APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.3 ÍNDEX

Presentación del tema: "APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.3 ÍNDEX"— Transcripción de la presentación:

1 APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.3 ÍNDEX
2on trimestre 2013 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge ÍNDEX Presentació Breus Noves dades del mercat de lloguer Els llançaments: de lloguer o hipotecaris? El deute públic dels ajuntaments L’esforç econòmic d’accés a l’habitatge Actualitat normativa Indicadors Context general Sector de l’habitatge Polítiques d’habitatge Anàlisi El cens de població i habitatges 2011: Metodologia i primeres dades per a la província de Barcelona. OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE APUNTS D’HABITATGE Coordinació: Sònia Ballester Redactors: Núria Alonso Antonio Bleda Albert Terrones Disseny i maquetació: Lena Vidal c Diputació de Barcelona 2013

2 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge PRESENTACIÓ “Apunts d’habitatge” us proposa una aproximació a la conjuntura del sector de l’habitatge pensada des de l’òptica de les polítiques locals d’habitatge. Es divideix en tres apartats: Breus, Indicadors i Anàlisi. A Breus es destaquen aquelles informacions d’especial rellevància per a il·lustrar la situació actual del sector. En l’apartat d’Indicadors, es troba informació estadística detallada sobre un total de 66 indicadors d’àmbit provincial. I, finalment, l’Anàlisi proposa una discussió en major profunditat i perspectiva temporal. En aquesta tercera edició destaca la publicació de les dades del cens de població i habitatges 2011 a les que es dedica l’apartat d’anàlisi, coneixedors que es tracta d’un instrument clau per a la planificació i definició de les polítiques d’habitatge. Els breus paren atenció a l’ampliació de les xifres del mercat de lloguer publicades pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a les noves dades sobre els llançaments que ofereix el Consell General del Poder judicial, a les dades publicades pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques sobre el deute de les administracions públiques i a l’evolució de l’esforç econòmic per accedir a l’habitatge així com al repàs a l’actualitat normativa del segon trimestre de 2013. Pel que fa als indicadors, molts presenten noves dades respecte l’edició anterior si bé continuen reflectint la situació de crisi per la que passa el sector de l’habitatge. Es mantenen les tendències decreixents en indicadors com: la construcció d’habitatges (tan d’HPO com de mercat lliure), la constitució d’hipoteques i el preu d’oferta dels habitatges, entre d’altres. La nota positiva ve donada pel mercat de lloguer que continua creixent en volum de contractació. Apunts d’habitatge

3 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus S’AMPLIA LA INFORMACIÓ SOBRE EL MERCAT DEL LLOGUER EN L’ÀMBIT MUNICIPAL. El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha publicat a la seva web les xifres sobre el mercat de lloguer del 4rt trimestre de Amb aquesta publicació s’amplia la informació que s’ofereix a nivell municipal. Fins ara només estaven disponibles les xifres de contractes i de la renda mitjana de lloguer contractual per a municipis amb un volum superior als 100 contractes l’any. A partir d’ara, es troben disponibles les dades del nombre de contractes per a tots els municipis i les relatives als preus dels contractes pels municipis que superen els 20 contractes el trimestre o els 50 contractes l’any. En el mapa número 1 es mostren les dades corresponents a la taxa de contractes de lloguer signats als anys 2011 i Els municipis que presenten una taxa més elevada es concentren a la primera corona de Barcelona i a les comarques de l’arc metropolità com el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. MAPA 1 Taxa de contractes de lloguer i Província de Barcelona. 0 - 5% 5% - 10% 10% - 15% 15% - 20% 20% - 25% Més de 25% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

4 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus També destaquen els municipis capital de comarca com Vic i Manresa així com alguns de la costa com Calella, Pineda i Premià de Mar. En referència a les dades disponibles de la renda mitjana de lloguer mensual, els municipis que presenten una renda mitjana superior es concentren a les zones costaneres de la província. Tal i com es mostra en el mapa número 2, destaquen, amb una renda per sobre dels 800€ mensuals, els municipis de Sant Vicenç de Montalt, Alella o Cabrils. MAPA 2 Preu mitjà del lloguer Província de Barcelona. 0 – 400€ 400€ - 500€ 500€ - 600€ 600€ - 700€ 700€ - 800€ Més de 800€ Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

