Fundació Mútua General de Catalunya 15 de juny de 2005

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Obesidad infantil Fundación Mútua General de Catalunya 15 de junio de 2005.
Advertisements

Dieta durante la Infancia
ALIMENTACIÓ i NUTRICIÓ
El camí de l’energia: l’alimentació
Malnutrició Infantil a Catalunya Malnutrició Infantil a Catalunya.
Generalitat de Catalunya
Prevenció Cardiovascular en la infància i adolescència
L’ALIMENTACIÓ EN L’ETAPA ESCOLAR
Programa BIBE: Perspectives de futur en el control del tabaquisme des de l'àmbit de salut maternoinfantil Mireia Jané Checa Programa de Salut Maternoinfantil.
Cap a l’escola dels grans de la mà del CDIAP i l’EAP
DIABETIS TIPUS 2, DIETA I EXERCICI
Safe: Grup de recerca en salut, Activitat física i esport
La nutrició i l’alimentació
L’alimentació saludable
Salut mental i prevenció
Podeu posar una foto del vostre centre
La Condició Física i les Qualitats Físiques Bàsiques
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
MENU ESCOLETA PIUS XII P2 I P3 DESEMBRE
La Piràmide dels aliments
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
EL NEN/A AMB TDAH “ORIENTACIONS PER A LES FAMÍLIES”
UNA APROXIMACIÓ AL CONCEPTE DE SALUT
REUNIÓ INFORMATIVA.
Ajuntament de Sant Just Desvern, març 2015
Perquè mengem el que mengem?
BENVINGUTS A ESQUIROLS!
PETITS REPORTERS Títol.
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
Escola de Karate do Salvador Àlvarez
SESSIÓ V PES i EXERCICI FÍSIC.
LES DIETES MIRACLE Raquel Campos Andújar Ana Sancho Aguilera
Programa BIBE: perspectives de futur
FEM LA BOLA PETITA!.
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
ALIMENTACIO ESCOLAR I GRASSES TRANS
EL PLA INDIVIDUALITZAT
ALIMENTACIO ESCOLAR I GRASSES TRANS
Escola de Karate do Salvador Àlvarez
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL
Obesitat en edat pediàtrica
3. TOTS SOM DIFERENTS..
NUTRICIÓ I PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE MAMA
SALUT MENTAL.
SALUT MENTAL I EDUCACIÓ. Departament de Docència I Formació
PROGRAMA AMB EL LLIBRE SOTA EL BRAÇ!
TAULA DE DIÀLEG PER A LA PREVENCIÓ DELS TRASTORNS DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI Reunió plenària Barcelona, 11 de desembre de 2012.
Malaltia i mort: Canvis familiars
El dia del cribratge d’alcohol a Catalunya, una estratègia de sensibilització en el marc del programa Beveu Menys Autors: Díaz Álvarez, Estela; Segura.
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
Ajuntament de Vic. Regidoria de joventut: Judit Ramos.
SALUT MENTAL.
L’ALIMENTACIÓ HUMANA Tema 2.
La dieta dels futbolistes
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Coneixements i idees previs
SETMANA DE L'ENERGIA D'OCTUBRE 2005 Granollers L'ENERGIA A L'ESCOLA
Un animal en perill d’extinció
CICLE INICIAL Visita a la Fundació CRAM
Continuació: el temps II
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Adopció 3% dels nens d’E.E.U.U són adoptats.
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
III Jornada de casos clínics en Vacunes per a l’Atenció Primària
Cas Danone.
BENVINGUTS !!!!.
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
Transcripción de la presentación:

Fundació Mútua General de Catalunya 15 de juny de 2005 Obesitat infantil Fundació Mútua General de Catalunya 15 de juny de 2005

Obesitat infantil a Espanya en xifres El 13,9% de la població espanyola, entre 2 i 24 anys, és obesa. El 26,3% té excès de pes. (Estudi Enkid)

Obesitat infantil a Espanya en xifres Entre 2 i 24 anys: En els nois 15,6%. En les noies 12%. En el grup de 6 a 12 anys las xifra és més elevada: la prevalença és del 16,1%.

Obesitat, un problema de salut pública I Al 2004, l’OMS va presentar el seu informe “Dieta, nutrició i prevenció de malalties cròniques”. El Ministeri de Sanitat i Consum va publicar una Ordre Ministerial, (BOE 22/1/04) (SCO/66/2004 de 12 de gener), per al Desenvolupament d’un Pla Integral d’Obesitat i Nutrició i Activitat Física. El 10 de febrer del 2005, el Ministeri de Sanitat i Consum va presentar l’estratègia NAOS (Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat). Posant especial atenció en la prevenció durant l’etapa infantil i juvenil.

Obesitat, un problema de salut pública II Des de l’any 2003, en algunes escoles de Catalunya s’està aplicant el “Programa d’Educació Nutricional”, del Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola del Departament d’Educació. Al maig del 2005, els Departaments d’Educació i de Salut de la Generalitat de Catalunya van presentar la “Guia de l’alimentació saludable a l’etapa escolar”.

Valoració de l’estat nutricional I Relacions pes-talla: Índex nutricional: Pes actual / Talla actual x100 Pes mitjà / Talla mitjana Aquest valor permet diferenciar 4 situacions: Inferior a 90: malnutrició De 90 a 110: normal De 110 a 120: excès de pes Superior a 120: obesitat

Valoració de l’estat nutricional II Corbes de distribució del pes per a la talla: Avantatge: senzilles de manejar. Límits de variació normal: si el nen es troba entre els percentils 10 i 90. Obesitat: si ultrapassa el percentil 90. Limitació: només poden utilizar-se des dels 2 anys fins al començament de la pubertat.

