APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.2 ÍNDEX

Presentación del tema: "APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.2 ÍNDEX"— Transcripción de la presentación:

1 APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.2 ÍNDEX
1rt trimestre 2013 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge ÍNDEX Presentació Breus Estoc d’habitatges nous a la província Màxim del diferencial mig del tipus hipotecari Grau de preocupació envers l’habitatge Transaccions d’habitatge protegit d’obra nova Actualitat normativa Indicadors Context general Sector de l’habitatge Polítiques d’habitatge Anàlisi El Panel de polítiques públiques locals d’habitatge 2012: diversitat i canvi en la política local d’habitatge OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE APUNTS D’HABITATGE Coordinació: Sònia Ballester Redactors: Núria Alonso Antonio Bleda Albert Terrones Disseny i maquetació: Lena Vidal c Diputació de Barcelona 2013

2 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge PRESENTACIÓ Per mitjà d’aquests “Apunts d’habitatge” us proposem una aproximació a la conjuntura del sector de l’habitatge pensada des de l’òptica de les polítiques locals d’habitatge. La publicació, de caràcter trimestral, dedica el seu contingut a la informació estadística disponible a nivell de la província de Barcelona que resulta rellevant per treballar l’habitatge des dels municipis. Apunts d’Habitatge es divideix en tres apartats: Breus, Indicadors i Anàlisi. A Breus es destaquen aquelles informacions d’especial rellevància per il·lustrar la situació actual del sector. En l’apartat d’Indicadors, es troba informació estadística detallada sobre un total de 66 indicadors d’àmbit provincial. I, finalment, l’anàlisi proposa una discussió en major profunditat i perspectiva temporal. Aquest segon número ve marcat per la publicació d’estudis i informes que aporten noves dades estadístiques del sector de l’habitatge. Destaca, d’una banda, l’Estudi sobre els estocs d’habitatges a Catalunya publicat per la Generalitat de Catalunya durant el mes de febrer de 2013 que xifra l’acumulació d’habitatges sense vendre per diferents àmbits i, per una altra banda, disposem del primer Panel de polítiques públiques d’habitatge 2012 elaborat conjuntament entre la Diputació de Barcelona i la Fundació Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals que té com a objectiu conèixer tant la situació actual com l’evolució de les polítiques d’habitatge que es desenvolupen des dels municipis de Catalunya. Pel que fa als indicadors, aquells que presenten noves dades respecte l’edició anterior, continuen reflectint el difícil moment i l’estancament pel que passa el sector de l’habitatge. L’excepció es troba en el nombre transaccions d’habitatges lliures de segona mà que ha experimentat un increment durant l’últim trimestre de l’any 2012, amb una taxa de creixement interanual del 19%. Apunts d’habitatge

3 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus L’ESTOC D’HABITATGES NOUS SENSE VENDRE A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ÉS DE UNITATS. La Generalitat de Catalunya acaba de publicar els resultats del primer estudi sobre els estocs d’habitatges nous realitzat a partir de dades dels Registres de la Propietat i Mercantils de Catalunya. L’estudi comptabilitza aquells habitatges inscrits a partir de l’any 2007 i que no han estat objecte de compravenda. També s’inclouen els habitatges nous inscrits en els Registres que consten com a propietat de les entitats financeres i/o les seves filials immobiliàries. Es tracta d’un estudi amb vocació d’actualització anual. Segons les dades publicades, la província de Barcelona acull el 58% de l’estoc d’habitatges nous de Catalunya que és de Ara bé, en termes relatius, és la demarcació amb un nivell d’estoc més baix: Els habitatges en estoc a la província equivalen a 8,3 habitatges per cada habitants mentre que la mateixa xifra és de 10,5 a Catalunya, 13,5 a Girona, 21,3 a Lleida i 16,5 a Tarragona. Específicament a la província de Barcelona, la zona amb major nivell d’estoc en termes relatius és la que formen les comarques de l’arc metropolità i especialment les més orientals (Garraf, Alt Penedès, Anoia i Bages). L’anàlisi per municipis (amb dades disponibles pels 80 municipis de més de habitants) permet identificar els municipis amb major nivell d’estoc per habitant. Són, per aquest ordre, Tordera, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Celoni, Vic, Torelló, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Camí, Arenys de Mar, Calella, Sant Pere de Ribes, Olesa de Montserrat, Sitges, Canet de Mar, Mataró i Sant Sadurní d'Anoia, tots per sobre dels 15 habitatges per cada habitants.