5 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus EL 73% DELS LLANÇAMENTS A LA PROVÍNCIA ESTAN RELACIONATS AMB EL LLOGUER El Consell General del Poder Judicial ha publicat noves dades sobre execucions hipotecàries i llançaments. S’ofereixen per primer cop dades sobre el total de llançaments practicats a la província diferenciant, a més, el seu origen (execucions hipotecàries, lloguer i altres). Cal recordar que la sèrie disponible fins al moment sols feia referència a l’activitat dels serveis comuns d’actes de comunicació i execució que no existeixen a tots els jutjats. Durant el primer trimestre de 2013 van practicar-se des dels jutjats de primera instància un total de llançaments a la província de Barcelona. Les dades confirmen que el gruix dels llançaments (73%) estan relacionats amb habitatges de lloguer i només el 21% són derivats d’execucions hipotecàries. suposen una lleugera reducció respecte el mateix trimestre de l’any anterior, mantenen l’elevat nivell d’execucions presentades durant els darrers mesos ( en total l’any 2012). Execucions hipotecàries presentades al jutjats de primera instància i instrucció. Barcelona. Font: Consell General del Poder Judicial Pel que fa a les execucions hipotecàries, durant el primer trimestre de 2013 van presentar-se execucions que, si bé

6 per administracions públiques.2012.Espanya.
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus EL DEUTE DELS AJUNTAMENTS SUPOSA EL 3,99% DEL DEUTE TOTAL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES S’han publicat les dades del deute de les administracions públiques per part del Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques detallades a nivell municipal. De les dades es desprèn que de tot el deute que acumulen les administracions públiques només el 4,75% correspon a les corporacions locals. En concret, el deute públic en mans dels ajuntaments és del 3,99% del total. La major part del deute públic de les administracions públiques prové de l’Administració Central que acumula el 79,20% del total: milions d’€ que suposen el 66,70% del producte interior brut i un volum de deute públic per habitant de €. Quadre de distribució del deute públic per administracions públiques.2012.Espanya. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions públiques

7 Deute per habitant. 2012. Província de Barcelona.
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus La província de Barcelona presenta un deute públic dels ajuntaments de 651,59€ per habitant, xifra inferior a la mitjana catalana i estatal on els municipis tenen un deute per habitant de 728,20€ i 747,62€, respectivament. El mapa municipal ens indica que hi ha 9 ens locals amb xifres superiors als 1.750€ de deute públic per habitant. Es tracta de municipis molt petits i situats a l’interior de la província. Per contra, el gruix important de municipis amb un nivell d’endeutament públic per sobre de la mitjana provincial (651,59€ per habitant) es situa a l’arc metropolità i les comarques costaneres del Garraf i Maresme. Deute per habitant Província de Barcelona. 0 – 250€ 250 – 500€ 500 – 750€ 750 – 1000€ 1000 – 1250 € 1250 – 1500€ 1500 – 1750€ Més de 1750€ Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques

8 2005-2012. Província de Barcelona.
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus BAIXA L’ESFORÇ ECONÒMIC PER A ACCEDIR A UN HABITATGE El concepte d’esforç econòmic aplicat a l’accés a l’habitatge es defineix com el percentatge d’ingressos que una unitat familiar ha de dedicar per atendre les despeses derivades de les quotes hipotecàries o les rendes de lloguer. Així, l’indicador posa en relació el cost de l’habitatge (i del seu finançament) amb els ingressos disponibles. Paradoxalment, la irrupció de la crisi econòmica ha suposat un descens continuat de l’esforç econòmic en l’accés a l’habitatge en propietat respecte al seu màxim marcat l’any Així, una família que requeria el 60,3% dels seus ingressos per a accedir a un habitatge en propietat l’any 2008, quatre anys després en té prou amb el 32,8%(*). El descens està relacionat amb la caiguda dels tipus d’interès de les hipoteques que han passat del 5,83% al 2008 al 2,93% al 2012 (un 43% de reducció) i, en menor mesura, amb la caiguda del preus de l’habitatge que han caigut un 25,8% entre 2008 i 2012. En l’habitatge de lloguer també es produeix un descens, si bé més moderat que el de l’habitatge en propietat. L’esforç econòmic per a l’accés al lloguer ha baixat del 47,5% al 2008 al 40,5% al Si bé les dades de lloguer i propietat no són directament comparables, és significatiu el fet que l’esforç per accedir al mercat de lloguer es situï des de 2009 per sobre del de la propietat. Índex d’esforç econòmic teòric per accedir a un habitatge. Província de Barcelona. (*) Aquest indicador està calculat a partir del supòsit d’un habitatge teòric de 75 metres quadrats, amb el preu de referència publicat pel Ministeri de Foment, finançant el 80% del cost amb una hipoteca amb el tipus d’interès mig publicat pel Banc d’Espanya, i en una unitat familiar amb una renda igual a la Renda Familiar Disponible per la província de Barcelona. Font: Font: Ministeri de Foment, Banc d’Espanya, Hermes Diputació de Barcelona i Agència de l’Habitatge de Catalunya.

