - Temporalització.
PROTOCOL MARC PER UNA INTERVENCIÓ COORDINADA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA Capítol 8: Sobre la protecció de dades personals ens els circuits territorials.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
Llengua i identitat a Catalunya 2008
Participació electrònica a:
L’organització política del territori
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
Una república catalana, culta, crítica i creativa Cultura Una república catalana, culta, crítica i creativa En la República Catalana la lliure pràctica.
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Coneixements i idees previs
L’organització política del territori
Estatut d'autonomia de Catalunya
Pere Antoni Mas Cladera
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
Consum per substàncies per any (últim mes)
CFA Sebastià Juan Arbó Curs
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
MARC LEGAL Reial decret 412/2014 de 6 de juny pel qual s’estableix la normativa bàsica dels procediments d’admissió als ensenyaments oficials de grau.
ELS AMBIENTS A EDUCACIÓ INFANTIL
Serveis de Consultoria
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
Baròmetre dels instruments de finances ètiques a l'Estat espanyol
Protocol de funcionament intern del Consell Municipal de Serveis Socials de Santa Coloma de Gramenet Secretaria del Consell Municipal de Serveis Socials.
Sistema de descàrrega d’aplicacions per a mòbils intel·ligents
Jornada sobre el Projecte de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya Finançament de la Generalitat i aportació catalana a les finances de l’Estat.
La vulneració dels drets socials
Projecte: Videojocs.cat
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR
Transport Porta a Porta
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
Dret i informació jurídica
Transcripción de la presentación:

La diversitat religiosa a Catalunya Enric Vendrell i Aubach Granollers, 23 d’octubre de 2015

1. Introducció

La religió a Catalunya: un fenomen en transformació Una societat cada vegada més plural Les institucions religioses com a agent polític Catalunya una societat conscient de la importància de gestionar la diversitat religiosa

L’Estatut d’Autonomia Article 42. Cohesió i benestar socials 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.

L’Estatut d’Autonomia Article 161. Relacions amb les entitats religioses 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya (...) 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas: Participar en la gestió del registre estatal d'entitats religioses (...) L'establiment d'acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses (...) La promoció, el desenvolupament i l'execució (...) dels acords i dels convenis signats entre l'Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d'entitats religioses. La Generalitat col·labora en els òrgans d'àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions en matèria d'entitats religioses.

La gestió de la diversitat religiosa a Catalunya Creació de la Direcció General d’Afers Religiosos (2000) La gestió de la diversitat religiosa, un concepte que abasta múltiples àmbits i administracions

2. Instruments per al coneixement de la diversitat religiosa

Constitució espanyola Article 16 1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei. 2. Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences. 3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions.

Evolució del nombre de centres de culte no catòlics El mapa de les religions de Catalunya Evolució del nombre de centres de culte no catòlics

Evolució del nombre de centres de culte El mapa de les religions de Catalunya Evolució del nombre de centres de culte   Església catòlica Esglésies evangèliques Islam Testimonis Cristians de Jehovà Budisme Esglésies orientals Església Adventista del Setè Dia Hinduisme Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies Sikhisme Fe bahá'í Taoisme Judaisme Altres TOTAL 2004 * 341 139 141 28 8 12 16 13 5 2 0* 722 2007 2.534** 453 169 147 42 18 30 14 6 10 4 3.449 2010 6.729 600 195 131 55 20 34 9 11 7.851 2012 6.701 657 231 126 66 52 23 31 7.958 2014 6.701*** 725 256 118 68 24 27 15 43 8.061 * No es disposa d’aquestes dades. ** L’any 2007 només es van comptar els centres de culte habitual. En les actualitzacions posteriors es van comptar tots els centres de culte. *** Dades no actualitzades en aquesta onada de l’estudi.

El baròmetre sobre la religiositat P10.- Amb independència que sigui practicant o no, quina és la seva religió? (3.282.922) (1.140.251) (751.814) (457.354) (156.628) (81.447) (75.181) (25.060) (144.098) (62.651) Base: 1.600

El baròmetre sobre la religiositat P28.- Fins a quin punt està d’acord que diferents grups religiosos puguin obrir nous centres de culte en diferents localitats del país? Base: 1.600

El baròmetre sobre la religiositat P36.- Amb quina de les següents afirmacions està més d’acord? La presència de persones creients d’altres religions diferents de la catòlica... Base: 1.600

El baròmetre sobre la religiositat P33.- Amb independència de les seves pràctiques religioses, s’ha sentit discriminat alguna vegada per motius religiosos? Base: 1.600

El baròmetre sobre la religiositat P43.- L’augment de la diversitat religiosa té una especial incidència en l’àmbit local. Ara li citaré algunes iniciatives que els ajuntaments poden prendre i m’agradaria que em digués si hi està d’acord. Base: 1.600

El baròmetre sobre la religiositat P46.- Està a favor que els ajuntaments cedeixin puntualment equipaments públics a les entitats religioses per dur-hi a terme activitats que requereixen espais de gran capacitat? Base: 1.600

El baròmetre sobre la religiositat P3.- En una escala del 0 al 10, valori el grau de coneixement que vostè té de les següents confessions religioses (coneixement induït). Base: 1.600

3. Actuacions en pro del reconeixement de la diversitat religiosa i del respecte als drets de llibertat religiosa

Guies per a l’atenció de la diversitat religiosa

Guies per a l’atenció de la diversitat religiosa

Diccionari de religions

Iniciatives als mitjans de comunicació

Cursos de formació

4. Conclusions

- podeu escriure’ns a dgar.governacio@gencat.cat Generalitat de Catalunya Departament de Governació i Relacions Institucionals Direcció General d’Afers Religiosos Per a més informació:   - podeu consultar el web  www.gencat.cat/afersreligiosos - podeu escriure’ns a   dgar.governacio@gencat.cat Per a rebre informació periòdica: Podeu subscriure-us al Butlletí mensual d'afers religiosos Podeu fer-vos seguidors del compte de twitter @afersreligiosos