APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.11 ÍNDEX 2on. trimestre 2015 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge ÍNDEX Presentació Breus Vulnerabilitat urbana a les ciutats Execucions hipotecàries i llançaments, 2014 Les polítiques d’habitatge guanyen pes Actualitat normativa Indicadors Context general Sector de l’habitatge Polítiques d’habitatge Anàlisi Les polítiques locals d’habitatge: Resultats del Panel 2014. OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE APUNTS D’HABITATGE Coordinació: Sònia Ballester Redactors: Núria Alonso Toni Bleda Javier Burón Marina Pons Albert Terrones Disseny i maquetació: Lena Vidal c Diputació de Barcelona 2015 o.pgh@diba.cat http://www.diba.cat/observatori-local-habitatge

Apunts d’habitatge Què ens diuen els Indicadors? OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge PRESENTACIÓ Què ens diuen els Indicadors? A nivell econòmic, destaquen les previsions de creixement pel 2015, tot i que la taxa d’atur no mostra signes d’aquesta recuperació. Per la banda de la renda familiar bruta disponible, ha crescut moderament. Pel que fa a la construcció i al mercat de la propietat, continuen mostrant símptomes de recuperació i continuen creixent el nombre d’habitatges d’obra nova iniciats, el número d’ocupats en el sector de la construcció i les transaccions d’habitatge lliure de d’obra nova i de segona mà. Els preus, però, no pugen al mateix ritme i més aviat es mantenen. A nivell familiar i d’esforç, els indicadors milloren: baixa morositat, l’índex d’esforç d’accés a l’habitatge baixa, i també s’han reduït les execucions hipotecàries presentades. Finalment, i seguint aquesta línia, els indicadors de les polítiques públiques mostren millora en el cas de les promocions d’HPO i les prestacions d’especial d’urgència i de rehabilitació. “Apunts d’habitatge” us proposa una aproximació a la conjuntura del sector de l’habitatge pensada des de l’òptica de les polítiques locals d’habitatge. Es divideix en tres apartats: Breus, Indicadors i Anàlisi. A Breus es destaquen aquelles informacions d’especial rellevància per a il·lustrar la situació actual del sector. En l’apartat d’Indicadors, es troba informació estadística detallada sobre un total de 66 indicadors d’àmbit provincial. I, finalment, l’Anàlisi proposa una discussió en major profunditat i perspectiva temporal. En aquesta nova edició, l’apartat d’anàlisi exposa els resultats del Panel 2014, estudi que aporta una visió global de les polítiques locals d’habitatge. Els breus paren atenció a les conclusions sobre la vulnerabilitat en zones urbanes en base a un estudi elaborat pel Ministeri de Foment i la Universitat politècnica de Madrid, a l’evolució de les dades sobre execucions hipotecàries i llançaments presentades pel CGPJC i l’anàlisi dels programes d’habitatge en l’agenda dels partits polítics. Com és habitual, també incorpora el resum de l’actualitat normativa. Apunts d’habitatge

OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus VULNERABILITAT URBANA A LES CIUTATS L’’Atlas de Barrios Vulnerables de España. 12 Ciudades 1991/2001/2006” és un estudi realitzat entre el 2012 i 2015, basat en treballs anteriors recollits en els catàlegs “Análisis urbanística de Barrios Vulnerables” de 1991 i 2001, i la seva addenda 2006, realitzats a partir de la col·laboració entre la Secció d’Urbanisme de l’Instituto Juan de Herrera de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) i el Ministeri de Foment. L’estudi es divideix en dos blocs. Per una banda, s’analitza la vulnerabilitat urbana de les ciutats de més de 50.000 habitants i capitals de província que per diferents causes es troben en possible situació crítica i per una altra banda, es presenten informes individuals de les 12 ciutats espanyoles amb més de 300.000 habitants. La metodologia de l’estudi pels anys 1991 i 2001, es basa en tres indicadors (taxa d’atur, percentatge de població sense estudis i carències carències en els habitatges) per localitzar àrees vulnerables[1] d’entre 3.500 i 15.000 habitants, amb certa continuïtat i homogeneïtat. Per a l’any 2006, la metodologia emprada és similar a la dels estudis anteriors però es basa en un únic indicador (la taxa d’immigració) per a la delimitació, considerant vulnerables per immigració aquelles àrees d’entre 3.500 i 15.000 habitants, amb certa continuïtat i homogeneïtat, amb un percentatge d’immigració superior al 20%. La principal conclusió que es desprèn d’aquest estudi és que en el període 1991-2001 es va produir un increment molt significatiu de la vulnerabilitat urbana a Espanya, ja que dels 378 barris vulnerables de 1991, es va passar als 604 de 2001, la qual cosa suposa un increment de gairebé un 60%. [1] En l’estudi s’entén la vulnerabilitat urbana com aquell procés de malestar en les ciutats produït per la combinació de múltiples dimensions de desavantatge, en la que tota esperança de mobilitat social ascendent, de superació de la seva condició social d’exclusió o propera a aquesta, es contemplada com extremadament difícil d’aconseguir. Al contrari, comporta una percepció d’inseguretat i por per la possibilitat d’una mobilitat social descendent, d’empitjorament de les actuals condicions de vida.

OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus Aquest fet posa en qüestió aquelles hipòtesis que atribueixen l’increment de la vulnerabilitat urbana a la crisi de 2007 ja que abans ja s’havia produït un creixement significatiu de les desigualtats i suposa que no totes les polítiques urbanes prèvies van tenir els efectes desitjats. Pel que fa a la província de Barcelona, els resultats són encara més contundents. Al 1991 els barris vulnerables eren 38 i en el 2001 augmenten fins a 104, és a dir, s’incrementen en un 174%. Aíxi mateix, la població resident en barris vulnerables passa de 298.404 el 1991 a 787.355 el 2001, la qual cosa suposa un augment del 164%, fent que el pes relatiu d’aquesta població sobre el total passi del 8,8% -1991- al 24,6% -2001-. Finalment, en relació a l’anàlisi de 2006, el nombre de barris vulnerables de la província de Barcelona són 54 i la població analitzada és de 493.061 habitants, és a dir, el 14% sobre el total de població. La publiació es pot consultar a través del Ministeri de Foment:: www.fomento.gob.es.

OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus EXECUCIONS HIPOTECÀRIES I LLANÇAMENTS AL 2014 La Secció d’Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va publicar al març del 2015 l’informe “Efectos de la crisis económica en los órganos judiciales”. Tenint en compte les dades, es pretén fer un petit anàlisi de l’evolució de les execucions hipotecàries a la província de Barcelona durant l’any 2014. S’observa que al 2014 han disminuït en un 3,9% les execucions hipotecàries, fet que ens indica una lleu tendència a la baixa que caldrà anar confirmant amb futures dades. Tot i així, és important remarcar que aquestes dades inclouen les execucions de tot tipus d’immobles i, per tant, no es poden distingir les dades d’execucions d’habitatges ni d’habitatges habituals. En la mateixa línia s’han d’analitzar els llançaments, que han baixat un 3% tot i que tampoc es pot distingir quina part són habitatges ni habitatges habituals i caldrà veure com evoluciona aquesta tendència. Dels llançaments, és interessant analitzar quina part part són fruit de contractes d’arrendament (LAU) i quins són derivats de préstecs hipotecaris (veure gràfic 1). La conclusió és que els llançaments de lloguer són gairebé un 70% del total i, en canvi, els d’hipoteca només són un 24’85%. D’altra banda, el gràfic nº2 es relacionen variables de context econòmic com el número d’acomiadaments i de concursos de creditors (informació també extreta de l’informe del CGPJ), amb les execucions hipotecàries. Gràfic 1: Evolució dels llançaments. 2013-2014. Província de Barcelona. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del CGPJ

OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus És evident la relació que es manté entre les dades i la seva evolució que és força paral·lela: a millors indicadors econòmics menys execucions hipotecàries i a la inversa. Tot i així, cal remarcar que s’ha utilitzat un gràfic de doble escala i per tant els valors absoluts són diferents. Gràfic 2: Evolució de les execucions hipotecàries, acomiadaments i concursos presentats. 2007-2014. Província de Barcelona. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del CGPJ

OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus ELS PROGRAMES D’HABITATGE GUANYEN PES EN L’AGENDA DELS PARTITS POLÍTICS [1] A través de la comparació d’una selecció[2] de programes electorals de les passades eleccions municipals i 13 autonòmiques, s’ arriba a un seguit de conclusions interessants en matèria de política d’habitatge. La primera impressió seria que es considera aquesta matèria molt visible des d’un punt de vista electoral, ja que se li dona una rellevància i es detalla a un nivell que no era habitual fins ara. Queda clar que és un tema que tindrà molt en compte l’electorat a l’hora de prendre la decisió de vot. La segona seria que s’han assumit com inqüestionables assumptes que fa pocs anys eren o silenciats o objecte de polèmica. Com a primer exemple, d’una forma o d’una altra, tots declaren l’habitatge com un dret del ciutadà que deu ser tutelat pels poders públics. Un segon exemple que ho simbolitza, seria la importància importància que pren el lloguer, la mobilització d’habitatge o la rehabilitació, regeneració i renovació urbana. En definitiva, els programes s’estan europeïtzant. La tercera seria que, en general, es dóna importància a les qüestions sobre emergència habitacional que suposen els desnonaments, deixant al marge els problemes i les qüestions de l’habitatge en general. Les propostes no haurien de limitar-se a només a les qüestions urgents. La quarta seria que el concepte d’habitatge evoluciona, passant de ser una qüestió fundamentalment de mercat a un assumpte públic. De totes maneres, cap partit fa una aposta clara per a una provisió d’habitatge des de 3 grans grups: públic, privat sense ànim de lucre i privat amb ànim de lucre. [1] Aquest breu és una adaptació d’un artícle publicat per Javier Burón Quadrado a Diario.es de 22/5/2015. En l’adaptació hi ha col·laborat el mateix autor [2] PP: Programa marc Municipals ; PP Valencia: Eleccions Autonòmiques; PSOE Andalucía: Eleccions Autonòmiques; PSOE Valencia: Eleccions Municipals; Podemos: Programa marco Autonòmiques; Ciudadanos Andalucía: Autonòmiques; IU: Programa marco Autonòmiques i municipals; IU. Sevilla : Municipals; Barcelona en Comú: Eleccions Municipals; CIU Barcelona: Eleccions Municipals; PNV: Programa marc Municipals i Forals.

Breus OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus I la cinquena i última és que, tot i algunes excepcions (generalment de Catalunya), no es parla ni d’objectius numèrics, ni de pressupostos ni de terminis. Si es considerada com una qüestió seriosa, a més a més de mesures aquestes haurien d’anar acompanyades de pressupost i calendari. Ara només queda veure què s’acaba aplicant de l’ampli i detallat ventall de mesures que proposaven els partits. Per més informació, pot consultar-se l’artícle complert a: http://www.eldiario.es/agendapublica/blog/programas-electorales-vivienda-agenda_6_390271018.html

OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge ACTUALITAT NORMATIVA Breus En el segon trimestre de 2015, d’entre la normativa en matèria d’habitatge i altra d’interès pel món local, destaquem les següents disposicions: En l’àmbit autonòmic català és rellevant la Llei 5/2015 que modifica el règim de la propietat horitzontal (Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya), així com l’entrada en vigor del Decret 67/2015 per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici. Destaca també l’aprovació pel Govern de la Generalitat del Pla d’acció per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya per al 2015 i 2016, en el qual es fixen objectius generals i estratègics en matèria d’habitatge; i cal mencionar també la constitució del Fons d’Habitatges de lloguer destinat a polítiques socials que gestiona l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. En matèria d’ajuts i subvencions, s’han obert les convocatòries per a la concessió de prestacions per al pagament del lloguer per a l’any 2015 per a col·lectius específics i les subvencions generals per al pagament del lloguer per a l’any 2015. I destaquem altra normativa d’interès local com el Decret 95/2015 que regula el Registre del Sector públic local, en el qual s’hi han d’inscriure tots els ens locals de Catalunya, així com els seus ens dependents, adscrits o vinculats. En l’àmbit estatal la sentència del Tribunal Constitucional sobre les competències autonòmiques en matèria d’habitatge, que declara inconstitucional la normativa andalusa sobre expropiació dels habitatges buits a mans de les entitats financeres. També destaca l’entrada en vigor dels ajuts del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme per al finançament de projectes d’eficiència i estalvi energètic en la rehabilitació energètica d’edificis. I l’aprovació de la Llei Orgànica 6/2015 que modifica la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, en allò que afecta als ens locals; i la Llei 13/2015 de reforma de la Llei Hipotecària i la Llei del Cadastre Immobiliari que sobretot regula les eines i procediments per a la coordinació entre Cadastre i Registres de la Propietat. Podeu consultar el document Habitatge i Món Local, Actualitat Normativa, abril-juny 2015: http://www.diba.cat/web/observatori-local-habitatge/habitatge-i-mon-local

Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors Les fonts i metodologia dels indicadors es poden consultar al següent enllaç: www.diba.cat/hua i www.diba.cat/web/hua/observatori-local-d-habitatge

Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors *E indica dades que són Estatals

Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors

Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors

OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge LES POLÍTIQUES LOCALS D’HABITATGE. El Panel de Polítiques Públiques Locals d’Habitatge Anàlisi El “Panel de Polítiques Públiques Locals d’Habitatge” (en endavant, el Panel) és una iniciativa conjunta entre la Diputació de Barcelona i la Fundació Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals que té com a objectiu conèixer la situació actual i l’evolució de les polítiques d’habitatge que es desenvolupen des dels municipis de Catalunya. L’estudi es desenvolupa per mitjà d’una enquesta adreçada als responsables tècnics d’habitatge en municipis de més de 10.000 habitants. Aborda els diferents components de l’habitatge com a política pública: definició de la problemàtica i dels objectius, existència d’estructures de gestió, concreció de les actuacions, establiment de xarxes entre agents, avaluació de la política, etc. A la província de Barcelona, es disposa de dades per a un total de 68 municipis que suposen el 83% dels municipis majors de 10.000 habitants. [El Panel] apunta a l’existència de canvis de gran envergadura en la forma en com els municipis pensen i executen les seves polítiques locals d’habitatge El treball de camp va ser realitzat durant el segon semestre de 2014 amb preguntes que feien referència a la situació de les polítiques durant 2013. L’edició 2014 del Panel de Polítiques Públiques Locals d’Habitatge confirma els resultat obtinguts i tendències observades al 2012 però, al mateix temps, apunta l’existència de canvis recents de gran envergadura en la forma en com els municipis pensen i executen les seves polítiques locals d’habitatge. Les dades suggereixen, a més, que no es tracta d’una mera adaptació als impactes de la crisi sinó un veritable canvi de cicle en la política local d’habitatge. A mode de síntesis, aquest anàlisi apunta a algunes de les observacions més rellevants.

