UNITAT 8 LA FILOSOFIA EMPIRISTA.

Presentación del tema: "UNITAT 8 LA FILOSOFIA EMPIRISTA."— Transcripción de la presentación:

1 UNITAT 8 LA FILOSOFIA EMPIRISTA

2 ÍNDEX Unitat 8. La filosofia empirista EMPIRISME
LA NOVA CIÈNCIA I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA FILOSOFIA THOMAS HOBBES (1588 – 1679) FILOSOFIA POLÍTICA JOHN LOCKE (1632 – 1704) GEORGE BERKELEY (1685 – 1753) DAVID HUME (1711 – 1776) LLEIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES CRÍTICA DELS CONCEPTES METAFÍSICS FILOSOFIA MORAL ENLLAÇOS

3 EMPIRISME Unitat 8. La filosofia empirista
Corrent de pensament que defensa l’experiència com a font de coneixement i criteri de veritat. Sentit ampli Sentit estricte En sentit ampli, van ser empiristes els filòsofs de Milet, els atomistes, Aristòtil, Guillem d’Occam o Francis Bacon, entre d’altres. En sentit estricte, s’aplica als pensadors britànics dels segles XVII i XVIII, agrupats al voltant de les idees de John Locke. En el seu Assaig sobre l’enteniment humà (1690), Locke nega l’existència d’idees innates o a priori: no hi ha axiomes o principis lògics independents de l’experiència. En aquest sentit, l’empirisme s’oposa al racionalisme cartesià. Són empiristes Thomas Hobbes, John Locke, George Berkeley i David Hume.

4 LA NOVA CIÈNCIA I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA FILOSOFIA
Unitat 8. La filosofia empirista LA NOVA CIÈNCIA I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA FILOSOFIA La nova ciència influeix sobre les dues grans línies de pensament modern. Racionalisme Empirisme La ciència matemàtica i el seu mètode deductiu (demostració a partir d’axiomes “evidents”) són el model per a la filosofia. La ciència empírica i el seu mètode (observació, inducció, contrast amb l’experiència) són el model per a la filosofia. La “raó” és l’única font de coneixement vàlid. L’“experiència” és l’única font de coneixement vàlid. Hi ha continguts mentals innats, a partir dels quals, i per deducció, es pot construir el coneixement sobre la realitat. No hi ha idees innates. Els continguts mentals són adquirits per experiència. El coneixement s’elabora a partir d’aquests continguts.

5 THOMAS HOBBES (1588 – 1679) Unitat 8. La filosofia empirista
Contemporani de Descartes, coincideix amb ell en el desig d’elaborar una nova filosofia capaç d’explicar la natura, l’ésser humà i la societat. La posició de Hobbes, no obstant això, és materialista. Hobbes només admet l’existència de cossos, definits per la seva extensió i moviment. El coneixement és el resultat del contacte dels cossos amb el sistema nerviós (experiència). El que coneixem no són els objectes en si mateixos, sinó els seus efectes sobre nosaltres. A partir d’experiències successives, elaborem lleis científiques amb què expliquem el funcionament del món natural i humà.

6 FILOSOFIA POLÍTICA Unitat 8. La filosofia empirista
Segons Hobbes, el comportament humà es pot explicar a partir dels moviments dels cossos i la seva influència en el sistema nerviós, que produeix sensacions, pensaments i desitjos. El coneixement d’aquests mecanismes permet comprendre la conducta humana i els principis que la regeixen, a escala individual i social. Hobbes suposa que l’ésser humà és egoista i agressiu per natura, fet que li serveix per fonamentar la necessitat un contracte social que permeti conviure en pau. El contracte social es construeix sobre la renúncia a la llibertat individual i la seva transferència a un poder central encarregat de mantenir l’ordre i protegir els individus de les agressions. La teoria política de Hobbes és el fonament teòric de l’absolutisme.

7 JOHN LOCKE (1632 – 1704) Unitat 8. La filosofia empirista
Contra el racionalisme, Locke nega l’existència d’idees innates i afirma que l’experiència és l’origen de totes les nostres idees. L’experiència neix de la percepció externa (sensació) i interna (reflexió). A partir de les percepcions, la ment elabora idees simples i complexes. Són idees complexes les idees de substància, mode i relació. La relació causa-efecte, per exemple, és una idea complexa, elaborada a partir d’altres idees simples. Només coneixem idees, però podem suposar que són representacions d’un món exterior que és la seva causa.

