Què opinen els experts sobre el futur de la formació del Maresme?

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Comissió d’estudi sobre l’Economia Col·laborativa
Advertisements

La qualitat, garantia de millora.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Els reptes de la indústria a Sant Boi de Llobregat
CATÀLEG DE QUALIFICACIONS PROFESSIONALS
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
UNITAT 2.- L’EMPRESA I EL SEU DESENVOLUPAMEN
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
EL SISTEMA DE GESTIÓ PER COMPETÈNCIES A L’AJUNTAMENT DE MANLLEU
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
ESTRATÈGIA DE CONTRACTACIÓ TIC PER A LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 28 d’agost de 2018.
Decret d’autonomia dels centres educatius
de qualitat a l’administració local
Recordem què vol dir ser adolescent
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
En aquest tema veurem els apartats següents:
I ARA, QUÈ PUC FER?.
TREBALLS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
“…acompanyem al ciutadà en el decurs de la seva vida…”
Universitat i RSE: com podem ajudar? Universitat Rovira i Virgili
Per què fer recerca i innovació tecnològica en l’àmbit del
va aprovar la Llei de Millora de barris.
Jornada de portes obertes
Evolució dels perfils professionals a logística
L’educació en valors cívics a través de l’educació física i l’esport
L’escola, l’entorn i la línia pedagògica.
Projecte d’Itineraris Formatius
EL DIA SENSE COTXES 5è de Primària.
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
Col·laboracions i recerca de sinèrgies per a l'estructuració del sector: experiència de La Confederació II Trobada anual d’entitats del Club de Suport.
El paper de les ciutats en el procés d’innovació empresarial
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Decret d’autonomia dels centres educatius
LA SOSTENIBILITAT DEL MODEL DE CREIXEMENT DE BALEARS: NOVES APORTACIONS PER AL DEBAT JORNADES DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DINS EL MARC DE LA “RECERCA I INNOVACIÓ.
Immobiliària 2.0, adequació als estàndards actuals
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
La gestió per processos
REPTES DE L’FP DUAL APORTACIONS PER A LA REFLEXIÓ JESUS MARTIN.
Què opinen els experts sobre El futur de l’economia del Maresme?
ELS MERCATS ESTRATÈGICS DE LES ARTS ESCÈNIQUES I LA MÚSICA A CATALUNYA
Quines necessitats i oportunitats es deriven de la nostra realitat social i laboral? DONES CUIDADORES Solsona,
ACTITUDS I APTITUDS D’UN EMPRENEDOR Novembre 2004
NOVETATS NOVA DIRECTIVA DE CONTRACTACIÓ I TRANSPOSICIÓ CATALANA
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
La formació professional, una opció de futur i amb futur
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Sectors culturals a la Comunitat Valenciana
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
Serveis de Formació.
RESPONSABLE SERVEI/OFICINA/DELEGACIÓ
Per establir la cultura, a més a més, d’una visió compartida, els seus membres han d'aprovar, adoptar i compartir certes premisses: Supòsits.
MODEL DE QUALITAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME 27 d’abril 2006.
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
ALIANCES ESTRATÈGIQUES
Pràctica 1.2: Hipòtesis i plantejament de problemes
Projecte d’Itineraris Formatius
Resum de resultats Enquesta als participants en els Cercles de comparació intermunicipals Octubre de 2018 Grandària del municipi 503 Fins a habitants.
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
PRESENTACIÓ RIS VICEPRESIDENCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ
Els reptes de la indústria a Sant Boi de Llobregat
Dona Kolors, Innovació social en costura
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
UN ENTORN PRIVILEGIAT AL PEU DEL MONTNEGRE…
CICLES FORMATIUS.
Informe per a l’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIETATS MUSICALS
ESTADA A L’EMPRESA AL BATXILLERAT
Transcripción de la presentación:

Què opinen els experts sobre el futur de la formació del Maresme? DEBAT SOBRE EL FUTUR DE LA FORMACIÓ, TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA, RECERCA I INNOVACIÓ DEL MARESME A l’EUM, 10 OCTUBRE 2006, MATARÓ

ASSISTENTS AL DEBAT

PARTICIPANTS

Al debat es discutí sobre una treintena d’afirmacions agrupades en les següents cinc temes clau: A cada afirmació se’ls hi preguntava als experts per la probabilitat que passés (molt probable, poc probable o gens probable) i la seva conveniència (molt convenient, poc convenient, gens convenient) La població que ha respost a l’enquesta són 11 experts.

Resum executiu

Al llarg d’aquest document es presenten els resultats de l’explotació de l’enquesta que van respondre els experts. El resum executiu pretén només donar algunes pinzellades de les seves opinions en cadascun dels temes tractats. Model Formatiu Millorar el nivell d’educació de secundaria i la formació professional lligada a l’empresa es considera fonamental per a fer front a la demanda existent en els diferents sectors econòmics. Hi ha una oferta universitària adient, però cal apostar per millorar-la, fent de les titulacions del Maresme un referent d’excel·lència a Catalunya. La formació de tercer cicle, absent de l’oferta maresmenca, és un dels camps a explorar que trobaria un mercat propi i prestigiaria la comarca. S’assenyala la millora de la coordinació entre els diferent nivells formatius com un dels principals reptes a assolir. Preparació del mercat laboral La formació es considerat l’element clau. La manca d’especialització suficient i/o d’una cultura del treball, és una preocupació comuna als diferents sectors econòmics de la comarca. Algunes empreses resolen aquest dèficit recorrent a formar els seus treballadors. La integració laboral a l’àrea de Barcelona es valora com una oportunitat, per bé que el 40% dels experts no ho veuen com a convenient. La mà d’obra immigrant dinamitzarà l’economia de la comarca El mercat laboral haurà d’afrontar el repte d’una creixent precarietat, que va lligat al tipus i qualitat de l’estructura productiva existent. Competitivitat de les empreses Hi ha una certa percepció de risc pel que fa a la manca d’esperit emprenedor i creativitat insuficient per a competir en mercats globals. Es considera molt convenient impulsar sòl d’oficines vinculat a les estacions de tren, amb capacitat de competir amb l’oferta de Barcelona, i tanmateix, hi ha una certa confiança en que això passarà.