4 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus Per contra, entre els municipis amb menor nivell d’estoc (entre 0 i 5 habitatges per cada habitants) hi figuren per ordre Abrera, Sant Just Desvern, Santa Perpètua de Mogoda, la Llagosta, Pallejà, Badalona, Cerdanyola del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Castellbisbal i Canovelles. L’estudi pot consultar-se a l’enllaç següent: Estimació de l’estoc d’habitatge nou. Província de Barcelona. Habitatges per cada habitants. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d’Habitatge i Millora urbana

5 Evolució tipus d’interès. Mitjana estatal. Gener 2000- Gener 2013.
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus El DIFERENCIAL MIG DEL TIPUS D’INTERÈS HIPOTECARI MARCA EL SEU MÀXIM DES DE L’ANY 2000 L’euríbor és l’índex oficial de referència per fixar els tipus d’interès dels préstecs hipotecaris a l’Estat. Es tracta del tipus d’interès promig a què les entitats financeres es presten diners en el mercat interbancari de l’euro. El tipus d’interès hipotecari finalment fixat entre client i entitat financera resulta de la suma de l’euríbor més un diferencial. Aquest diferencial és el marge que es fixen les entitats financeres tenint en compte el risc associat de Evolució tipus d’interès. Mitjana estatal. Gener Gener 2013. Tipus préstecs adquisició habitatge Euribor a 1 any Diferencial mig Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Banc d’Espanya

6 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus l’operació i és una dada que ens mostra la dificultat o facilitat d’accés al crèdit. L’euríbor a gener de 2013 es situa en el 0,58% mentre que la mitjana del tipus d’interès hipotecari a gener de 2013 es troba en el 3,16%. Tenim, doncs, un diferencial mig de 2,58 punts, el més alt des de l’any 2000 (any en que l’euríbor va passar a ser el tipus oficial de referència més utilitzat per als préstecs a l’Estat), superant el màxim a què es va arribar al desembre del 2008 amb l’impacte de la crisi financera al nostre país. L’increment anual ha estat de 0,62 punts. En un moment de mínim històric de l’euríbor, ens trobem davant un màxim històric del diferencial, és a dir, la forta baixada experimentada per l’euríbor no s’ha traslladat al tipus d’interès aplicat als préstecs hipotecaris. La greu crisi i reestructuració per què passa el sector financer s’ha traduït en un enduriment de les condicions d’accés al crèdit, disparant el diferencial hipotecari. Pel que fa a l’evolució, des del 2004 i fins a mitjans del 2008, el diferencial es va mantenir al voltant de l’1%, amb petites variacions per sobre i per sota. Va ser entre el juliol i el desembre de 2008 quan va patir una pujada important, arribant a estar en 2,38 punts, per després començar a baixar sense arribar mai a estar per sota de l’1%.

7 Grau de preocupació pel pagament o pèrdua de l’habitatge
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus EL 20% DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA MOSTRA UN ALT GRAU DE PREOCUPACIÓ PER NO PODER PAGAR EL SEU HABITATGE EN EL PROPER ANY Ja està disponible el resum executiu 2012 del Baròmetre de clima de confiança del sector de l’habitatge, elaborat periòdicament des de l’any 2007 per l’Institut Cerdà en col·laboració amb diverses  administracions i agents relacionats amb l'habitatge a Catalunya. D’entre els diferents indicadors que presenta l’informe, com a novetat d’aquesta última edició destaca el grau de preocupació de la població envers no poder pagar o perdre el seu habitatge en el proper any: el 20,20% de la població enquestada es mostra extremadament preocupada per aquesta qüestió i la puntua per sobre de 8 punts, amb un barem d’entre 0 i 10 punts. Preguntats sobre què farien en el cas de perdre l’habitatge, anar a viure a casa d’un familiar és l’opció majoritària (40,8%) seguida per la de lloguer assequible (30,4%). S’observa, també, com s’accentua la tendència marcada en anys anteriors de no fer canvis residencials: el 94% no contempla la possibilitat de canviar o rehabilitar l’habitatge habitual i el 97% no contempla la possibilitat de comprar o llogar una segona residència. D’entre la població que sí es planteja algun tipus de canvi residencial, puja el lloguer i el lloguer amb opció de compra com a alternatives de tinença majoritàries respecte de la propietat. L’informe complert, el podeu trobar a Grau de preocupació pel pagament o pèrdua de l’habitatge Catalunya 2012 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Baròmetre del clima de confiança del sector de l’habitatge, informe executiu 2012.

