2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.3. El problema de la realitat i la possibilitat d’un coneixement metafísic L’ús pur o real (il·legítim) de la raó En què consisteix? En considerar-los com objectes reals i fer afirmacions sobre aquests (quan només són idees o conceptes purs). És el que Kant anomena la il·lusió transcendental. Per què és una il·lusió? Sorgeix d’un error, d’una aplicació il·legítima de les categories: no a intuïcions empíriques sinó a idees o conceptes purs (que no són objectes d’experiència possible). Conseqüències La il·lusió transcendental dona lloc a errors específics en cadascuna de les tres disciplines de la metafísica tradicional. Resultat Per tant, la metafísica no pot ser una ciència. La metafísica com a crítica de la raó pura La única funció possible de la metafísica és el constituir-se en una crítica de la raó pura: en mostrar els seus límits i impedir aquesta tendència natural i inevitable que ens arrossega cap a la il·lusió transcendental. Pàgina 293

2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3 2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2.3. El problema de la realitat i la possibilitat d’un coneixement metafísic Conclusions Preteníem saber Què puc conèixer?, amb un doble sentit: Transcendental: Com és possible el coneixement? Els principis a partir dels quals és possible venen determinats per la síntesi per dos elements: Les impressions sensibles procedents de l’exterior (objecte). Les estructures a priori que el subjecte els imposa: en el coneixement sensible les intuïcions pures (espai i temps), i en el coneixement intel·lectual el conceptes purs (categories). Crític: Fins on és possible el coneixement d’objectes? Determinar els límits del coneixement humà: El coneixement objectiu només té lloc en l’aplicació de les categories als fenòmens (intuïcions empíriques). Les doctrines metafísiques en aplicar-les més enllà dels fenòmens (de l'experiència) no ens proporcionen un coneixement objectiu. Pàgina 294 José Vidal González Barredo

Pàgina 293 Psicologia racional Paralogismes Cosmologia racional La il·lusió transcendental dona lloc a errors específics en cadascuna de les tres disciplines de la metafísica tradicional Pàgina 293 Psicologia racional Afirma l’existència d’una substància individual (l’ànima) i intenta estudiar-ne la naturalesa, les propietats i les relacions amb el cos origen Paralogismes Falsos sil·logismes que porten a afirmar l’existència d’un ésser pensant com a substància (l’ànima) i fer afirmacions sobre la seva llibertat, immortalitat o simplicitat Cosmologia racional Teoria general del cosmos o sobre la totalitat del món. Pretén estudiar la seva naturalesa i les seves lleis Antinòmies Judicis* dogmàtics que s’oposen i s’afirmen a la vegada, l’un com a tesi i l’altre com antítesi, quan ambdós es poden acceptar Teologia racional Teoria sobre un ésser suprem (Déu) del que es pot demostrar la seva existència i conèixer l’essència mitjançant arguments racionals Ideal de la raó pura Demostracions de l’existència de Déu fetes pels anteriors filòsofs que Kant analitza i mostra com inconsistents *Les antinòmies: El món és: Etern o va tenir un inici Va ser creat o no Fruït de l’atzar o de la necessitat Simple o compost