FIGURA AJAGUDA Henry Moore Escultura segle XX

1.- Classificació Autor: Henry Moore Cronologia: 1938 País: Anglaterra Títol: Figura ajaguda Autor: Henry Moore Cronologia: 1938 País: Anglaterra Estil: Biomorfisme

2.- Tema Dona de pits prominents i de formes corbes que es recolza sobre el seu costat dret. El cap és molt petit en comparació amb el cos. El colze, el maluc i la part baixa de les cames toquen a terra mentre que la resta de les cames, amb els genolls flexionats, s’alcen enlaire. El tors i el ventre han estat substituïts per un espai buit que ocupa el lloc on trobaríem l’úter de la dona. És una representació de la mare protectora.

3.- Descripció de l’obra Material: Pedra tallada. a.- Elements tècnics Tècnica: Talla. Consisteix en treballar un bloc compacte: l'escultura ja hi és, i tot el que cal fer és treure'n el material que hi sobra. Quan l'escultor va rebaixant la pedra o la fusta, genera volums negatius, i la part que queda sense tocar és el resultat final, o sigui, que en aquest cas l'artista ha de pensar de negatiu a positiu. Amb aquest sistema es corre el gran risc de no poder afegir res en cas d'error, i per això se solen fer alguns estudis previs molt minuciosos. Cromatisme: Monocroma.

b.- Elements formals Visió: Plurifacial Ritmes: La utilització de pedra amb vetes ajuda a reforçar l’horitzontalitat de la figura. Per crear les formes, l’autor utilitza el buit, és a dir, l’absència de material. Les formes sinuoses ajuden a conferir la sensació biomòrfica i orgànica a la figura de la dona amb les formes sintetitzades. Tipus de representació: Escultura exempta (o de volum rodó). Jacent.

Composició: La figura, malgrat conservar una certa figuració, és tactada de manera molt esquemàtica. Es tracta d’una composició tancada amb diagonals i formes ondulants Hi ha un predomini de la línia corba que, tant en el ple com en el buit, transmet una sensació de tranquil·litat i repòs. Gran importància de l’espai buit. Podem dir que Moore defineix la forma a través del buit. En aquesta obra, la pedra envolta l’espai que ocuparia el ventre i l’úter de la dona, tot definint-ne la forma. El poliment molt acurat I fa que la llum llisqui per damunt la pedra. Les formes arrodonides fan que la llum marqui interessants clarobscurs. L’autor potencia al màxim el cos femení en detriment del cap. Amb això vol aconseguir tota la càrrega simbòlica que el tema, la maternitat, requreix.

4.- Dependències i influències posteriors Les figures de Moore apareixen reclinades a la manera de l’escultura clàssica, combinant el caràcter reposat amb elements d’energia i majestat. El joc de volums que crea es relaciona amb l’arquitectura orgànica, pel desenvolupament dels perfils corbats i ondulats que defineixen un estudi molt acurat de la natura. Moore s’inspira, a més de les formes de la natura, en l’art primitiu, sobretot en figures egípcies, maies i africanes. L’atreu aquest art perquè no diferencia entre les formes humanes i les forces naturals o còsmiques.

Chac-Mool Venus

Influències posteriors: L’obra de Moore és d’una gran transcendència per a l’escultura contemporània: va ser capaç de crear un estil propi que, més endavant, va tenir força seguidors tant pel que fa als conceptes com a les formes. Les generacions que el succeïren van considerar Moore un mestre de l’escultura que va saber tractar les formes, els volums i els espais, i que assolí una abstracció figurativa que obria noves vies d’expressió plàstica.

5.- Relacions amb obres similars de l’autor Les obres de Moore estan basades en la figura humana, sintetitzada en línies corbes molt lliures en les que juga sobre tot amb el buit. Segons les seves pròpies paraules “la figura humana és la que m’interessa d’una manera més especial, però trobant els principis de la forma i el ritme en l’estudi dels objectes de la natura, com les pedres, els ossos, els arbres i les plantes”. L’humanisme de l’obra de Moore es concreta en una sèrie de temes que repeteix: grups familiars, maternitats, guerrers ferits, persones jacents .... La figura femenina va ser un dels seus temes més tractats, en particular les jacents. És un tema que va iniciar el 1929, inspirat en l’escultura maia de Chac-Mool (el déu de la pluja), que en l’obra de Moore es converteix en la imatge de la mare, una imatge en la que es personifica, a la vegada, la terra fecunda i la dona com a font de vida.

La família (1948-49)

6.- Diferències amb altres solucions coetànies L’escultura del segle XX pren camins molt diferents segons els diversos artistes, encara que tinguin molts punts en comú. Podem comparar l’obra de Henry Moore amb la de Pau Gargallo, un escultor que barreja cubisme i expressionisme. La seva obra més coneguda és el Profeta (de 1933, només 5 anys anterior a la Figura ajaguda) i en ella hi podem veure unes solucions escultòriques una mica diferents a les de Moore. Comparteixen: Utilització del buit per accentuar l’expressivitat Acurat estudi de la llum -Figures amb múltiples punts de vista, qualitat que els hi confereix un aspecte sempre canviant. Difereixen: -Equilibri entre la verticalitat i les corbes del Profeta que contrasta amb l’horitzontalitat i la sinuositat de la Figura ajaguda.

7.- Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic

8.- Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela A la Figura ajaguda, Moore usà un dels seus temes predilectes: la representació del concepte de “mare” com a refugi de les misèries d’aquest món i com a lloc on trobar la pau. Les formes rodones evoquen forces vitals, fructificadores, que simbolitzen la capacitat de la dona de desenvolupar dins seu una nova vida. L’espai buit sota els pits de la dona es converteix en la cavitat acollidora que convida al refugi. És una reflexió sobre la fertilitat.

Funció: És una obra pensada per a l’interior d’un espai, agradable visualment i d’unes dimensions petites, si la comparem amb les escultures de gran monumentalitat que Moore projectava per anar a l’exterior.

8.- Context històric i artístic