Caquèxia en càncers del sistema digestiu: fisiopatologia, epidemiologia i tractament nutricional. Vanesa Ginés Figols Treball Final de Màster Nutrició.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Diabetis La diabetes es una enfermedad en la que los niveles de glucosa (azúcar) de la sangre están muy altos. La glucosa proviene de los alimentos que.
Advertisements

Teratologia i embriologia humanes
Que passa si no hi ha oxigen?
  VIII Workshop d’Avaluació del risc de la cadena alimentària   RESISTÈNCIES MICROBIANES, ABORDATGE COMÚ DE LA SITUACIÓ A CATALUNYA 28 Novembre 2016  Departament.
ALIMENTACIÓ SALUDABLE
ALIMENTACIÓ i NUTRICIÓ
METABOLISME i BALANÇ ENERGÈTIC
Malnutrició Infantil a Catalunya Malnutrició Infantil a Catalunya.
Nutrició i Dieta Els principis immediats font de matèria i energia.
L’ALIMENTACIÓ DE L’ESPORTISTA
La Nutrició i l’ Alimentació
EDUCACIÓ FARMACÈUTICA
Els aliments ecològics
Mètodes d’entrenament de la força
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
La nutrició parenteral (NP)
PASAPALABRA DIABETIS A Z B Y C X D W E V F U G T H S I R J Q P K L O Ñ
DIABETIS TIPUS 2, DIETA I EXERCICI
La nutrició i l’alimentació
Salut mental i prevenció
La Condició Física i les Qualitats Físiques Bàsiques
BIOTECNOLOGIA BACTERIANA
Nutrició i Dieta Els principis immediats font de matèria i energia.
La Piràmide dels aliments
No tractar el càncer de pròstata, ¿és correcte?
L’ARTRITIS REUMATOIDE
TRASTORNS DE L’ALIMENTACIÓ
El mercat i els sistemes d’organització industrial
El paper del farmacèutic davant l’automedicació
Els aliments ecològics
Perquè mengem el que mengem?
Disponibilitat Espirometria + PBD *** ***
EL SISTEMA DIGESTIU.
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Trastorns de l’alimentació
MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DELS COMERÇOS
Massa Abdominal: Plastró apendicular
Trastorns de l’alimentació
L’exercici físic i la salut
LES DIETES MIRACLE Raquel Campos Andújar Ana Sancho Aguilera
III Jornada de transport sanitari
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
ALIMENTACIO ESCOLAR I GRASSES TRANS
Varicel·la Naomi Muñoz Luque.
ALIMENTACIO ESCOLAR I GRASSES TRANS
EDEMA TUMEFACCIÓ PALPABLE DEGUDA A UN AUGMENT DE VOLUM A L’ESPAI INTERSTICIAL (RETENCIÓ DE LIQUID) MOLTES VEGADES L’EDEMA S’ACOMPANYA D’AUGMENT DE PES.
Son mamífers, vertebrats i herbívors.
Benvinguts a: FARMACÉUTICO.
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Obesitat en edat pediàtrica
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
Vitamines Estructura química variada.
Epilèpsia i educació. Epilèpsia i educació Epilèpsia L’epilèpsia és un trastorn del cervell en el qual un grup de cèl·lules presenta un excés de.
DETECCÓ PRECOÇ ÉS PREVENCIÓ
Ajuntament de Vic. Regidoria de joventut: Judit Ramos.
Nom : Elena Ipingea Data :
INTESTÍ PRIM Comença al pílor i s’estén fins a la vàlvula ileocecal.
L’ALIMENTACIÓ HUMANA Tema 2.
Què mirar d’una etiqueta alimentaria?
La dieta dels futbolistes
LES CURES D’INFERMERIA SÓN CLAU EN
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
APICULTURA.
CUINAR, UNA ACTIVITAT HUMANA
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
PATOLOGIA TIROÏDAL I GESTACIÓ
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Pluja àcida.
ESTUDIS ESPECIALS A BIOQUÍMICA CLÍNICA
Transcripción de la presentación:

Caquèxia en càncers del sistema digestiu: fisiopatologia, epidemiologia i tractament nutricional. Vanesa Ginés Figols Treball Final de Màster Nutrició i Salut – Juliol 2015

Caquèxia: Kakos (mala) + hexis (condició) Definició Caquèxia: Kakos (mala) + hexis (condició) “Síndrome multifactorial caracterítzat per la pèrdua de múscul esquelètic (amb o sense pèrdua de greix) que no es reverteix amb el tractament nutricional, amb un balanç energètic i proteic negatiu, amb baixa ingesta i metabolisme anormal.” Consens Delphi (2010) Símptomes de la caquèxia: Pèrdua de múscul esquelètic. Debilitat muscular. Ha de presentar fatiga. Albúmina <3,2 g/dl. Amb anorèxia. Hemoglobina <12 g/dl. Baix índex de massa grassa. PCR >5,0 mg/l. IL-6 >4,0 pg/ml. Hi ha tres estadis en funció de la pèrdua de pes en sis mesos: precaquèxia (<5%), caquèxia (>5%) i caquèxia refractària (>15%).