9 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus ACTUALITAT NORMATIVA De les disposicions normatives aprovades en matèria d’habitatge durant el segon trimestre del 2013 destaca el següent: En l’àmbit estatal, amb incidència directa en el sector de l’habitatge, han entrat en vigor la Llei 4/2013 de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d’habitatges, la Llei 8/2013 de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, el Reial Decret 233/2013 pel qual es regula el Pla Estatal de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació edificatòria i la regeneració i renovació urbanes i el Reial Decret 235/2013 que aprova el procediment bàsic per la certificació energètica dels edificis. Com a mesures econòmiques i financeres, també a nivell estatal, s’ha dotat de rang legal les mesures urgents per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, la reestructuració del deute i el lloguer social amb la Llei 1/2013 que regula la suspensió dels llançaments per un termini de 2 anys per a les famílies amb risc d’exclusió, modifica la legislació hipotecària i la llei d’Enjudiciament Civil i ordena la constitució d’un Fons Social d’Habitatges. En l’àmbit autonòmic català cal destacar la convocatòria per a la concessió de prestacions per al pagament del lloguer per a l’any 2013. Així mateix a Catalunya s’està treballant en diversos projectes legislatius que incideixen directament o indirecta en l’habitatge, com el projecte de Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística; en matèria de consum el projecte de llei de modificació del Codi de consum de Catalunya per a la millora de la protecció dels consumidors de crèdits i préstecs hipotecaris i també el projecte de decret sobre mediació en les relacions de consum; a més de la proposició de llei de modificació de la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge. Podeu consultar el document Habitatge i Món Local - Actualitat Normativa - Abril-Juny 2013 al següent enllaç (

10 Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors

11 Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors *E indica dades que són Estatals

12 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

13 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors

14 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

15 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

16 Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors

17 Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors Les fonts i metodologia dels indicadors es poden consultar al següent enllaç:

18 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge EL CENS DE POBLACIÓ I HABITATGES 2011: METODOLOGIA I PRIMERES DADES PER A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA. Anàlisi El passat mes d’abril l’Institut Nacional d’Estadística va publicar les primeres dades del Cens de Població i Habitatges 2011 referides al cens d’edificis. Des del desembre estaven disponibles també les primeres dades sobre aspectes demogràfics bàsics. Actualment les dades que s’ofereixen (detallades per municipis amb més de habitants) tracten aspectes com l’estat dels edificis, les seves característiques bàsiques (plantes, equipaments, etc.) o la tipologia dels habitatges. El nou cens presenta una nova metodologia respecte l’anterior, tot i que té un contingut anàleg. Mentre que pel cens de l’any 2001 es va dur a terme un treball de camp exhaustiu, l’actual aprofita les dades que provenen dels registres administratius i les combina amb les que s’obtenen a través de l’enquesta de població i habitatge (enquesta per mostreig) i el recompte dels edificis. El nou cens presenta una nova metodologia respecte l’anterior, tot i que té un contingut anàleg. Responent a aquesta metodologia, s’han dut a terme 3 grans operacions: Fitxer precensal: Es tracta de la relació dels habitants residents en un país (amb dades de sexe, edat, lloc de naixement i nacionalitat) elaborat a partir dels registres administratius disponibles, essent el padró l’element bàsic de la seva estructura. Enquesta de població i habitatges: enquesta per mostreig per conèixer les característiques de les persones i els habitatges. El marc mostral ha estat determinat per les dades del fitxer precensal. Cens d’edificis: és una operació de camp que té per objectiu enumerar i georeferenciar tots els edificis que tinguin algun immoble que sigui habitatge, determinar les seves característiques i enumerar els immobles que conté. A diferència de l’anterior, només s’han tingut en compte els edificis amb habitatges.

