L’edat mitjana Segles XII i XIII

CRONOLOGIA Hª Antiga Hª Medieval Hª Moderna 476 d.C 1453 d.C Alta Edat Mitjana Baixa Edat Mitjana 1000 d.C 476 d.C. caiguda de lmperi romà d’occident. 1453 d.C. caiguda de l’Imperi romà d’orient.

PENSAMENT Visió del món profundament religiosa. Tot és obra de Déu. La vida terrenal és un camí de sofriment cap a la vida més enllà de la mort = camí cap al cel o l’infern. Han de seguir un codi moral del bé i del mal (basat en els principis cristians) S´ha de seguir l’ensenyança de Déu, representada i venerada a l’art i la literatura.

POLÍTICA ECONOMIA Després de la caiguda de l’Imperi romà, Europa es fragmenta en regnes de fronteres canviants per les contínues invasions i guerres que pateixen. ECONOMIA Basada en l’agricultura.

RELIGIÓ L’Església té un gran poder a nivell polític i econòmic. Controla la consciència dels individus i la seva manera de viure. CULTURA Els monestirs són els centres de cultura. Hi conflueixen el saber de la cultura grecollatina i la cultura musulmana.

La SOCIETAT s’organitza seguint el model feudal que es basa en el vassallatge del serf al senyor feudal.

CONTEXT LITERARI La llengua de la cultura, les lleis i les institucions és el llatí. En aquests segles comencen a formar-se les llengües vulgars que poc a poc acaben imposant-se al llatí. Gèneres de la tradició grecollatina (trencament amb la temàtica) = reflex de la societat.

Cada estament social fa una literatura d’acord amb la seva manera d’entendre el món. RELIGIOSA La més important durant molt de temps per la visió teocèntrica de la societat. Objectiu ensenyar al poble guiar-lo pel camí de la fe CORTESANA Entre la noblesa i els membres de la cort la literatura servia per explicar les gestes dels cavallers cantar a l’amor cortesà POPULAR El poble crea cançons de feina i de festa.

LA LITERATURA MEDIEVAL A EUROPA

L’ÈPICA CANÇONS DE GESTA Llargs poemes narratius que cantaven els fets més memorables i representatius d’un poble i dels seus herois. Tenien base històrica però es deformaven els fets. Els joglars les transmetien oralment.

PRINCIPALS CANÇONS DE GESTA MEDIEVALS El cantar del Mio Cid. La chanson de Roland. El cant dels Nibelungs. En català no en conservem cap. Hi ha algun exemple a les Cròniques.

LA LÍRICA La poesia lírica expressa els sentiments del poeta mitjançant una melodia cantada. Hi havia: Lírica popular transmesa oralment. Lírica culta = LÍRICA TROBADORESCA (neix a Occitània)

LA POESIA TROBADORESCA Poesia culta en llengua vulgar (provençal). Temes no relacionats amb la religió. Lletra i música compostes pels trobadors (d’origen noble i amb bona formació) Joglars: Difonen les poesies cantant-les. D’origen humil.

Visió idealitzada de l’amor. Dama = model de perfecció: VISIÓ DE LA DONA Visió idealitzada de l’amor. Dama = model de perfecció: Física (bellesa). Espiritual (generosa, amable, noble...) El trobador és el seu vassall. La dona cantada i estimada és noble i casada amb un senyor noble. Això no atura l’amant. L’amor cortès sol ser un amor fora del matrimoni sota l’aparença d’un amor platònic.

L’amor es vist com un mitjà de perfeccionament moral i espiritual. L’AMOR CORTÉS L’amor es vist com un mitjà de perfeccionament moral i espiritual. Si la dama accepta el galanteig el trobador s’enriqueix: Espiritualment (se sent “joiós”). Materialment (ascendeix de categoria social).

LA LITERATURA MEDIEVAL A CATALUNYA

CONTEXT HISTÒRIC Catalunya es formarà com a poble (llengua, formes de vida pròpies i institucions de govern pròpies). Als territoris de CATALUNYA VELLA van annexionant altres fins estendre el domini a tots els territoris de parla catalana actuals.

LA LITERATURA CATALANA ALS SEGLES XII I XIII El català ja està format al ss. VII-VII. Llengua oral. Primers textos en català al segle XII. tenen una utilitat social o interès doctrinal àmbit jurídic = FORUM IUDICUM (Llibre jutge) àmbit religiós = HOMILIES D’ORGANYÀ (concili de Reims)

LÍRICA TROBADORESCA S. XII es començà a introduir. Seguí el models occitans. Pel seu prestigi l’escrigueren en provençal. Trobadors d’origen noble: Guerau de Cabrera el rei Alfons I Guillem de Berguedà Cerverí de Girona

rep vassallatge del cavaller TROBADOR (hom) SENHAL DAMA (domina, midons) generalment casada, rep vassallatge del cavaller TROBADOR (hom) SENHAL pseudònim sota el que resta amagat el nom de la dama LAUSENGIERS (espies) que alerten el GILÓS (marit)

GÈNERES (formes diferents segons la circumstància i la finalitat) CANÇÓ. Dedicada a l’amor. Cant a les virtuts de la dama i vassallatge. ALBA. Dedicada als amants que s’havien de separar en arribar el matí. PASTOREL·LA. Diàleg entre un cavaller i la pastora que vigila el ramat. TENÇÓ o DEBAT. Combat poètic entre trobadors per demostrar qui és el més hàbil. SIRVENTÈS. Contingut moralitzador, atac a una persona o exposició d’idees (propaganda ideològica). PLANY. Dolor per la mort d’una persona i lloança de les seves virtuts.

CREADOR DE LA PROSA LITERÀRIA CATALANA RAMON LLULL (1232-1315) CREADOR DE LA PROSA LITERÀRIA CATALANA

BIOGRAFIA Mallorquí. Dedicà els primers 30 anys de vida a la vida cortesana. Il·luminació de Randa. Formació (filosofia, teologia, àrab i llatí).

OBJECTIUS DE L’OBRA

ART I PENSAMENT LUL·LIÀ Ramon Llull va crear un sistema lògic de pensament que se servia de recursos gràfics, arbres i cercles que facilitaven la comprensió de les seves idees, anomenades ART, expressades a les seves obres.

OBRA Molt extensa. Finalitat = defensar, fer entendre i justificar la fe cristiana. Escriu en llatí, català, àrab i provençal.

POESIA NARRATIVA Religiosos Autobiogràfics Blanquerna Los cent noms de Déu Autobiogràfics Cant de Ramon Lo desconhort NARRATIVA Blanquerna Fèlix o Llibre de meravelles Vida coetània Llibre del gentil i dels tres savis Llibre de l’orde de cavalleria

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES