PATOLOGIA TIROÏDAL I GESTACIÓ

Presentación del tema: "PATOLOGIA TIROÏDAL I GESTACIÓ"— Transcripción de la presentación:

1 PATOLOGIA TIROÏDAL I GESTACIÓ
Meler E., Aguilar C., Sesmilo G., Vila Ll., Soldevila B., Vives A., Esteve C., Gómez-Roig MD. Secció de Medicina Perinatal de la SCOG. Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició (ACMCB); 2019 CANVIS FISIOLÒGICS EN GESTACIÓ NORMAL I EN AFECTACIÓ TIROÏDAL TSH T4 libre T4 Total Normal = (descens en 1t per efecte hCG) (de vegades baixa) ↑ HiperTiroïdisme ↓ HipoTiroïdisme Necessitats diàries de iode (RDA) IODE: augment del 50% dels requeriments. SUPLEMENTS NUTRICIONALS si risc de carència o dubte de iodesuficiència Preconcepcional 150 μg/24h Durant la gestació Durant la lactància μg/24h μg/24h En cas de gestació múltiple 300 μg/24h CRITERIS DE IODESUFICIÈNCIA: Ús habitual de Sal Iodada + 2 racions de làctics/dia des de ≥1 any TRIM. TSH T4 total 1erT 0,1-4,0 mUl/l 5-12mcg/dl 2onT VR de població no gestant mcg/dl 3erT VALORS DE REFERÈNCIA (VR) a ser possible. Si no, PUNT DE TALL de 4 mUI/l. CRIBRATGE UNIVERSAL? FACTORS DE RISC PER DISFUNCIÓ TIROÏDAL Clínica de Hipo/HiperTiroïdisme Malalties autoimmunitàries, DM I IMC >40 kg/m2 Antec. disfunció tiroïdal, goll, cirurgia o ablació del tiroide Radioteràpia sobre cap o coll Història familiar de disfunció tiroïdal Antec. Ac anti-tiroïdals positius Exposició a Amiodarona, liti o contrastos iodats les 6 setm prèvies Edat materna >30 anys Zones amb iode-deficiència Diversos estudis associen hipotiroïdisme subclínic durant la gestació amb un major risc de complicacions materno-fetals i problemes neuro-cognitius en els nounats. No obstant, no existeix una evidència clara del benefici del tractament amb Levotiroxina en aquests casos. D’altra banda, el tractament de les pacients diagnosticades d’hipotiroïdisme clínic sí que ha demostrat un benefici clar. Si es criba amb TSH a l’inici de la gestació pels factors de risc de patologia tiroïdal (Taula) només cribarem el 35% de les pacients. La Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició ja abogava a l’any 2012 per un cribratge universal per malaltia tiroïdal en gestants(Endocrinol Nutr 2012;59 (9): ). De la mateixa manera, la SCOG defensa un cribratge universal en primer trimestre sempre i quan els recursos de l’àrea sanitària siguin adequats per a tal d’assegurar el correcte seguiment d’aquestes pacients.

2 TSH 1er T TSH<0.1 mUI/l Repetir en 4 set TSH+T4 TSH y T4 Normal TSH<0.1 mUI/l T4 Normal TSH<0.1 mUI/l T4 elevada TSI TSI elevats MALATIA DE GRAVES Derivar a endocrí I fer control fetal exhaustiu* TSI negatius TIROTOXICOSI GESTACIONAL TSH mUI/l NORMAL TSH >4 mUI/l o >VR T4 Ac AntiPeroxidasa (TPO) T4 normal amb TPO Negatius HIPOTIROÏDISME SUBCLÍNIC (no prou evidència per recomanar tractament) Història de Morbiditat obstètrica? SÍ: Tractament NO: No evidència de benefici però valorar Tractament Si es decideix no tractar repetir en 4s T4 normal amb TPO Positius HIPOTIRODÏSME SUBCLINIC TRACTAMENT T4 baixa (TPO +/-) : HIPOTIROÏDISME CLÍNIC TSH 2,5-4 mUI/l (o 2,5 a VR) TPO + o/i Història Morbiditat obstètrica o/i FIV: Valorar Tractament TPO - , NO història de morbiditat obstètrica, No infertilitat: NO tractar Es recomana control cada 4 set fins normalització funció tiroïdal. Derivar endocrí en cas de dubte. Es recomana control cada 4 set fins normalització funció tiroïdal DOSIS Hipotiroïdisme clínic: 1.6-2 µg/Kg/dia HipoT subclínic: 1 µg /kg/dia EN DEJÚ (30 min pre- ingesta) No concomitant a sulfat ferrós, carbonat càlcic,   EN CAS DE TRACTAMENT Iniciar-lo abans de la setm. 12 de gestació TSH i T4 lliure cada 4 setm. al 1T, després cada 6-8 setm. Objectius de tractament: 1T: TSH< 2,5 mUI/l, 2T TSH< 3,0 mUI/l, 3T TSH<3,5 mUI/l EN EL POSTPART Reducció de la dosi un 30% i control TSH a les 6 setm. TSH I T4 lliure cada 4 setmanes fins les 20 set i després cada 6 setmanes per mantenir TSH dins la normalitat *Control exhaustiu fetal en malaltia de Graves amb títols elevats de Ac antiTSI o hipertiroïdisme mal controlat: Risc de CIR, taquicàrdia fetal, goll fetal, signes de insuficiència cardíaca congestiva i hídrops fetal. HIPOTIROÏDISME PRECONCEPCIONAL En cas d’una pacient en tractament amb L-Tiroxina previ i ben controlada, es recomana augmentar la dosi en un 25% en el moment del diagnòstic de la gestació. Posteriorment controls de TSH cada 4 setmanes per tal d’assolir nivells òptims de TSH. Posteriorment, si TSH dins d’objectius sense modificació de dosi de L-Tiroxina, fer determinacions TSH cada 6-8 setm. Si cal augmentar la dosi, es faran increments de μg. Donat que presenta un major risc d’hipotiroïdisme clínic durant la gestació, es recomana determinar TSH cada 4 setm. fins la setm. 20 i si és normal, es realitzarà una nova determinació en el 3er trimestre (26-32 setm). Donat el major risc de tiroïditis post-part, cal reavaluar la funció tiroïdal en el post-part. Pot ocórrer durant 1er any post-part. Els Ac anti-TPO són positius en més del 90% dels casos. Major risc si altres malalties autoimmunitàries associades. La forma clàssica es presenta com un HIPERTIROÏDISME en els primers 4 mesos postpart que evoluciona a HIPOTIROÏDISME entre els 3 i 8 mesos postpart . Pot presentar clínica de depressió postpart, astènia i augment de pes. En fase d’hipotiroïdisme pot requerir tractament si és clínic (o simptomàtic). En el 20-50% dels casos pot convertir-se en un hipotiroïdisme permanent. PACIENT EUTIROÏDAL AMB Ac antitiroïdals positius TIROÏDITIS POST-PART