Valoració de l’estat nutricional III Índex de Massa Corporal (IMC) (pes en Kg dividit per la talla en m2) Mesures de plecs cutanis Percentatge de massa grassa

Causes d’obesitat infantil Estudis genètics i metabòlics revelen que hi ha persones més susceptibles de guanyar pes que altres. Deteriorament dels hàbits alimentaris: Un excès de greixos saturats, sucres refinats (dolços) en la dieta i begudes carbonatades. Pobre ingesta de fruites, verduras i peix. Un 8% van al col·legi sense esmorzar. Augment de la inactivitat física. Tendència creixent al sedentarisme en les activitats lúdiques (ordinador, TV, videojocs...).

L’alimentació saludable

Recomanacions alimentàries a l’edat escolar L’OMS recomana que del total d’energia ingerida: - un 50-55 % sigui aportada per hidrats de carboni. - un 30-35 % per lípids o greixos. - un 12-15 % per les proteïnes. L’aportació energètica respon a la fòrmula: 1.200 Kcal + (100 Kcal x anys d’edat) L’energia repartida durant el dia: esmorzar 25%, dinar 35%, berenar 15% i sopar 25%.

Programa d’Educació Nutricional

Importància dels bons hàbits d’alimentació a la infància Contribueixen a un correcte creixement i desenvolupament. Època en què els hàbits de vida encara no estan consolidats. Afavoreixen un estil de vida més saludable a la vida adulta. Prevenir trastorns de desnutrició, anèmia, obesitat i de conducta. Un nen ben alimentat poseeix més i millor energia per a l’aprenentatge escolar i l’activitat física.

El paper de la família Els nens aprenen per imitació. En l’àmbit familiar és a on comencen les primeres pautes d’alimentació i recomanacions. Compartir activitats lúdiques, especialment les d’activitat física. Ser prudents a l’hora de seguir dietes restrictives dins l’àmbit familiar. Detectar ràpidament trastorns relacionats amb el comportament alimentari. Potenciar que l’acte de menjar sigui un acte de convivència.

Altres factors que influeixen en la conducta alimentària: El medi escolar: A l’escola deuen introduirse els coneixements sobre alimentació i nutrició, supervisió de dietes ofertades en els menjadors escolars i l’adquisició d’hàbits saludables. Els seus companys i amics. La publicitat i els mitjans de comunicació.

Estratègies per a preveure l’obesitat I Les més utilitzades: Educació nutricional. Teràpia del comportament. Promoció de l’activitat física. Implicació dels pares. Actuacions en el menjador escolar. Altres: (empreses d’alimentació, cadenes de restauració, publicitat...).

Oferir-li una àmplia varietat d’aliments que li resultin agradables. Preveure l’obesitat I Oferir-li una àmplia varietat d’aliments que li resultin agradables. Des del naixement, promovent la lactància materna. Ensenya’ls-hi el valor de la dieta mediterrània i la cultura gastronòmica. Tenir en compte la varietat de sabors, olors, formes i consistències (un plat ben preparat desperta l’interès i estimula l’apetit).

Preveure l’obesitat II Moderar el consum de carns en els nens, especialment procesades, i embutits. És convenient els nens consumeixin diàriamente entre mig i un litre de llet o altres làctics, com formatges, iogurts o postres làctiques. Incloure a la dieta fruites i verdures (5 o més racions) i peixos.

Preveure l’obesitat III Augmentar la ingesta de pa, llegums, pasta, patates i cereals. Reduir el consum de sucre, dolços, brioixeria i snack. Promoure l’elecció d’oli d’oliva en lloc d’altres olis o greixos com mantegues, margarines...

Preveure l’obesitat IV Estimular l’exercici en els nens, tant a casa com a l’escola. Intentar realitzar activitats físiques (natació, bicicleta, córrer, ballar...). Implicar a la família en aquest estil de vida més actiu amb caps de setmana menys sedentaris.

Preveure l’obesitat V Tractar de que mantinguin un pes saludable establint un equilibri entre l’aportació i la despesa energètica. Recomenar no menjar mentre es veu la TV. Disminuir (consens) les hores de TV. Evitar TV en les habitacions dels nens. La implicación dels nens en petites tasques domèstiques.

Conclusions I Abordatge multidisciplinar (família, professionals de salut i educació, científics, publicitat, empreses, cadenes de restauració...). Canvis en l’alimentació, millorar hàbits cap a una nutrició saludable. Augmentar l’activitat física a casa i a l’escola. La implicació dels pares juga un important paper en l’efectivitat dels programes preventius.

Conclusions II Canvis en les activitats d’oci, sobretot disminuir hores davant de la televisió. A l’escola, potenciar activitats relacionades amb l’alimentació y activitat física. Implicar als nens en la compra d’aliments, preparar-los i cuinar-los. Consultar i detectar ràpidament els problemes de salut.

Conclusions III No hi ha evidència de que cap tractament farmacològic sigui efectiu. Les dietes hipocalòriques són menys efectives a mig i llarg termini que la modificació dels estils de vida. El suport familiar és necessari per a l’èxit del tractament. Quant més precoç sigui la intervenció, millor els resultats. Les modificacions d’hàbits amb teràpia conductual són un component imprescindible en el tractament del nen amb excès de pes. Els nens responen millor que els pares als canvis de conducta amb millors resultats.

La prevenció de l’obesitat és un gran repte en el que tots ens hem d’implicar. Moltes gràcies!! Dra. Blanca Gonzalvo Heras