8 HPO acabats i transaccions d'HPO nou. Barcelona. 2005-2012
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus ES CONFIRMA LA CAIGUDA DE LES TRANSACCIONS D’HABITATGE PROTEGIT D’OBRA NOVA A LA PROVÍNCIA Segons les dades del Ministeri de Foment es confirma la caiguda en les transaccions d’HPO d’obra nova iniciada l’any 2007, fortament accentuada als anys 2011 i Fins al tercer trimestre del 2012, únicament havien estat objecte de compravenda un total de 410 habitatges protegits d’obra nova. Aquesta xifra contrasta amb el nombre d’habitatges d’HPO finalitzat l’any 2011 que va ser de unitats. Amb aquesta dada, la diferència dels habitatges d’HPO finalitzat i les transaccions entre 2007 i 2011 és de unitats. Si es té en compte que la mitjana anual de transaccions en els últims 5 anys ha estat de unitats, caldrien gairebé 5 anys per absorbir l’estoc d’HPO en règim de venda. Ara bé, per entendre millor aquesta estimació del desequilibri del mercat, cal tenir en compte que part d’aquest estoc ha passat a altres règims de protecció com poden ser el lloguer i el lloguer amb opció de compra. HPO acabats i transaccions d'HPO nou. Barcelona Font: Ministeri de Foment i Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana.

9 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus ACTUALITAT NORMATIVA De les disposicions normatives i jurisprudència en matèria d’habitatge durant el primer trimestre del 2013 destaca el següent: A nivell autonòmic destaca la Resolució TES/2932/2012 per la qual s’aproven les bases reguladores per la concessió de prestacions econòmiques d’urgència especial per al pagament del lloguer, quotes d’amortització hipotecària en situacions especials i per atendre persones que han perdut l’habitatge a conseqüència d’un procés de desnonament o d’execució hipotecària. En quan a projectes legislatius, s’està treballant tan a nivell estatal com autonòmic en els respectius Plans d’Habitatge, en la llei estatal de Rehabilitació, Regeneració i Renovació urbanes i en la catalana de modificació del Codi de Consum per augmentar la protecció dels consumidors en la contractació de crèdits o préstecs hipotecaris. En matèria de règim local també s’han impulsat, en l’àmbit estatal l’avantprojecte de Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, i en l’àmbit autonòmic el de la Llei de Governs Locals. Tenen especial transcendència dues sentències en matèria d’execucions hipotecàries: Una dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, i l’altra pel Tribunal Suprem sobre la nul·litat de les clàusules sòl dels préstecs hipotecaris en supòsits de falta de transparència. Podeu consultar el document Habitatge i Món Local - Actualitat Normativa - Gener-Març 2013 al següent enllaç:

10 Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors

11 Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors *E indica dades que són Estatals

12 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

13 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors

14 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

15 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

16 Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors

17 Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors Les fonts i metodologia dels indicadors es poden consultar al següent enllaç:

18 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge EL PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS D’HABITATGE 2012: DIVERSITAT I CANVI EN LA POLÍTICA LOCAL D’HABITATGE Anàlisi Ja estan disponibles a la web de l’Observatori els resultats de la primera edició del “Panel de Polítiques Públiques Locals d’Habitatge”. Es tracta d’una iniciativa conjunta entre la Diputació de Barcelona i la Fundació Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals que té com a objectiu conèixer tant la situació actual com l’evolució de les polítiques d’habitatge que es desenvolupen des dels municipis de Catalunya. Amb la incorporació de l’habitatge ja són cinc els àmbits de polítiques públiques locals que són objecte d’anàlisi per mitjà de panels (gent gran, participació, salut pública i consum, educació i habitatge). L’estudi es desenvolupa per mitjà d’una enquesta adreçada als responsables tècnics d’habitatge en municipis de més de habitants que aborda els diferents components de l’habitatge com a política pública: definició de la problemàtica i dels objectius, existència d’estructures de gestió, concreció de les actuacions, establiment de xarxes entre agents, avaluació de la política, etc. A la província de Barcelona, es disposa de dades per un total de 70 municipis que suposen el 88% dels municipis majors de habitants. L’estudi té com a objectiu conèixer tant la situació actual com l’evolució de les polítiques d’habitatge que es desenvolupen des dels municipis de Catalunya El treball de camp va ser realitzat durant el primer semestre de 2012 amb preguntes que feien referència a la situació de les polítiques durant Aquest context temporal en el qual es desenvolupa el treball és clau per interpretar els resultats. L’any 2011 és, per una banda, un any on els efectes de la crisi tant sobre els ens locals com sobre el sector de l’habitatge són ja evidents i, per l’altra, un any que marca l’inici d’un nou mandat municipal ( ).