19 Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge El calendari de difusió dels resultats que està previst és el següent: Anàlisi -Població en col·lectius: Cens lingüístic: Enquesta de població i habitatge: Publicacions monogràfiques: juny de 2013 3er trimestre del 2013 desembre del 2013 durant el 2014 La metodologia del cens de població i habitatges 2011 Font: Institut d’estadística de Catalunya. Idescat. Per mitjà de les dades de l’enquesta de població i habitatges que es publicaran al desembre de 2013, s’oferirà informació relativa a les persones (estat civil, migracions, nivell d’instrucció, activitat econòmica, mobilitat obligada o població vinculada), a l’estructura i característiques de les llars i famílies, i a les característiques dels habitatges. Resta per veure quin serà el nivell de desagregació per a aquestes dades.

20 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Quins són, fins al moment, els principals recomptes del cens 2011 per a la província de Barcelona? Anàlisi Principals indicadors censals. Anys 2011 i 2001. Província de Barcelona. En el gràfic següent apareixen, en referència a la província de Barcelona, els principals recomptes (població, número d’edificis, d’habitatges i llars) i es comparen les dades del 2011 amb les del 2001. Tant la població com els edificis, els habitatges i les llars s’han incrementat en valor absolut respecte l’any 2001, si bé en termes relatius no tots ho fan fet en la mateixa proporció. Destaca el creixement de les llars en un 23,61% que supera el 14,91% de la població. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Aquest fet podria estar relacionat amb la reducció del número de membres mitjà de les llars, si bé no es podrà confirmar fins a la publicació de l’enquesta de població i habitatge prevista pel desembre de 2013. Posant el focus en els habitatges, que en total sumen unitats, la distribució per tipologies és la següent: Habitatges principals: unitats  83,27% del total Habitatges secundaris: unitats  5,81% del total Habitatges vacants: unitats  10,87% del total La població, els edificis, els habitatges i les llars s’han incrementat en valor absolut, si bé en termes relatius no ho fan fet en la mateixa proporció.

21 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge En comparació amb el cens del 2001, perden pes en volum i en termes relatius els habitatges vacants i secundaris respecte el total. Els vacants han passat de a unitats i el seu pes relatiu s’ha reduït en gairebé 3 punts. Així doncs, en guanyen els principals, que han crescut en un 14,66% i han passat del 77,23% al 83,27% del total d’habitatges. Distribució habitatges per tipologies. Dades 2011 i 2001. Província de Barcelona Anàlisi Guanyen pes els habitatges principals respecte el total del parc construït Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. L’antiguitat mitjana dels habitatges principals es troba al voltant dels 43 anys. Això és degut a què encara avui un percentatge molt elevat de l’habitatge principal va ser construït entre els anys 1961 i 1980. Tipologies d’habitatge per any de construcció. Sèrie històrica. Província de Barcelona. D’altra banda, si es creuen les tipologies d’habitatges amb els anys de construcció, es posa de relleu que un 15,60% del parc construït a partir de 2002 restava vacant a Això estableix un estoc d’habitatges nous (de menys de 10 anys) no ocupats de habitatges. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística.

22 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge En referència a l’estat de conservació dels edificis destinats a habitatges principals, un 7,95% mostra algun problema de conservació, percentatge que s’ha reduït en 2 punts respecte les dades del Val a dir que d’aquest percentatge només el 0,35% dels edificis destinats a habitatges rep la qualificació de ruïnós, millorant també el 0,97% que hi havia l’any 2001. Anàlisi Dels edificis destinats a habitatges principals, un 7,95% mostra algun problema de conservació La major part dels edificis que actualment presenten algun problema de conservació van ser construïts o bé abans del 1900 o bé entre els anys 1961 i Aquesta segona etapa coincideix amb el període en què es van construir la major part dels habitatges principals actuals. Per acabar, us adjuntem els mapes municipals de la província de Barcelona respecte la distribució territorial de l’habitatge vacant, l’habitatge secundari i els edificis que tenen algun problema de conservació. Estat de conservació dels edificis amb habitatges principals i Província de Barcelona. Es dedueix certa complementarietat de la distribució territorial dels habitatges vacants i secundaris. En aquelles zones on el percentatge d’habitatge secundari és baix, hi ha un percentatge d’habitatge vacant elevat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Seria el cas d’alguns municipis de la primera corona i l’arc metropolità com Montcada i Reixac, Terrassa, Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Barcelona, entre d’altres, i dels municipis de la comarca del Bages com Cardona, Navàs, Sallent, Sant Fruitós de Bages i Manresa, també entre d’altres.

23 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Es dedueix certa complementarietat de la distribució territorial dels habitatges vacants i secundaris. Anàlisi % d’habitatges secundaris Província de Barcelona. % d’habitatges vacants Província de Barcelona. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Sònia Ballester