Cures del pacient quirúrgic Unitat 18 del llibre Sabina Dalmau Ramos

ÍNDEX Introducció Fase preoperatòria Fase operatòria Fase postoperatòria Drenatges quirúrgics Cura de ferides

1- INTRODUCCIÓ 1.1) Tipus de cirurgia: Segons la durada Ambulatòria  no cal postoperatori Ingrés el mateix dia  Cures postoperatòries Ingrés hospitalari precoç  Uns dies abans de la cirurgia. Cures pre i post. Segons el propòsit Diagnòstica Curativa Pal·liativa (millora de les condicions de vida) Restaurativa (pròtesis, correccions de deformitats...) Estètica

1.2.) Concepte de cures perioperatòries: Cures preoperatòries: des de que es decideix operar fins el trasllat a quiròfan. Atenció física i psícològica. Cures intraoperatòries: durant la intervenció Cures postoperatòries: des de la sortida de quiròfan fins l’alta mèdica

1.3.) Factors de risc en la intervenció quirúrgica - Edat: nens i ancians - Nutrició: Desnutrició (baixa cicatrització) i obesitat (problemes respiratoris, tromboflebitis i infecció) - Estat respiratori: Fumador, malalties com al·lèrgies o asma... - Estat cardiovascular: Anèmia, hipertensió... - Estat renal i hepàtic: eliminació inadequada de medicaments i anestèsics. - Medicació

2- FASE PREOPERATÒRIA Realitzar una valoració general de l’estat del pacient i recollir les dades necessàries: estatura, pes, signes vitals, pell, boca, al·lèrgies, malalties, pròtesis, alteracions sensorials, nutrició habitual, eliminació, deficiències motores... Realitzar la valoració psíquica del pacient. Sol estar ansiós i alterat, cal transmetre COMPRENSSIÓ I TRANQUIL·LITAT. Controlar les constants vitals. Revisió de la petició d’intervenció i les proves (radiologies, analítiques, examen cardiorespiratori – ECG) Comprovar que el pacient, familiar o tutor a signat l’autorització.

2.1. Els dies anteriors a la intervenció - Ajuda a la higiene personal. Cal que el dia abans és dutxi amb antisèptic. - Comprovar el compliment de les mesures dietètiques pautades - Preparació intestinal, si cal. Aplicació d’ènema o medicació oral. - Administració de la sedació prescrita per l’anestesista. - Ensenyar exercicis de respiració profunda abdominal i de tos efectiva, per prevenir complicacions. Ensenyar exercicis per prevenir tromboembolismes (pàg. 408)

2.2. Preoperatori immediat - Revisar la identitat del pacient. - Retirar els efectes personals del pacient, guardar-los degudament identificats, en una bossa, a la unitat del pacient o lliurar-los a un familiar. - Retirar pròtesis (excepte auditiva que es retira abans d’entrar a quiròfan) o lents - Eliminar l’esmalt d’ungles per valorar si hi ha hipòxia - Preparació de la pell: rasurar i cobrir amb talla estèril (protocol pàg. 409). - Canviar la roba de llit. - Persuadir el malalt per buidar la bufeta - Col·locar la gorra quirúrgica.

- Comprovar que els signes vitals estan registrats - Registrar els medicaments prescrits - Registrar pes i estatura - Recollir el consentiment informat - Verificar que estan a punt els resultats de proves, analítiques, radiologia... - Comprovar que la historia hospitalària acompanya el pacient

Exercici 1 pàg. 405 Escriu dos exemples que coneguis de cirurgia pal·liativa, de cirurgia restaurativa i de cirurgia curativa. Exercici 2 pàg. 409 Dibuixa les zones de preparació de la pell en el cas de les següents cirurgies: renal, abdominal i tòrax. Exercici 1 Consolidació. pàg. 419 Elabora un full de preparació preoperatòria bàsica per a tot malalt quirúrgic. Exercici 2 Consolidació. pàg. 419 Explica raonadament les diferències entre cirurgia ambulatòria, una del dia i una hospitalària.

3- FASE OPERATÒRIA Cal netejar i desinfectar els quiròfans abans i després de cada intervenció. Tot el material que entra a quiròfan ha de ser estèril. Els extrems dels paquets estèrils es consideren contaminats. El material contaminat es retira ràpidament del camp quirúrgic. Tot el personal ha de dur bata, gorra, polaines, mascareta i guants estèrils. Quan es canvia de lloc, cal fer-ho cara - cara o esquena -esquena, per evitar un moviment excessiu que augmenta el risc de infecció.