Anàlisi Punt de partida: institucionalització, diversitat i crisi. OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Punt de partida: institucionalització, diversitat i crisi. Anàlisi L’anterior edició del Panel permetia oferia evidències de l’alt nivell d’institucionalització que les polítiques d’habitatge havien adquirit en l’àmbit d’actuació dels ajuntaments de la província. Aquesta institucionalització era definida a partir de la presència de l’habitatge en l’agenda política, la creació d’estructures de gestió (oficines locals d’habitatge, empreses municipals, etc.) i del desenvolupament d’actuacions de política d’habitatge. En aquest marc, resultava especialment notable el desenvolupament d’un marc d’actuació definit a partir de la concertació entre les administracions locals i l’administració autonòmica que portava als ajuntament a gestionar des la proximitat actuacions de titularitat autonòmica (borses d’habitatge, tramitació d’ajuts al lloguer o a la rehabilitació, cèdules d’habitabilitat, etc.). Els resultats del Panel mostraven també com aquest model que es desenvolupa a partir de 2004 mostrava forts impactes resultat de la crisi (reducció de personal i pressupost, canvis en els objectius i actuacions, etc.) Manteniment dels recursos i estructures de la política d’habitatge Després d’un període de reducció en el volum de recursos dedicats a la política d’habitatge apareixen evidències que apunten cap a una estabilització de les polítiques d’habitatge i, fins i tot, a una major intensitat en alguns municipis. Com a il·lustració, el 69% està en desacord amb l’afirmació “la política d’habitatge ha perdut pes en el marc de les polítiques que presta en municipi”. Sols el 16% dels municipis ha reduït el pressupost de les polítiques locals d’habitatge A més, el 78% dels ajuntaments entrevistats segueix disposant d’una estructura tècnicoadministrativa dedicada a l’habitatge i un 85% disposa de treballadors dedicats a l’habitatge. En comparació amb les dades del Panel anterior, s’observa una certa estabilitat en els pressupostos destinats a habitatge. En el darrer any, un 77% dels municipis ha mantingut el pressupost, un 16% l’ha reduït i un 10% l’ha augmentat. En l’edició de 2012, un 39% havia reduït el pressupost.

Anàlisi De “l’accés” al “manteniment” OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge En menor mesura, l’estabilitat s’observa també en relació al personal i funcions: Un 54% ha mantingut estable el personal i les activitat de l’estructura de gestió, un 25% l’ha reduït i un 10% l’ha potenciat. És en els municipis més grans (+ 100.000 habitants) on les reduccions són encara significatives. El Panel també mostra com el 56% dels recursos econòmics que els municipis destina a les polítiques d’habitatge provenen de fons propis del propi municipi (i el 28% d’altres administracions). De “l’accés” al “manteniment” “Facilitar l’accés a l’habitatge” és assenyalat pel 43% dels ajuntaments com el principal objectiu de la política d’habitatge del municipi (el 70% considera que es troba entre els tres primers). Ara bé, l'impacte de la crisi ha desplaçat el nucli de la preocupació de les polítiques de habitatge de l’ "accés a l'habitatge" al "manteniment de l'habitatge" (en el sentit d’evitar la pèrdua dels habitatges) sobretot com a resultat de la centralitat que adquireix el problema dels llançaments vinculats al l’impagament de Anàlisi quotes hipotecàries i rendes de lloguer. Com a il·lustració, “evitar la pèrdua dels habitatges” és el principal objectiu de la política d’habitatge per un 24% dels ajuntaments i es troba entre els tres primers objectius pel 60%. Igualment, un 68% dels municipis es mostra preocupat o molt preocupat per al pagament de les hipoteques i el 73% per al pagament dels lloguers. l'impacte de la crisi ha desplaçat el nucli de la preocupació de les polítiques de habitatge de l’ "accés a l'habitatge" al "manteniment de l'habitatge" L’interès per l’habitatge vacant d’entitats financeres Un segon àmbit d'intervenció emergent en la política local d'habitatge correspon a la realització de funcions de control i inspecció en relació a la utilització anòmala de l'habitatge i, molt en particular, a la

Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge desocupació d'habitatges propietat d'entitats financeres. Aquestes actuacions es justifiquen, d'una banda, en la necessitat de controlar els impactes negatius sobre els barris i sobre les comunitats de veïns / es de l'existència d'aquests habitatges. Per una altra, responen al convenciment que aquest parc és una font potencial d'habitatges que poden ser utilitzades per a finalitats pròpies de la política d'habitatge. Alguns exemples: L’habitatge vacant suscita una preocupació alta o molt alta entre el 65% dels ajuntaments ocupant el quart lloc en el rànquing de preocupacions; el 63% afirma haver realitzat contactes i / o acords amb entitats financeres per a la mobilització de l’habitatge vacant i un 60% per l'obtenció d'habitatge amb finalitats socials; el 34,8% afirma disposar d'habitatges cedits per part aquestes per a ser dedicades a polítiques socials Anàlisi