19 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge El nou mandat s’inicia en un marc de forta incertesa producte del fet que els dos mandats anteriors s’havien desenvolupat en escenaris molt diferents, fins i tot, oposats. A grans trets, mentre que el mandat coincideix amb l’etapa de màxima expansió demogràfica i econòmica (sobretot protagonitzada pel sector de l’habitatge), el mandat coincideix amb l’inici de l’actual situació de retraïment en l’activitat. Anàlisi Una primera evidència que es desprèn de les dades fa referència al fet que existeix un elevat nivell de diversitat en la forma en com els municipis entenen i desenvolupen les polítiques d’habitatge. Com a resultat, no és possible considerar la política local d’habitatge com una realitat única o homogènia sinó que cal, almenys, diferenciar tres tipologies o models: Existeix un elevat nivell de diversitat en la forma en com els municipis entenen i desenvolupen les polítiques d’habitatge 1) La política basada en l’exercici de competències obligatòries de caràcter propi. És el model característic dels municipis petits que no disposen d’estructura tecnicoadministrativa específica i on lhabitatge s’entén com un àmbit vinculat a l’activitat urbanística, la gestió de sòl i la disciplina urbanística. Entre les preocupacions destaquen elements com les dificultats per desenvolupar el planejament, les persones sense llar o la situació del sector de la construcció. Els àmbits d’actuació més actius són la gestió de sòl i urbanisme, l’atenció al ciutadà o el control de l’habitabilitat. 2) La política basada en la concertació amb la Generalitat de Catalunya. És el model característic d’aquells municipis mitjans que disposen d’una estructura de prestació de serveis concertada amb la Generalitat (Oficina d’habitatge o Borsa). En aquests casos, tant les preocupacions com les actuacions més actives corresponen als àmbits de treball d’aquestes estructures: pagament dels lloguers, atenció al ciutadà i foment de la rehabilitació.

20 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge 3) La política basada en la promoció i gestió d’habitatge protegit. És el model característica d’aquells municipis grans que gestionen les polítiques d’habitatge per mitjà de societats municipals. En aquests casos, les preocupacions i actuacions més actives incorporen a les del model anterior (en tant que la majoria disposa també serveis concertats) la promoció, gestió i comercialització de l’HPO. Anàlisi Una segona evidència apunta a la consolidació de l’habitatge com un element important dins l’àmbit d’actuació de les polítiques locals. Aquests fet és reflex del paper cada cop més important i estratègic que els municipis han assumit durant els darrers anys en la garantia del dret a l’habitatge dels seus ciutadans i és perceptible almenys en els següents elements: Consolidació de l’habitatge com un element important dins l’àmbit d’actuació de les polítiques locals. 1) L’organització política dels ajuntaments: El 87% dels ajuntaments enquestats té un regidor delegat amb atribucions específiques d’habitatge si bé majoritàriament de forma compartida amb altres àmbits com l’urbanisme, la sostenibilitat o els serveis personals. 2) Els recursos per a desenvolupar les polítiques, especialment en relació al sòl: un 81% preveu reserves per a HPO en el sòl urbanitzable delimitat; un 68% disposa de sòl de titularitat municipal per HPO; o un 57% disposa de sòl destinat a habitatge dotacional. Els instruments de planificació: un 59% disposa de Plans Locals d’Habitatge aprovats pel Ple de l’ajuntament (respecte a la resta, la major part el té en procés d’elaboració o aprovació). Existència d’estructures de gestió específiques d’habitatge. És on la consolidació és més evident: el 81% disposa de treballadors dedicats a l’àmbit de l’habitatge; el 75% té d’algun àmbit tecnicoadminsitratiu que centralitza les actuacions en matèria d’habitatge; el 59% disposa d’una Oficina d’habitatge o Borsa concertada amb la Generalitat (el 100% dels de més de cinquanta mil habitants).

