TEMPLE D’ATENEA NIKÉ A L’ACRÒPOLIS D’ATENES

Acrópolis Atenas. Reconstrucción Camino ritual hacia entrada de Partenón (témenos) Partenón Claseshistoria Recinto de Artemis Brauronia Erecteion Templo Atenea Niké Adaptación al terreno Propíleos Acrópolis Atenas. Reconstrucción Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Entrada als Propileus per la Via Sacra

FITXA TÈCNICA Títol: Atenea Àptera o Atenea Niké Autor: Cal.lícrates Cronologia: 421a,C.projecte de l’any 449 a.C. Tipologia: temple Materials. Marbre del Pentèlic Dimensions: (naos) 5,5x8 m Estil : grec clàssic Localització: Acròpolis d’Atenes. Es troba situat dalt un petit bastió a l’entrada de l’Acròpolis, sobre les restes d’un temple anterior destruït pels perses el 480aC

Ordre arquitectònic: Dòric, Jònic i Corinti frontó entaulament columna estereobat

Tipus de planta. Descripció dels elements de suport (pilars columnes i els seus ordres) i sustentats (voltes, cúpules...etc), estructura exterior i elements ornamentals

Calícrates. Atenea Niké.

Planta, espai interior i exterior Estructura arquitrabada, amb elements de suport (columnes) i coberta de dues vessants És un temple amfipròstil (columnes a la façana i a la part posterior), i tetràstil (quatre columnes), les columnes són jòniques (de 4m d’alçada) La cel.la quadrada te dues pilastres in-.antis a l’entrada. El pòrtic anterior es diu pronaos i el pòrtic posterior opistodomos Construït sobre d’una plataforma (estilòbat) elevada de tres esglaons (esterèobat)

Descripció dels elements de suport i sustentats Les columnes jòniques formades per: Base amb dues motllures tor (convexa) i escòcia (còncava), Fust és monolític amb els cantells plans Capitell amb volutes Entaulament Arquitrau, amb tres franges planes i llises (platabandes) Fris amb relleus continus, representant les lluites entre grecs i i perses. Cornisa La coberta era a dos aiguavessos, amb dos frontons triangulars, ara, desapareguts.

Columnas monolíticas Calícrates. Atenea Niké. Sufragado por el general Cimón, rival de Pericles, el proyecto sufrió diversos retrasos, quedando al final un espacio muy reducido para su erección, debiéndose adaptar el plano Se colocaron en el frontal y la parte trasera sendas hileras de columnas ( Templo anfipróstilo) Se redujo a una cella pequeña de cinco metros de lado organizada in antis, como los antiguos templos Claseshistoria Sillares isódomos unidos a soga y tizón* en unión viva (sin argamasa), con abrazaderas de hierro cubiertas de plomo y con una rugosidad en la superficie de contacto de los sillares para asegurar su estabilidad llamada anatirosis Orden jónico Columnas monolíticas Unión a soga y tizón: alternancia del lado largo y el lado corto de los sillares Templo tetrástilo Calícrates. Atenea Niké. Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Context històric Aquest temple, commemora la victòria sobre els perses a la Batalla de Salamina (480 a.C.) projectat l’any (449 a.C.). Va ser promogut pel general atenès Cimo II, rival polític de Pèricles. Per aquest motiu, la seva construcció no va ser possible fins després de la mort de Pèricles (421a.C.), i un cop començada la guerra del Peloponès . La tradició narra que els atenesos erigiren el temple d’Atenea Niké (victòria sense ales) amb el convenciment que la Victòria ja no volaria més i es quedaria per sempre a Atenes.

ESTIL I CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTIL El Temple D’Atenea Niké es situa dins l’estil grec clàssic. Característiques de l’arquitectura grega classica: Antropocentrisme: és un art fet a la mida de l’home, l’ésser humà serà el punt de referència de l’art, els edificis grecs van ser construïts a escala humana. Art racional. És un art sotmès a la raó, s’identifica bellesa amb raó, “és bonic allò que és vertader” (Plató) Construccions arquitravades: amb elements verticals (suports) i horitzontals (cobertura) Religiositat: El temple és la màxima expressió de l’arquitectura grega, eren els espais de culte a les divinitats, la casa on es guardava la imatge de la divinitat. El marbre: era el material que empraven en les seves construccions, tallat en forma de carreus regulars i ben escairats isòdoms.

Decoracions El fris és de relleus, en sentit narratiu, descriu les lluites entre grecs i perses, a les Guerres Mèdiques, i també de la Guerra del Peloponès, esdevinguda durant la construcció del temple, també hi ha representacions de temes mítics. Per la tècnica emprada es creu que els escultors eren deixebles de Fídies, una part dels relleus s’atribueixen a Cal.lima Una part de les relleus representen a Atena envoltada de les victòries (nikai), aquestes foren esculpides amb la tècnica dels draps mullats, que permet destacar l’anatomia. Una de les més representatives és la de la Victòria traient-se la sandàlia

Tema de les decoracions En el fris N. hi ha una batalla entre grecs. En el fris S. s’hi representa la decisiva victòria de Platea contra els perses. A E. i W. es representen escenes de les divinitats olímpiques presidides per Zeus i Atenea garantint els seus favors a Atenes. Poc després d’acabat, hom l’envoltà d’un parapet per a fer més segur l’accés als visitants, ornat amb uns magnífics relleus dedicats a Atenea, també d’estil fidíac. Part dels relleus es conserva al British Museum i la resta són avui dia al Museu de l’Acròpolis. Part del fris fris sud temple Atenea Niké. Lluita de grecs contra perses a Marató

Significat i funció El temple -com tots els temples grecs- estava dedicat a acollir la imatge sagrada de la divinitat amb diferents objectes litúrgics i les ofrenes dels fidels. La consagració d’un temple a la Victòria en el context d’una guerra manifesta una finalitat màgica, encaminada a propiciar als Déus en la guerra i refermar la cohesió militar dels ciutadans. Segons Pausànies (geògraf i viatger del Segle II), en el seu interior hi havia una estàtua d’Atenea Victoriosa, de fusta (probablement, recoberta de materials nobles). Contràriament a la tradició, no tenia ales, amb la pretensió que, d’aquesta manera la victòria no podria fugir i acompanyaria sempre als atenesos

El tesoro dels atenencs a Delos (490 a. C El tesoro dels atenencs a Delos (490 a. C.), construido para conmemorar su victoria en la batalla de Maratón

Prolongación de paredes laterales de naos terminando en pilastras LA PLANTA Claseshistoria Posible evolución del megarón micénico Naos o Cella Prolongación de paredes laterales de naos terminando en pilastras (antaes) Columnas entre ellas (generalmente dos) Templo dístil in antis (modelo más simple) Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Fila de columnas en parte frontal, delante de pronaos Templo próstilo Claseshistoria Fila de columnas en parte frontal, delante de pronaos Templo próstilo Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

y otra en la parte trasera Claseshistoria Fila de columnas en parte frontal, delante de pronaos y otra en la parte trasera Templo anfipróstilo Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Filas de columnas rodean cuatro lados Se forma la perístasis Claseshistoria Filas de columnas rodean cuatro lados del edificio Se forma la perístasis o pasillo exterior opistodomo pronaos naos Templo períptero Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Dobles filas de columnas rodean cuatro lados del edificio Claseshistoria Dobles filas de columnas rodean cuatro lados del edificio Templo díptero Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Clasificación del templo según número de columnas frontales Claseshistoria Dístilo (2) Hexástilo (6) Tetrástilo (4) Decástilo (10) Octástilo (8) Clasificación del templo según número de columnas frontales Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Refinamientos ópticos

Temple grec nao o cel·la pronaos opistòdom No colossal- És antropocèntric Generalment als costats laterals, el nombre de columnes era igual al doble més una del nombre de la façana. nao o cel·la piramides hexàstil ziggurat pronaos perípter opistòdom teulada a dos vessants tetràstil octàstil Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit). dístil tholos amfipròstil

ÈPOCA CLÀSSICA Guerres mèdiques: atenesos i espartans van capitanejar els grecs i van refusar els perses a Marató (490 aC) i, més tard, els varen derrotar definitivament a les batalles de Salamina (480 aC) i Platea (479 aC). Època de Pèricles, màxim dirigent de l’Atenes democràtica del 443 al 429 aC. Fou realment l’època de gran vitalitat cultural. L’època de l’Acròpolis, dels grans artistes, de Sòcrates, l’època en què Hipòcrates funda l’escola de la medicina científica. Guerra del Peloponès (431-404 aC), derrota d’Atenes i hegemonia d’Esparta (404-371 aC). Cal destacar que Atenes perd poder polític però no força intel·lectual. Els grans filòsofs Plató i Aristòtil són d’aquest segle IV. Regnat d’Alexandre el Gran (rei de Macedònia) i conquesta de l’Imperi persa (336-323 aC.) Des de la primera guerra mèdica (490 aC) fins a l’any 323 aC. PERIODE PROTOCLÀSSIC primera meitat del segle V. PRIMER CLASSICISME o CLASSIC SUBLIM segona meitat del segle V: govern de Pèricles a Atenes i guerres del Peloponès. SEGON CLASSICISME o CLASSIC TARDÀ del segle IV fins al 323, època de crisi de les poleis i d’hegemonia d’Esparta, Tebes i altres ciutats. PARTENÓ 447 i 432 a.C