Eres geològiques: Precambrià

El precambrià es divideix en 3 parts

Precambrià, en geologia, es la més antiga de les divisions de l’escala de temps geològics que comença amb el naixement de la Terra i se entén fins al cambrià, al inici de l’eó fanerozoic, fa uns 570 milions d’anys, quan els organismes multicel·lulars van començar a ser abundants. Les roques més antigues conegudes tenen una edat de aproximadament 4.000 milions d’ anys. S’han trobat roques precambrianes a Canadà, Escandinava, Àfrica, Brasil, Austràlia i la Antàrtida.

En alguna fase dels inicis del precambrià, l’escorça es va diferenciar en roques 'sigmàtiques', obscures i pesades, que cobrien les gegantines foses en las que van començar a formar-se els primers oceans, i les roques 'siàliques', que floten sobre el magma i formen els continents. Al mateix temps, l’escorça es divideix en plaques tectòniques, i això va donar lloc a la deriva continental.

L'Hadeà: és l‘eó que precedeix l‘Arqueà L'Hadeà: és l‘eó que precedeix l‘Arqueà. S'estén des de la formació de la Terra, fins fa aproximadament 3.800 M.A. tot i que diferents fonts donen diferents dates. El nom "Hadeà" ve del grec Hades, que vol dir infern i que es refereix a les condicions de la Terra en aquells temps. Altres textos més antics es refereixen a aquest període com a Prearqueà mentre que, durant gran part dels segles XIX i XX es féu servir el terme “Azoic" (sense vida).

L'Arqueà és un eó geològic que precedeix el Proterozoic, fa 2 L'Arqueà és un eó geològic que precedeix el Proterozoic, fa 2.500 milions d'anys.. El límit inferior no ha estat oficialment reconegut per la Comissió Internacional d’Estratigrafia, però normalment se'l situa fa 3.800 milions d'anys, a la fi de l'eó Hadeà. A principis de l'Arqueà, el flux de calor de la Terra era gairebé tres cops més gran que avui en dia, i a principis del Proterozoic encara era el doble de l'actual. La calor afegida podria haver estat calor restant de la formació planetària, possiblement calor de la formació del nucli ferrós, i probablement causat en part per la radiactivitat de radinúclids de vida curta com ara l‘urani-235. No hi hagué grans continents fins l'Arqueà tardà

Fins i tot després de la formació del planeta encara existien quantitats considerables de grans asteroides i meteorits, i van bombardejar la Terra primitiva fins fa aproximadament 3.800 milions d'anys. Un bombardeig particularment intens, conegut com a gran bombardeig tardà, podria haver evitat la formació de qualsevol fragment gran de cristall, trencant els protocontinents a trossos.

Proterozoic: aquest eó compren des de fa 2. 500 M. A. fins fa 650 M. A Proterozoic: aquest eó compren des de fa 2.500 M.A. fins fa 650 M.A. Tingueren lloc les primeres glaciacions. Les primeres formes de vida avançades, tant unicel·lulars com multicel·lulars, coincideixen amb l'acumulació d'oxigen; això es pot deure a un increment en els nitrats oxidats que fan servir els eucariotes, en contrast als cianobacteris. També va ser al Proterozoic que va desenvolupar-se la primera relació simbiòtica entre els mitocondris (per als animals i els protists) i cloroplasts (per a les plantes) i els seus hostes.

Paleogeografia Fa 4500 M.A. la Terra va adquirir forma esfèrica. Des de fa 4500 fins fa 2500 M.A. (eó arcaic), es forma la litosfera, la hidrosfera, l’atmosfera i es dona l’origen de la vida. La situació dels continents era desconeguda. A les capes altes de l’atmosfera hi havia molt vapor d’aigua que va caure en forma de pluja sobre la superfície terrestre i als pocs segons s’evaporava, mica en mica es va anar refredant la superfície de més de 100 º fins a uns 70º d’aquesta manera es van formar els oceans.

Des de fa 2500 fins fa 1000 M. A. (eó proterozoic) Des de fa 2500 fins fa 1000 M.A. (eó proterozoic). L’atmosfera reductora anoxigènica passa a una atmosfera oxigènica, sense de NH3, CH4, SH2, i H2. La Terra esta dividida en dos grans parts: - Ucraïna, Escandinavia, Sibèria i Nord Amèrica - Austràlia, India, Madagascar, Àfrica, Sud Amèrica, i l’Antàrtida. En aquesta època hi ha grans canvis a l’atmosfera, van haver-hi glaciacions a Canadà. La fragmentació dels continents dona lloc a climes molt més suaus, com el que passa avui dia amb l’hemisferi nord i l’hemisferi sud. Havia zones glaçades i zones desèrtiques

Fauna Cèl·lules procariotes Les primeres cèl·lules que van poblar la Terra, ja fa 3500 milions d’anys, eren cèl·lules procariotes, (arqueobacteris) és a dir que no tenien nucli intern separat per una membrana que recull la informació del ADN (i aquest ADN curiosament tenia la propietat de ser circular i no lineal) i van ser probablement heteròtrofs que obtenien l’energia de la fermentació de les molècules orgàniques presents en el oceà primitiu de tal manera que la lenta evolució de la vida no havia servit només per a la mateixa regeneració i evolució sinó també per l’alimentació d’aquests nous organismes.

Les cèl·lules procariotes tenen un estructura molt simple però no obstant tenen la propietat de reproduir-se ràpidament per fissió binària, sota condicions òptimes són capaces de dividir-se cada 20 minuts i per tant originar 4.101.000 cèl·lules en 12 hores. Aquesta gran capacitat de reproduir-se fa que siguin capaces de fer una ràpida evolució a partir de mutacions i selecció natural. Aviat però l’aliment organomolecular va començar a escassejar a mesura que anava creixent la població de les cèl·lules heteròtrofes.

Cel·lules eucariotes: ara fa 1400 milions d’anys va aparèixer la primera cèl·lula eucariota, es a dir una cèl·lula que te un nucli amb la seva informació genètica. Per l’aparició de aquesta primera cèl·lula eucariota va ser necessari l’aparició d’una membrana plasmàtica que independitzes l’ ADN amb el medi, va haver de desenvolupar un sistema de reparació de danys que pugui patir el ADN, va haver de desenvolupar d’un sistema de traducció ADN-ARN, també li va caler a la vida per esdevenir una cèl·lula eucariota un “interruptor molecular" que desencadenés, en el moment adient, la divisió de la cèl·lula en dues cèl·lules filles, un sistema adient per transportar els nutrients del exterior al interior del ésser. Finalment també li va caler un metabolisme mínim per extreure l'energia dels sucres i la transformi en el bescanviador d'energia.

Aparició del regne animal Fa 450 milions d’anys, fruit de l’evolució dels protozous formant els metazous (grup d’organismes pluricel·lulars que eren capaços de fabricar teixits) van sorgir els primers animals. Els primers animals segons el que mostren posseïen una simetria radial i un pla corporal diploblàstic. Els primers animals existents van ser marins (clarament invertebrats) i si els classifiquéssim pertanyerien als actuals grups anomenats: equinoderms, celenterats i les esponges.

Aparició del regne vegetal: els líquens van evolucionar formant estructures semblants a molses, tot i que realment encara es consideraven líquens. La molsa, o briòfit, no és tant diferent als líquens del que sembla, tenen cèl·lules conductores però que no arriben a formar un autèntic teixit conductor, per tant cada part del organisme ha de ser pròxim a l’aigua, això fa que no siguin gaire altes i només estiguin en zones especialment humides.