21 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Es dóna la circumstància que aquesta relativa consolidació de les polítiques locals d’habitatge en l’àmbit de treball dels ajuntaments coincideix amb un cert canvi de paradigma caracteritzat pels impactes de la crisi econòmica sobre el sector de l’habitatge i sobre les administracions públiques. L’impacte de la crisi és perceptible, en primer lloc, per la transformació en la percepció de les problemàtiques relacionades amb l’habitatge per part dels ens locals. Per una banda, algunes de les preocupacions que havien adquirit un fort protagonisme en els anys anteriors a la crisi es situen avui entre les qüestions que menys preocupació generen entre els ajuntaments de la província. Es tracta de qüestions com l’emancipació dels joves (sols un 38% es mostra preocupat o molt preocupat), la manca de sòl (21%), la sobreocupació (19,7), l’infrahabitatge (19,7), o l’assetjament immobiliari (15,5%). Anàlisi Per l’altra, apareixen noves preocupacions fins al moment residuals entre les que destaca la preocupació pels problemes de pagament d’hipoteques: Un 47% es mostra preocupat o molt preocupat pel pagament de les hipoteques; un 41% l’esmenta com un dels quatre primers objectius de la política local d’habitatge; un 56% havia establert contactes o acords amb algun agent per a abordar el tema (Ofideute, bancs, etc.); un 31% considera que és l’àmbit amb major dèficit i necessitat de d’informació (el més elevat). Però on la crisi es mostra més evident és en relació a l’impacte sobre els recursos i l’estructura. Així, un 30% va disminuir el nombre de treballadors (el 50% en el cas de municipis amb societat municipal), un 39% va reduir el pressupost dedicat a habitatge (prop del 60% en empreses municipals), i un 76% dels municipis que havien promocionat HPO van haver d’aplicar rebaixes Apareixen noves preocupacions fins al moment residuals entre les que destaca la preocupació pels problemes de pagament d’hipoteques al preu. Igualment, apareixen amb força entre les preocupacions aspectes com el manteniment dels serveis existents (preocupa al 59% del total i al 71% de les societats municipals).

22 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Finalment, el panel ofereix dades per a abordar el debat sobre l’autonomia de les polítiques locals d’habitatge respecte a altres administracions. Per una banda, el 92% es mostra d’acord amb l’afirmació que “les polítiques municipals d’habitatge depenen de les estratègies o el suport d’altres entitats governamentals” i sols el 38% està d’acord amb la idea que “els instruments i recursos d’habitatge de l’Ajuntament estan adaptats per donar resposta a les demandes de la ciutadania”. Anàlisi On la crisi es mostra més evident és en relació a l’impacte sobre els recursos i l’estructura Enfront d’aquesta visió de la política local d’habitatge com a àmbit subsidiari de la política autonòmica o estatal, el Panel apunta a l’existència d’una agenda política pròpia del món local diferenciada de l’agenda autonòmica i estatal. Així, alguns dels objectius clau de la política estatal i autonòmica actual (recollits per exemple en les propostes de revisió del Pacte Nacional per l’Habitatge) com la reactivació del sector de la construcció o la mobilització de l’estoc apareixen com a preocupacions marginals entre els ajuntaments catalans. Igualment, el Panel mostra com les actuacions realitzades des dels ens locals en matèria d’habitatge van més enllà de l’àmbit de les polítiques concertades o els serveis obligatoris. Alguns exemples els trobem en l’obertura de serveis d’intermediació i suport a persones afectades per deutes hipotecaris, la utilització d’instruments fiscals per al foment de la rehabilitació, l’acompanyament i assessorament a comunitats en matèria de rehabilitació, actuacions de sensibilització en àmbits com la rehabilitació, o l’establiment de contactes amb entitats financeres per a la mobilització del parc vacant. Els resultats complerts de l’enquesta poden consultar-se a: Albert Terrones