Potencial per generar activitats TIC És percep com a difícil recuperar el retard tecnològic respecte altres comarques industrials. No és massa probable que es puguin atraure activitats d’aquest segment tot i els atractius residencials. Hi ha un ampli acord entre els participants sobre la necessitat del desenvolupar més activitats TIC a la comarca. És qüestiona la capacitat del Tecnocampus per a esdevenir un nucli de referència dins la R+I+i a Catalunya. Les TIC a l’administració local Per bé que es considera molt probable i convenient que es vagin generalitzant les TIC a l’administració local. Hi ha una notable desconfiança en la capacitat pionera de les administracions públiques locals per a la implantació de sistemes de gestió i serveis innovadors. Una àmplia majoria consideraria molt convenient una funció catalitzadora del Tecnocampus pel que fa a la innovació en la gestió pública del Maresme.

Principals resultats

El flux de mà d’obra immigrant dinamitzarà l’economia de la comarca La majoria d’experts opinà que el més probable (però no necessàriament el més convenient) es que, abans del 2015... (Preguntes amb un acord superior al 60% de les respostes ordenades de major a menor consens) La proximitat a Barcelona serà un avantatge a nivell laboral per les empreses del Maresme El flux de mà d’obra immigrant dinamitzarà l’economia de la comarca El dèficit de formació serà un dels grans problemes dels sectors comercial i turístic La pèrdua de llocs de treball es donarà en activitats poc qualificades de baix interès econòmic L’oferta universitària mantindrà la dimensió i els estudis actuals La comarca es veurà afectada negativament per la greu mancança de mà d’obra preparada El Maresme atraurà com a residents professionals i directius formats a Barcelona i que hi treballen Es generalitzarà la tramitació electrònica per al ciutadà En canvi, les qüestions que els experts creuen poc probables abans del 2015 són... (Preguntes on la resposta poc probable és superior al 60%). Tanmateix, més de la meitat de les respostes han coincidit en que aquests foren, en canvi, projectes molt convenients: El Tecnocampus es consolidarà com un nucli de referència dins la R+D+i de Catalunya La comarca serà pionera en la implantació de sistemes de gestió i de serveis al ciutadà innovadors Es mantindrà un model laboral flexible disminuirà la precarietat Les empreses del Maresme recuperaran el retard tecnològic en relació a altres comarques més industrials com per exemple el Vallés o el Baix Llobregat El nivell d’obtenció del certificat d’educació secundària dels joves de la comarca assolirà, com a mínim, els estàndards europeus.

La majoria d’experts està d’acord en què el més convenient seria que La majoria d’experts està d’acord en què el més convenient seria que ... (Preguntes amb un acord del 100% de les respostes) El Tecnocampus es consolidi com un nucli de referència dins la R+D+i de Catalunya Les empreses del Maresme recuperin el retard tecnològic en relació a altres comarques més industrials com per exemple el Vallés o el Baix Llobregat El nivell d’obtenció del certificat d’educació secundària dels joves de la comarca assoleixi, com a mínim, els estàndards europeus. El sector tèxtil mantingui una presència important a la comarca en activitats de valor afegit com el disseny, logística, patronatge, recerca, centres de decisió... Es generalitzi la tramitació electrònica per al ciutadà La majoria d’experts està d’acord en què no fora convenient que passés... (Preguntes amb un acord del 100% de les respostes) i per tant són reptes a assolir. La manca d’infrastructures adequades condicioni el futur de l’economia del Maresme L’escàs esperit emprenedor i una creativitat insuficient frenin la creació d’empreses per competir en mercats globals La manca de personal format condicioni el futur de l’economia del Maresme

Respostes en detall

EL MODEL FORMATIU DEL MARESME

EL MODEL FORMATIU DEL MARESME

EL MODEL FORMATIU DEL MARESME

EL MODEL FORMATIU DEL MARESME

EL MODEL FORMATIU DEL MARESME

EL MODEL FORMATIU DEL MARESME

PREPARACIÓ DEL MERCAT LABORAL

PREPARACIÓ DEL MERCAT LABORAL

PREPARACIÓ DEL MERCAT LABORAL

PREPARACIÓ DEL MERCAT LABORAL

PREPARACIÓ DEL MERCAT LABORAL

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES I LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES I LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES I LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES I LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES I LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES I LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES I LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES I LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL

EL POTENCIAL PER GENERAR ACTIVITATS TIC

EL POTENCIAL PER GENERAR ACTIVITATS TIC

EL POTENCIAL PER GENERAR ACTIVITATS TIC

LES TIC A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

LES TIC A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

LES TIC A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

LES TIC A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

LES TIC A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL