ELS PRINCIPALS SOFISTES

«La mort no afecta ni al viu ni al mort.» PRÒDIC DE CEOS L’ORIGEN DELS DÉUS: - Primer: forces de la naturalesa Segon: déus protectors de les tecnologies ----------- «La mort no afecta ni al viu ni al mort.»

HÍPIES D’ELIS Destacà com a polimathés: matemàtic, astrònom, músic, gramàtic, orador, historiador, mitògraf i atleta (?) ---------- Concep la llei com a contrària a la naturalesa (entesa com el regne dels instints i de l’espontane-ïtat) i la considera un mecanisme de subjecció i d’opressió dels homes. La contraposició entre llei (nomos) i naturalesa (physis) va constituir un dels tòpics del pensament de la sofística. Licofró: la llei és un contracte que permet garantir la llibertat de tothom. Tots els homes són iguals (l’aristocràcia és artificial i fútil). Antifont d’Atenes: tots els homes són iguals i les diferències que hom estableix entre plebeus i aristòcrates, o entre grecs i bàrbars, no tenen cap fonament. Alcidamant d’Elea: contrari a la institució de l’esclavatge. Càl·licles: el dret ha de subordinar-se a la força. Trasímac: la llei és una eina d’opressió dels més forts, que sempre són els millors.

PROTÀGORES D’ÀBDERA I Visqué a Atenes durant els anys de la Guerra del Peloponès. La seua reputació li valgué rebre, per part de Pèricles (el més important governant de l’Atenes d’aquells temps), l’encàrrec de redactar la constitució de la nova colònia atenesa de Túrios (ubicada a la Magna Grècia). Durant el govern dels Trenta Tirans hauria estat acusat d’impietat (asebeia), a conseqüència de la qual cosa va decidir exiliar-se a Sicília, morint en el naufragi del vaixell que el transportava, alhora que el text que hauria motivat l’acusació era cremat públicament a Atenes (altres testimonis, però, posarien en qüestió aquest episodi en assegurar que va morir cap a l’any 411 aC i, per tant, abans de l’arribada al poder dels Trenta Tirans).

PROTÀGORES D’ÀBDERA I Relativisme epistemològic («[L’home és] la mesura de totes les coses»), interpretable com a: - Particularisme individualista - Particularisme comunitari - Intersubjectivisme - Relativisme referit a les qualitats secundàries de les coses. En qualsevol cas: - Relativisme moral i polític (malgrat reconèixer coincidències essencials entre els concepcions morals i polítiques dels humans). Convencionalisme i conservadurisme. Polimathés: a banda de fer filosofia, va practicar l’oratòria i la retòrica i desenvolupà treballs de lingüística com ara una classificació dels enunciats. A Protàgores es deurien també els termes amb els quals designen els gèneres de la flexió nominal: masculí i femení.

GÒRGIES DE LEONTINI (483-375 Ac) Gòrgies va nàixer a la colònia siciliana de Leotini cap a l’any 483 aC. i moriria al voltant del 375 aC. Si bé se sol apuntar que Gòrgies era deixeble d’Empèdocles, aquest autor va destacar per donar continuïtat a la dialèctica de Zenó d’Elea (defensor de les tesis de Parmènides) amb una triple tesi recollida en el un text titulat Sobre el no-ésser o de la naturalesa: - Res no existeix. - Encara que existís alguna cosa, no la podríem conèixer - Encara que existís alguna cosa, i la poguéssim conèixer, no podríem comunicar aquest coneixement. *No queda clar si Gòrgies pretenia defensar de debò aquestes tesis o si, per contra, aquestes constituïen únicament una demostració d’habilitat dialèctica exposada amb al finalitat d’atreure possibles deixebles a les seus classes de retòrica. Cap la possibilitat que allò que en realitat pretengués Gòrgies amb aquestes tesis fos mostrar l’absurditat de les afirmacions i les argumentacions dels elèates i, especialment, de Zenó. Gòrgies descrivia la tragèdia com un “engany” que, per la seua bellesa i pel fet que serveix com a “purgant” (és a dir, com a transformador de l’espectador) és valuós i paga la pena. Anàlogament, entenia la retòrica i l’oratòria com l’art de la suggestió, els objectius del qual podien ser bons o dolents i que, en tot cas, es trobava al servei dels interessos de qui se’n servia.