3.1. Col·laboració de l’auxiliar d’infermeria En el moment de trasllat a quiròfan - Revisar la banda d’identificació del pacient. - Abrigar el malalt - Informar a la família que ha d’esperar fins que torni de quiròfan. Proporcionar informació sobre la localització i horari de la cafeteria, sala de descans... En el moment d’ingrés a quiròfan - Identificar el pacient i verificar cirurgia i historial mèdic - Verificació d’al·lèrgies (preguntant) - Revisió del consentiment de cirurgia - Verificació de la preparació de la zona operatòria

- Trasllat de llit o llitera i acomodació segons zona de cirurgia Alineació corporal correcte Prevenir pressió sobre prominències òssies Evitar l’oclusió de venes i artèries Assegurar una expansió toràcica adequada Exposar només la part necessària del cos del pacient Quan acaba la cirurgia - Aplicar embenatges i apòsits - Traslladar el pacient a la sala de reanimació, amb la infermera i l’anestesista. - Realitzar la higiene de la pell - Retirar els equips de monitorització - Cobrir el pacient per evitar hipotèrmia - Comprovar l¡estat de sondes i drenatges. - Col·laborar en la recollida de material, netja, desinfecció, esterilització, reposició i classificació del material i instrumenta de cirurgia.

4- FASE POSTOPERATÒRIA Postoperatori immediat Trasllat fins al llit de la sala de reanimació en llitera (anestesista, infermera, zeladors i auxiliar) Rebre el pacient i recollir la història clínica completa Col·locar l’usuari en DL o DS, si està contraindicat. Comprovar la ventilació pulmonar Constants vitals i PVC (pressió venosa central), cada 10-15 min Valorar consciència amb escala de Glasglow (p466) Revisar la permeabilitat de sondes i drenatges. Controlar hemorràgies Mantenir el pacient còmode, abrigat, segur i tranquil.

Postoperatori mediat El pacient passa a planta (unitat del pacient) amb el seu historial. Controlar el dejú durant les hores prescrites i la posterior progressió a dieta normal (aigua  sucs  tova) Alleujar el dolor i atendre psicològicament Canvi de posició i ajuda a la deambulació Si està prescrit, ajudar en la oxigenoteràpia Mantenir l’equilibri de líquids valorant entrades i sortides Control de micció (màx 8 h d'anúria) Afavorir l’eliminació intestinal Ajudar a la higiene i vestir-se si cal

Comprovar drenatges, embenatges Afavorir el descans i el son Prevenir lesions col·locant barreres per evitar traumatismes Quan es dona l’alta hospitalària cal fer informe d’infermeria: Recomanacions nutricionals Cura de la ferida quirúrgica Presa de medicaments Signes i símptomes que poden senyalar alarma (tornar a hospital) Activitat física que es pot realitzar (precaucions i limitacions)

5- DRENATGES QUIRÚRGICS Ús profilàctic (evitar edema), terapèutic (eliminar edema ja existent) o diagnòstic. Drenatges simples Per capil·laritat i gravetat Penrose  tub de cautxú o làtex fixat amb un punt de seda. Per hemorràgies i exsudats postoperatoris (peritonitis, pancreatitis...)

De Kher  tub de silicona en forma de T De Kher  tub de silicona en forma de T. Per extraccions de vesícula, per assegurar el pas de la bilis al colèdoc i disminuir la pressió. De Saratoga  tub de plàstic semirígid i transparent amb diversos orificis. Es fixa a la pell per un punt i es connecta a una bossa estèril.

Drenatges per aspiració (sistema de buit) De Redon  Tub de plàstic, flexible i foradat. Per evacuar hematomes. Drenatge pleurals  Cal pinçar el tub en connectar i desconnectar el drenatge.

Tasques de l’auxiliar Recollir informació sobre el tipus de drenatge i la localització Observar la quantitat i qualitat del líquid recollit Comprovar la permeabilitat del drenatge Comprovar el punt d’ancoratge No elevar els sistema col·lector per sobre la ferida Canviar l’aparell col·lector segons prescripció mèdica.

6- CURA DE FERIDES 24 - 48h embenatge Cura de la ferida quirúrgica La realitza la infermera en col·laboració amb l’auxiliar 24 - 48h embenatge Preparar el material quan sigui necessari i assistir l’infermera Examinar la línia de sutura i si s’observa hemorràgia, edema, vermellor, exsudat, olor... s’ha d’avisar infermeria. Si es sospita d’infecció cal recollir una mostra abans de desinfectar. Controlar la cicatrització

Dia 1 Dia 3

Dia d’alta hospitalària

Exercici 3 pàg. 415 Diferències entre postoperatori immediat i mediat Exercici 4 pàg. 417 Beneficis dels drenatges Exercici 5 pàg. 417 Tipus de drenatges Exercici 2 Consolidació. pàg. 419 Explica raonadament les diferències entre cirurgia ambulatòria, una del dia i una hospitalària.