El sector secundari.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Comissió d’estudi sobre l’Economia Col·laborativa
Advertisements

Índex 1. Estimació emissions totals a Catalunya
LA INDUSTRIA EL PROCES D’INDUSTRIALIZACIÓ A ESPAÑA
Cristina Quintanal Núria Paez Ivet Garcia Xavier Pueyo Marc Quevedo
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN ( ).
LA INDÚSTRIA Geografia 3r ESO.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
Tema 5. Economia i societat a l’Espanya del segle XIX (1)
EL ROL DE LES EMPRESES INSTAL·LADORES EN L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
CONSELL DEL TREBALL, ECONÒMIC I SOCIAL DE CATALUNYA Jornada Dibuixar el futur per a gestionar el present Barcelona, 16 de setembre de 2009.
Els reptes de la indústria a Sant Boi de Llobregat
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
SEGONA GUERRA MUNDIAL ( 3 de setembre 1939 – 2 de setembre 1945 )
14 El món capitalista ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA I ( )
ORIENTACIÓ ACADÈMICA INS JÚLIA MINGUELL.
Les etapes de la industrialització
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
1. La Segona Revolució Industrial
Polítiques d’Ordenació Comercial
5.- DE LENIN A STALIN ( ) La Revolució Russa té influència en tota Europa: espartaquistes (Al.), Hongria, França, Espanya,... Mort de Lenin (1924)
Camins i famílies professionals fins a la titulació superior
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Proposta EC: definició, objectius i pressupost
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
9 Els problemes econòmics d’entreguerres ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
9.2. Creixement i desequilibris econòmics. El creixement econòmic als anys seixanta. Incorporació al creixement occidental posterior a la Guerra.
ESTRATÈGIA DE CONTRACTACIÓ TIC PER A LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 28 d’agost de 2018.
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
2 La Revolució Industrial ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
TEMA 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
LA GLOBALITZACIÓ I ELS DESEQUILIBRIS DE L’ECONOMIA MUNDIAL
En aquest tema veurem els apartats següents:
Tema 14. La Unió Europea (1) s’ha construït La Unió Europea instaura
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Per què fer recerca i innovació tecnològica en l’àmbit del
El segle XIX: un segle de revolucions
Evolució dels perfils professionals a logística
Gestió de la qualitat en el litoral.
Premi Innovació Lear Propostes Projectes Final Carrera Juliol 2011
SOCIETAT ESPANYOLA Segle XIX.
TEMA 9.- LA CRISI DE 1929 I LA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
El paper de les ciutats en el procés d’innovació empresarial
Capitalisme i liberalisme
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
LA REVOLUCIÓ RUSSA Antecedents
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ ( ) El marc econòmic.
CIUTAT: EXPRESSIÓ DE CANVIS
Tema 3. La industrialització de les societats europees (1)
Perspectives econòmiques i reptes del sector de la salut
6.- CONTRASTOS I DESIGUALTATS EN EL MÓN ACTUAL.
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
Sectors culturals a la Comunitat Valenciana
Resum Executiu El Mapa Global d’Oportunitats d’ACCIÓ 2016, adreçat a les empreses catalanes que vulguin internacionalitzar-se, identifica les oportunitats.
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
Característiques generals de la indústria espanyola
El segle XIX: un segle de revolucions
Unitat 4: L’època de l' imperialisme
PRESENTACIÓ RIS VICEPRESIDENCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ
Els reptes de la indústria a Sant Boi de Llobregat
la depressió dels anys trenta
expansió internacional
la depressió dels anys trenta
Funcions de demanda agregada
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
CICLES FORMATIUS.
Transcripción de la presentación:

El sector secundari

Definició de sector secundari Transformació de béns i recursos naturals. Necessita infraestructures i grans inversions financeres. Resultats: béns tangibles. Béns finals o de consum Béns intermedis.

Tipus d'indústries, p. 125.

