L’Atles que veurem està datat aproximadament al 1570 L’Atles que veurem està datat aproximadament al 1570. Es a dir, en ple regnat de Felip I que regnarà del 1555 al 1598. Aconsellat pel seu pare Carles I, fixarà la Cort al Vilar de Madrid el 1561. El Centre peninsular els hi permetrà, l’acceptació de Castella, on el 1520-21 tingueren la revolta comunera; adoptar la seva monarquia absolutista que els hi era molt més favorable; i sobretot el control geopolític dels Virregnats Catalans: Nàpols, Les Índies..., que passaran a dependre directament del Consell d’Estat i, a partir del 1580 de tot l’Imperi Portuguès.

El 1578 fou mort a la batalla d'Alcazarquivir Dom Sebastià I, sense descendents directes. Fou succeït pel seu oncle el cardenal Enric I de Portugal que morí el 1580. Felip I fill d'Isabel de Portugal i per tant net de Manel I va fer “valdre”, per la força de les armes, la seva reclamació al tron portuguès, i el juny del 1580 envià el duc de Alba i el seu exèrcit a Lisboa per assegurar-se’n la successió. L’altre pretendent portuguès , Dom Antonio I, Prior de Crato, es va replegar a les Illes Açores, on l’armada d’en Felip acabà de derrotar-lo incorporant l’Imperi Portuguès a l'Imperi Hispànic. Era un pastís molt i molt llaminer tal com podem veure a l’Atlas d’en Fernão Vaz Dourado.

1582 Batalla de les Illes Terceiras o Açores: terços hispànics

1570 - FERNÃO VAZ DOURADO, ATLES DE PORTOLANS. Escola cartogràfica: Portuguesa. Breu descripció: Mapamundi de 17 cartes nàutiques. Localització Física: Henry E. Huntington Library, San Marino, California. Petita descripció dels elements clau que hi apareixen: escuts portuguesos i escuts quarterats amb senyeres i castells a Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia.

Atles sense datar i sense signar però amb l’estil inqüestionable de Dom Fernão Vaz Dourado, probablement fet a Goa, a on va viure fins al 1571. Sobta trobar la zona del Sud est asiàtic tan ben definida, tot i que encara no hi trobareu ni Austràlia, ni Nova Zelanda, ni Tasmania i només hi és representada la costa nord de Nova Guinea descrita a la primera volta al món per en Magalhaes i del Canós. Aquest atles va formar part de la llibreria de l’Arquebisbe de Toledo. Va estar a la Biblioteca Nacional de Madrid fins al 1866 i arran de ser portat a la Exposició Universal de Paris de 1867 va desaparèixer. Comprat a Sotheby’s l’ 11 Juliol de 1917 per l’Alfred Henry Huth (1850-1910), actualment és propietat de Henry E. Huntington.

1570 FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 1 1570 FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 1. Estreido do Magalhaes.

1570 FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 2 Brazil, Argentina, Riu d’Argent i Mar del Plata Bandeira do Rei Dom João III (1521 a 1616)

1570 FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 3 1570 FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 3. Centramèrica, la Gran Colòmbia i La Florida.

La Gran Colòmbia L’extensió original de la terra que portava el nom d’En Colom, tot i formar part del Virregnat del Perú, abarcava gairebé tot el Nord de Sud-america (Veneciola inclosa). A la toponímia actual resseguint la costa i trobem ciutats que s’anomenen Maracaibo, Coro, San Felipe, València, Caracas, Barcelona, Cumanà..., i accidents geogràfics com Puerto Colon, Isla Margalida, Puerto España, La forqueta, Califòrnia, San Fernando, Lago de València.

L’autor no esmenta els Cabot Pare i Fill els descobridors originals 1570 FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 4. Terranova, LLaurador i les Illes dels Bacallans a Nord Amèrica.

1570 FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, Escandinàvia i Nord Oest d’Europa, foli 5.

1570 FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 6 1570 FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 6 . Mediterrania est, Mar Negre i Mar Caspi.

1570 ? FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 7 , Península Ibèrica i Europa Occidental.

1570? FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 8, Nordest Àfrica.

1570? FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 9, Sud Africa.

1570. FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 10 1570? FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 10. Madagascar i Oest de l’Ocèa Índic.

Bandeira da Ordem de Cristo (1332 a 1651) 1570? FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 11, Eritrea, Península Aràbiga, Pèrsia i la Índia.

1570? FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 12, Sud-oest Xina, Japó i les Índies Orientals.

1570? FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 13, Sud-oest Xina, Japó i les Índies Orientals.

Costa que descubrió Fernão de Magalhaes portuguès por mandato do emperador Carlos I , Izo no Anno te 1520. 1570? FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 14, Costa Nord de Papua Nova Guinea descoberta per Magalhaes i del Canòs.

1570. FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 15 1570? FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 15. Costa Oest de Nord Amèrica.

1570. FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 16 1570? FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 16. Costa Sud Oest de Nordamerica amb la península de Califòrnia i el Mar d’En Cortès.

1570. FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 17 1570? FERNÃO VAZ DOURADO, Atles de Portolans, foli 17. Costa De Sudamèrica des de Equador fins al Nord de Xile.

A l’Atlas d’en Vaz Daurao comencen a aparèixer els castells als escuts quarterats amb els pals dels comtes reis. Contrasten amb el mapes on només hi trobem senyeres, o senyeres quarterades amb daurats, o amb els lleons d’En Ferran II, o amb les àligues bicèfales dels Hasburg de l’època d’en Carles I, calcades de l’emblema de la Dinastia Paleòleg de l’imperi Bizantí

Escut de la toisó d’or amb les armes de l’emperador Carles V Dinastia Paleòleg de l’imperi Bizantí