Metabolisme Alteracions del metabolisme per factors tumorals i humorals Augmenta Disminueix Hidrats de carboni Consum de glucosa pel tumor. Gluconeogènesi. Glucogenolisi. Producció de lactat. Dipòsits de glicogen. Proteïnes Proteòlisi. Síntesis proteïnes fase aguda al fetge. Síntesis proteica muscular. Lípids Lipòlisi. Àcids grassos lliures en sang. Lipogènesi al fetge. Activitat lipoproteinlipasa. lipogènesi en adipòsits. Colesterol en sang. Metabolisme basal Despesa energètica basal. Termogènesi en teixit adipós marró. Hormones Catecolamines. Glucagó. Glucocorticoids. Serotonina. Insulina Neuropèptid Y.

Fisiologia de la malaltia Tumor + caquèxia + símptomes del tractament Anorèxia, reducció d’ingesta, increment del metabolisme Sense tractament nutri-cional i farmacològic Amb tractament nutricional i farmacològic Desnutrició, pèrdua de massa muscular i de pes Atròfia muscular, menor resposta immune, hipoproteinèmia, dèficit nutricional, alteració d’electròlits. Menor desnutrició, estabilització del pes i de la massa muscular. Menys complicacions, menys infeccions, major resposta al tractament i menor toxicitat. Més infeccions, més complicacions, major toxicitat de tractament i menor efectivitat. Pitjor qualitat, menor esperança de vida i menor supervivència. Millor qualitat i major esperança de vida.

Epidemiologia 14 milions de nous casos de càncer i 8,2 milions de morts al 2012 al mon, s’espera un augment del numero de nous casos. 20-40% dels pacients presenten caquèxia al diagnòstic i el 50-80% dels pacients de càncer avançat. 80% de morts en pacients amb càncer i caquèxia, 20% per caquèxia. 2,8-5,6 milions de malalts presentaven caquèxia al diagnòstic. Els càncers del sistema digestiu tenen alta freqüència i molt alta prevalença de caquèxia, en càncer colorrectal 48-61% i en gàstric o pancreàtic 80-90%, amb major pèrdua de pes en 6 mesos. Alta prevalença de caquèxia en càncer digestiu amb major risc de desnutrició pel càncer i pel tractament.

Valoració i selecció del suport nutricional Amb risc Screening nutricional Sense risc Reavalució periòdica Valoració risc nutricional Normonodrit o sense risc Desnodrit lleu o en risc moderat de desnutrició Desnodrit sever o en alt risc de desnutrició Reavaluació periòdica Ingesta >75% dels requeriments Ingesta entre 50-75% dels requeriments Sistema digestiu funcional i accessible Sistema digestiu no funcional o no accessible Sense ingesta o amb ingesta oral del 25-50% dels requeriments Consell dietètic Suplementació nutricional oral + consell dietètic Sense ingesta oral Nutrició enteral Nutrició parenteral

Tractament nutricional I: Via Oral I Inclou alimentació convencional i suplements nutricionals orals. Alimentació convencional: La dieta del malalt oncològic caquèctic ha de ser variada, saludable, equilibrada, rica en proteïnes, àcids grassos mono i poliinsaturats, antioxidants, antiinflamatoris, vitamina D, amb baixa ingesta de sucres simples i productes refinats. Complementada amb prebiòtics i/o probiòtics. Es subministrarà de forma tradicional o modificada en funció de les necessitats del malalt. Consell dietètic = educació de pacients i cuidadors + modificació dels hàbits alimentaris + recomanacions per tractar símptomes digestius.

Tractament nutricional II: Via Oral II SNO: Suplements nutricionals orals. Alimentació artificial saboritzada, habitualment utilitzada com a complement però conté tots els nutrients i podria ser una dieta complerta. La seva funció: incrementa la ingesta energètica i de nutrients, tractar la desnutrició, estabilitzar el pes i la pèrdua de massa muscular. Fórmules per pacient caquèctic: Polimèriques. Hipercalòriques (>1,5 Kcal/ml). Hiperproteiques (>20%). Enriquides amb EPA, aminoàcids essencials, antioxidants, L-carnitina o nucleòtids.

Tractament nutricional III: Nutrició enteral Pacients amb desnutrició moderada o greu, o amb alt risc de desnutrició o amb alt risc de broncoaspiració, i amb sistema digestiu funcional. sonda  tractament <4 setmanes / ostomia  tractament >4 setmanes Si hi ha elevat risc de broncoaspiració o repòs gàstric o pancreàtic  sonda o ostomia jejunal en lloc de gàstrica. Fórmula per pacient caquèctic: Polimèriques, si hi ha malabsorció han de ser oligomèriques. Hiperproteiques. Alt contingut lipídic. Baix contingut de glúcids. Si el tractament és llarg  fórmula amb fibra. Enriquides amb mòduls de proteïnes, aminoàcids essencials, vitamines, minerals, fibra i/o EPA. Pot completar l’alimentació convencional si hi ha baixa ingesta.

Tractament nutricional IV: Nutrició parenteral Nutrició artificial per pacients desnodrits servers amb contraindicació de la nutrició enteral per sistema digestiu no funcional o no accessible. Hi ha 2 tipus: NPP: Nutrició parenteral perifèrica. Indicada per pacients moderadament desnodrits amb durada <10-14 dies de tractament. Osmolaritat <800mosmol/l, incomplerta en nutrients i electròlits. NPC: Nutrició parenteral central. Per pacients severament desnodrits o que s’espera una durada del tractament >14 dies. Osmolaritat >800 mosmol/l, complerta en nutrients i electròlits. Les fórmules tenen alt contingut de lípids i reduït en glúcids. La nutrició parenteral té major risc de complicacions per infeccions, hiperglucèmia, alteració d’electròlits o sèpsi.

Tractament farmacològic Fàrmacs per incrementar la gana, la ingesta, disminuir la degradació muscular i els símptomes digestius. Progestàgens i corticoesteroids  augmenten la gana, la ingesta, augmenten o mantenen el pes. Amb evidència científica per recomanar l’ús en pacient caquèctic. Cannabinoids, antiserotoninèrgics, esteroids anabolitzants, talidomida, grelina, melatonina, procinètics, etc. No tenen suficient evidència científica per recomanar-los per incrementar el pes. Alguns encara en fase experimental sense estudis en humans.

Tractament amb nutrients Substàncies orgàniques provinents d’aliments que s’utilitzen per suplementació de la nutrició o en forma de píndoles per reduir la inflamació i la degradació proteica. Àcids grassos omega-3: EPA+DHA. Activitat antiinflamatòria, redueix el consum metabòlic basal, incrementa l’activitat del tractament i redueix els seus efectes. Estabilitzen el pes. Aminoàcids de cadena ramificada: leucina, valina i isoleucina. Augmenten la ingesta i redueixen la proteòlisi. Vitamina E: antioxidant, redueix l’estrès oxidatiu. Arginina: incrementa la síntesi proteica i la proliferació de limfòcits i macròfags. L-carnitina: antiinflamatori. Creatina: redueix el creixement tumoral i incrementa la força muscular. Altres antioxidants: vitamina C, carotens, polifenols, zinc, seleni, etc.

Recomanacions dietètiques per pacient caquèctic Es recomana: Incrementar el consum de fruita, verdura, fibra, proteïnes vegetals, d’aigua i de greix mono i poliinsaturat. Reduir el consum de greixos animals, carn vermella, productes càrnics processats, sal, sucres simples, aliments fumats. Evitar el consum de tòxics: alcohol, tabac o drogues. Consumir prebiòtics i/o probiòtics. Realitzar activitat física. Modificar el menjar i els hàbits en funció dels símptomes digestius del malalt: anorèxia, disfàgia, vòmits, nàusees, restrenyiment, diarrees, xerostomia, disgeusia, etc.

Conclusions És necessari el diagnòstic precoç de la caquèxia, si es comença el tractament abans de la pèrdua del 10% del pes hi ha major resposta al tractament anti-caquèctic. Screening de risc nutricio-nal al diagnòstic del càncer Càncers digestius Alta incidència de caquèxia Suport nutricional precoç + tractament farmacològic + activitat física Remisió primerenca al nutricionista Avaluació nutricional Estabilització del pes i del component muscular Menys complicacions i millor resposta al tractament Major supervivència i millor qualitat de vida

Gràcies per la seva atenció.