8 FILOSOFIA POLÍTICA Unitat 8. La filosofia empirista
Segons Locke, cal un contracte social que garanteixi els drets naturals (a la vida, a la llibertat i a la propietat), que són anteriors a tota forma de govern. Però, a diferència de Hobbes, el contracte social de Locke té una base democràtica: - Els ciutadans estableixen el pacte amb els seus governants. - El poble participa en l’elaboració de les lleis a través de representants. - El poble pot revocar el pacte si els seus governants no apliquen la llei amb respecte i equitat. La teoria política de Locke és el fonament teòric de l’Estat liberal.

9 GEORGE BERKELEY (1685 – 1753) Unitat 8. La filosofia empirista
Segons Berkeley, l’experiència és coneixement de les pròpies idees i aquestes només són a la ment, per tant només podem tenir experiència de les nostres pròpies idees. Les coses només existeixen perquè les pensem: són una suma de percepcions. A partir d’aquestes premisses, Berkeley nega l’existència de la matèria (espiritualisme) i afirma la prioritat del jo pensant en el procés de coneixement (idealisme). Berkeley creu que Déu és la causa de les nostres percepcions.

10 DAVID HUME (1711 – 1776) Unitat 8. La filosofia empirista
Parteix del pensament de Locke i Berkeley i porta la teoria el coneixement empirista fins a l’escepticisme. Hume anomena percepcions tot el que hi ha present en la nostra ment, bé provingui dels sentits, la passió o la reflexió. Les percepcions poden ser fortes (impressions) o febles (idees, que són còpia de les impressions). Si una idea no es pot connectar amb una impressió, llavors és una idea falsa i hem de rebutjar-la. Les idees també es poden subdividir en simples i complexes. Hume analitza els processos a través dels quals la nostra ment elabora idees complexes a partir de percepcions simples.

11 LLEIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES
Unitat 8. La filosofia empirista LLEIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES Les idees s’associen entre si per: - semblança, - contigüitat espaciotemporal, - relació causa-efecte. La idea de causalitat és el resultat de relacionar fets contigus en l’espai i el temps. Percebem el fet A abans i al costat del fet B, de la qual cosa deduïm que A és la causa de B. No obstant això, la idea causalitat no és un fet: no hi ha una impressió de la qual procedeixi. Es tracta d’una intenció mental, fruit del costum i la creença en el comportament uniforme de la natura. Moguts pel costum i la creença, tendim a pensar que el futur serà com el passat. Aquest és el fonament de la ciència, que anticipa successos. Però el futur no és un fet. Per tant, la ciència només pot establir la probabilitat dels seus enunciats, i no la seva veritat.

12 CRÍTICA DELS CONCEPTES METAFÍSICS
Unitat 8. La filosofia empirista CRÍTICA DELS CONCEPTES METAFÍSICS Fruit de l’associació d’idees, obtenim: Enunciats formals Com els de les matemàtiques, la veritat dels quals és independent de l’experiència. Enunciats de fets Com els de les ciències experimentals, la veritat dels quals s’estableix amb l’experiència, encara que es tracti d’una veritat probable: aquest és l’anomenat problema de la inducció. Enunciats metafísics Que no tenen sentit, perquè es refereixen a una suposada realitat de la qual no tenim experiència. Així passa amb les idees de substància divina, substància material i substància espiritual. Per tots aquests motius la filosofia de Hume condueix cap a l’escepticisme: no hi ha veritats absolutes, només probables.

13 FILOSOFIA MORAL Unitat 8. La filosofia empirista
Hume aplica la seva filosofia empirista al terreny de l’acció humana i l’ètica. Així com les causes i els efectes en la natura no poden ser descoberts (anticipats) per la raó sinó per l’experiència, tampoc l’acció humana no pot ser anticipada si no és pel costum i la creença. D’altra banda, afirma Hume, el bé i el mal de les accions no poden ser identificats per la raó, sinó pels sentiments. El sentiment és l’origen del judici de valor sobre les accions (una cosa està bé o malament) i, segons Hume, aquest judici depèn del plaer o la utilitat que se’n desprenen. En relació amb la moral, la raó té un paper instrumental: analitza els fets i orienta l’acció, però després que el sentiment l’hagi jutjat com a bona o dolenta.

14 ENLLAÇOS Unitat 8. La filosofia empirista Locke Berkeley
L’empirisme i David Hume