Anàlisi De l’habitatge “assequible” a l’habitatge “social” OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge La negociació amb les entitats financeres es complementa amb el recurs a instruments sancionadors per penalitzar l'existència d'habitatges buits a la base del règim sancionador recollit en la Llei 18/2007. El 62% dels ajuntaments afirma haver aprovat mocions per iniciar processos sancionadors, si bé, un nombre encara petit (22%) ha iniciat expedients sancionadors en relació a la desocupació d'habitatges de persones jurídiques (especialment, bancs i promotors). Anàlisi De l’habitatge “assequible” a l’habitatge “social” Els resultats del Panel mostren com la necessitat de donar resposta a aquelles necessitats més greus i més urgents guanya pes en les polítiques locals d’habitatge. La política d'habitatge redueix la seva atenció sobre les "aspiracions" per augmentar-la sobre les "necessitats". Alhora, s’abandona l'èmfasi en la manca d’ "habitatge assequible" per recuperar conceptes com" habitatge social "o" habitatge d'emergència". D'aquesta manera, s’incrementa la preocupació per qüestions fins al moment poc presents en l'agenda sobretot vinculades als impactes socials de la crisi. Com a exemple, la situació de les persones sense llar suscita una preocupació alta o molt alta en el 65% dels entrevistats. De fet, les “actuacions de caràcter social (allotjament d’emergència, ajuts socials, etc.)” apareixen com el segon grup d’actuacions considerades com a més actives en la política d’habitatge (després de la tramitació d’ajuts d’altres administracions) sent la principal activitat pel 19% dels ajuntaments però apareixent entre les tres primeres activitats pel 66% dels ens locals. Igualment, en relació a les actuacions classificades com de foment del lloguer assequible, la principal activitat que desenvolupen els municipis (un 84%) és la tramitació de les prestacions econòmiques d' especial urgència per a l'habitatge que ofereix el govern català (amb un caràcter més assistencial que les prestacions permanents per al pagament del lloguer) apareixent, a més, com l’actuació d’aquest àmbit que ha experimentat un major creixement. Sorprèn també l'augment dels ens (del 34% el 2011, al 82% el 2013) que disposa de fons propis per atendre dificultats relacionades amb el pagament del lloguer per part dels seus ciutadans.

OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Igualment, un 62% dels municipis – tot i que amb moltes diferències en funció de la grandària del municipi - disposa d’habitatges destinats a allotjar temporalment persones amb risc d’exclusió social o emergència habitacional (l’any 2012 era únicament un 46%). Anàlisi Aquesta orientació creixentment social de la política d’habitatge es tradueix en un augment de la proximitat i la coordinació entre les actuacions de política d'habitatge i les actuacions dels serveis socials. Com a exemple, el 92% dels consistoris reconeix relacions entre les dues àrees (i el 50% les qualifica, a més, d'intenses). El 44% dels ajuntaments disposa de òrgans de coordinació amb la participació de tots dos departaments. Aquest fet contrasta amb la debilitat dels contactes entre les dues àrees durant els anys previs a la crisi. la necessitat de donar resposta a aquelles necessitats més greus i més urgents guanya pes en les polítiques locals d’habitatge Canvis en el mapa d’agents de la política local En anys previs a la crisi, la participació d'agents no governamentals en la política d'habitatge podia considerar-se com a baixa. Aquesta es limitava a promotors immobiliaris que contribuïen a la generació de HPO i a les entitats financeres que aportaven finançament als diferents instruments de la política, sovint amb condicions especials. En l'etapa posterior a la crisi econòmica, el mapa d'actors canvia de forma notable. Per una banda, la reducció en el ritme de promoció de l’HPO fa perdre presència als als promotors (sols un 12% dels ajuntaments declara tenir-hi un contacte elevat). Per contra, els bancs guanyen gran centralitat, malgrat que amb un paper diferent, complex i contradictori. Un 42% afirma tenir contacte elevat amb les entitats. Es tracta del segon actor en relació als contactes considerats com a elevat però el més important si tenim en compte també els contactes de menys intensitat (sols un 18% dels ajuntaments declara no tenir contacte amb entitats financeres en les seves polítiques d’habitatge)

Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge No obstant això, les transformacions en la política local d'habitatge no es poden entendre sense tenir en compte l'impacte dels moviments socials i, en particular, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) amb qui un 42% dels ajuntaments considera tenir un contacte alt (sent l’actor amb un contacte més intens). Cal destacar la incidència d’aquest i altres actors sobre les polítiques realitzades articulada per mitjà de canals formals de participació com ara les "Taules d'habitatge" o "taules contra els desnonaments". El 33% disposa d’un òrgan de participació relacionat amb l’habitatge dedicat a tractar temes com els desnonaments (95%), l’habitatge vacant (50%) o la política d’habitatge en general (45%). Els dos principals actors participants d’aquests òrgans són Caritas (77%) i la PAH (77%). El 61% dels municipis de l'estudi afirma que els moviments socials influeixen en la seva política d'habitatge, un 39% reconeix que aquests intervenen en l'execució de les polítiques i un 60% considera que hi exerceix influència. Anàlisi

Anàlisi Les polítiques d’habitatge: més locals i més innovadores. OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Les polítiques d’habitatge: més locals i més innovadores. El model de política local d'habitatge consolidat abans de la crisi apareix molt vinculat - i fins i tot, dependent - dels recursos i els instruments autonòmics de la política autonòmica, d'una banda, i de l'actuació dels agents privats, per una altra. La concertació (entre administracions públiques o entre agents públics i privats) es converteix en un instrument característic en la governança de les polítiques d'habitatge a nivell local mantenint fins al moment la seva vigència. No en va, el 85% considera que “les polítiques municipals d’habitatge depenen de les estratègies o el suport d’altres entitats governamentals”. Ara bé, tot la limitació de recursos dels ens locals per a desenvolupar les seves pròpies polítiques (sols el 40% considera que els intruments i recursos dels ajuntaments estan adaptats per a donar resposta a les demandes de la ciutadania) i el qüestionament competencial que es deriva de la nova normativa de règim local (el 82% considera que “La reforma del règim local posa en perill la continuïtat de les polítiques locals d'habitatge del municipi”), l’enquesta permet també mostrar com existeix un important àmbit d’actuació de caràcter merament local. Es tracta, per una banda, d’actuacions relacionades amb la gestió de sòl o l’exercici de la disciplina urbanística. Per l’altra, apareixen també un volum creixent i divers d’actuacions que els municipis realitzen sense un mandat competencial o una delegació concreta, amb la voluntat de donar resposta a les demandes de la seva ciutadania. Aquestes actuacions configuren un escenari de diversitat i, sovint d’innovació, en l’oferta d’actuacions que els municipis desenvolupen en les seves polítiques d’habitatge. Com a exemples, 48,5% dels municipis té una preocupació alta o molt alta per l’ocupació irregular d’habitatges; El 82% disposa d’ajuts propis de l’ens local per al pagament de l’habitatge, un 35% per a rehabilitació d’edificis i un 28% per a a l’acondicionament interior d’habitatges Anàlisi

Anàlisi Més informació OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge El 87% disposa d’un servei d’ “Assessorament especialitzat en temes de lloguer” i un 56 % en rehabilitació. El 76% realitza funcions de difusió o sensibilització relacionades amb el lloguer i un 50% sobre rehabilitació. El 65% ha realitzat actuacions de detecció habitatge desocupat El 53% disposa d’exempcions, recàrrecs o bonificacions fiscals vinculades a programes de lloguer assequible, El 22% té una borsa de lloguer no concertada amb la Generalitat El 76% realitza inspeccions en edificis amb necessitats de rehabilitació El 61% desenvolupa funcions d’acompanyament a comunitats (mediació, gestió d’obres, assessorament tècnic, etc.) Un 49% ha realitzat estudis per al coneixement de la situació del parc d’habitatges. Un 8% realitza funcions de foment de la masoveria urbana Més informació Els resultats complerts de l’enquesta poden consultar-se a: http://www.diba.cat/web/observatori-local-habitatge/panel Anàlisi Albert Terrones