Les etapes de la industrialització a Espanya Segle XIX: inici i desenvolupament Període 1900-1939: oportunitat de desenvolupament. Període 1939-1959: estancament. Període 1959-1975: Pla d'estabilització i desenvolupament industrial Període 1975-1985: crisi i reestructuració Model actual

Les etapes de la industrialització a Espanya Segle XIX: inici i desenvolupament: Incorporació tardana d'Espanya: causes: Noblesa terratinent rendista + control gremial + baix nivell cultural + població escassa i agrària + situació política convulsa (guerra de la independència, liberals i conservadors, guerres carlines, canvis monàrquics). A partir de 1830 Iniciativa empresarial + inversions estrangeres + capitals repatriats de Cuba i Filipines. Indústria – energia hidràulica i màquina de vapor Mesures proteccionistes Localització al nord i nord-est: Biscaia: ferro i Astúries: carbó --- siderúrgia i mecànica. Barcelona: cotó i Sabadell, Terrassa i Béjar: llana. Mines de Sierra Morena, ciudad Real o Huelva: capital estranger, només extracció.

Període 1900-1939: oportunitat de desenvolupament. Primer terç: creixement demogràfic. 1a Guerra Mundial: oportunitat: tèxtil i siderúrgia en els mercats dels bel·ligerants (neutralitat). Recessió econòmica de després de la guerra + crisi mundial dels anys 30. Guerra civil: reculada -- destrucció.

Període 1939-1959: estancament. Aïllament internacional. Resposta de la dictadura: autarquia: autoproveïment i mínims intercanvis amb l'exterior. Positiu: mercat interior. Negatiu: no es va modernitzar i petites indústries. Intervencionisme estatal en el sector industrial: INI: Institut Nacional de la indústria – indústries bàsiques: energia (ENDESA), siderúrgia, vehicles, aeronàutica, construcció naval, mineria, química, drassanes, alts forns.

Període de 1959 a 1974: liberalització i desenvolupament industrial. Ajut dels EUA (Eisenhower, context de guerra freda). Pla d'estabilització 1959:liberalització econòmica. Compra de béns d'equipament --- productivitat i exportació incrementa en béns de consum (calçat de València, moble, suro, paperera i editorial) i indústries bàsiques ( cautxú, maquinària, mineria, naval). Empreses multinacionals s'hi instal·len per mà d'obra barata i abundant, inexistència de conflictivitat laboral i mercat interior en creixement. Inversions de capital estranger (EUA, 40 %, CEE, 30 %, Suïssa, 20 %). Indústries principals: química, electromagnètica, cotxes, refineries de petroli, productes químics i farmacèutics.

Localització de la indústria espanyola fins 1975. Factors per atreure la indústria: F. Socials: existència d’empresaris, mà d’obra adequada... F. Espacials: proximitat a les matèries primeres, fonts d’energia, al mercat, bones comunicacions, infraestructures... . Distribució territorial de la indústria espanyola: Aquesta es basà en nuclis poc connectats entre els quals destacaven Catalunya (teixits)situació bona per els ports-> exportació, el País Basc(ferro) exportació a Anglaterra, Astúries(minerals) i Madrid(mercat urbà, mà d’obra localització..).

Període de 1975 a 1985: crisi i reconversió Crisi de 1974: Inflació alta. Atur industrial elevat. Causes: crisi mundial. OPEP: acord de disminuir la producció i augmentar el preu del barril del petroli. --> pujada de preus -->caiguda de vendes. Competència dels nous països industrialitzats (NPI)‏: els tigres asiàtics. GATT: liberalització muncial: no aranzels.

Caiguda de la demanda interior i de les exportacions atur Crisi a Espanya: Crisi mundial Situació industrial insuficient: Retard tecnològic Estructura poc competitiva Consum excessiu d'energia Dependència econòmica de l'exterior Crisi política, la transició. Inflació galopant Caiguda de la demanda interior i de les exportacions atur

Gráfico 1. Evolución de la inflación en España durante la segunda mitad del siglo XX. Fuente: Evolución de la inflación en España. IESE. Universidad de Navarra.

Reestructuració. Canvi profund amb Decret llei de reconversió industrial de 1981 i llei per a la reconversió industrial i la reindustrialització. (ministre Solchaga)‏ Reconversió dels sectors menys productius: destruir empreses estatals (INI): per entrar a la CEE no es pot tenir cap empresa nacionalitzada ni ser deficitari (Paradores). Siderúrgica: tancament dels alts forns Relacionades: drassanes, i automòbils (SEAT)‏ HUNOSA: carbó: tema estratègic. Eliminació d'empreses del tèxtil, línia blanca (neveres, rentadores) d'electrodomèstics. Per dependre menys del petroli: Carbó, centrals hidroelèctriques i tèrmiques. Zones d'urgent reindustrialització --> avantatges fiscals a les empreses que s'hi traslladessin (País Basc, Catalunya, Andalusia, etc. mapa p. 129.

Model actual Etapa postindustrial, informacional, tercera revolució industrial : noves tecnologies, electrònica, innovació.

Empreses de dimensió mitjana en xarxa, tecnologia punta, inversió en R+D: p.131. Factors de localització: Proximitat als centres d’alta tecnologia Comunicacions i infraestructures de telecomunicacions Baix cost laboral

Nou sector industrial: noves tecnologies i telemàtica  revolució en els sistemes de producció industrials Automatització dels processos productius (robots) Control de les empreses a distància Detecció de la demanda i reajustament de la producció Fragmentació dels processos productius i la seva dispersió geogràfica Comunicació entre establiments i seu central.

Parcs tecnològics -->planificarla gestió, i la inversió. Fluxos materials de mercaderies i de persones + fluxos immaterials d'informació i capital. Parcs tecnològics -->planificarla gestió, i la inversió. Contractació laboral Mà d'obra poc especialitzada --> països subdesenvolupats per avantatges fiscals, pocs drets laborals i salaris baixos. --> en perill les conquestes laborals. Tècnics qualificats --> la industria es converteix en serveis: disseny, control, marketing

Globalització: empreses multinacionals --> capital concentrat i internacionalització. Fragmentació del procés de producció --> empreses multiplanta (divisió de la producció en diferents establiments) i deslocalització o externalització (subcontractació). Dos tipus d'empreses: Productes estandaritzats, en sèrie i marquèting. Producció flexible: en funció de la demanda.

Espanya a la CEE Gran esforç: acabar amb la política proteccionista i reconvertir les empreses. Entrada  dinamització de l’economia espanyola: fons de la CEE: Objectius: Competitivitat de les empreses espanyoles  quota de mercat interior Aconseguir quotes de mercat dins dels països de la UE. Aplicacions: Millorar infraestructures D+I Polítiques mediambientals Projectes internacionals. Conseqüències: Privatització de les empreses públiques de la INI sanejar

Polítiques mediambientals de la UE: Controlar emissions de CO2: Territoris protegits d’ús industrial Avaluació d’impactes Tecnologies netes: indústria verda Auditories mediambientals. Espanya en quina situació està? Continua tenint una indústria molt contaminant amb emissions altes de CO²

Les directrius europees avui Als 80’ es preocupaven per la siderúrgia, la construcció naval, el tèxtil i les PIMEs. Ara ha de competir a nivell mundial i necessita: Productivitat: innovació Professionals preparats Més inversió en R+D Més indústries d’alta tecnologia Deslocalització interna a nous països de la UE (menys costos i evitar la desindustrialització europea)

Sectors industrials a Espanya Madurs Metal·lúrgia 20% Alimentària 15% Tèxtil 3’2% Blanques  competència de les noves potències De prestigi (Vittorio y Lucchino, Mango, Zara, Desigual) Dinàmics Automòbil Química: farmacèutica, refineries, fibres sintètiques. Punta Localitzades: Madrid, Andalusia, País Basc. TIC Baix % per poca inversió en R+D+I

Problemes de la indústria espanyola Predomini de PIMES Baixa productivitat Intensitat tecnològica baixa Balança tecnològica deficitària Competència dels nous estats membres de la UE: Salaris més baixos R+D+I Proximitat a l’eix central europeu

Sector de la construcció 30 minuts: la indústria del totxo.

Catalunya, el sector secundari

Canvi de model a Catalunya Automatitzar i informatitzar els processos productius. Deslocalitzar  seu central a Catalunya R+D+I http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/sin crotro/index.htm