La Directiva 2006/118/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament 22 de febrer de 2007

L’aigua no és un bé comercial com els altres, sinó un patrimoni que cal protegir, defensar i tractar com a tal. (Exposició de motius de la Directiva 2000/60/CEE, Directiva Marc) Les aigües subterrànies són el recurs hídric més sensible i important de la Unió Europea, i, en particular, són la font principal del subministrament públic d’aigua potable (Exposició de motius de la Directiva 2006/118/CEE, Directiva sobre aigües subterrànies)

QUÈ ÉS UNA DIRECTIVA? La directiva és una norma eurocomunitària que obliga l’Estat destinatari quant al resultat que ha d’assolir-se, deixant això no obstant a les autoritats nacionals l’elecció de les formes o mitjans per a fer-lo

QUÈ ÉS UNA DIRECTIVA? És l’instrument fonamental d’harmonització de les legislacions dels diferents Estats No substitueix el dret nacional, sinó que l’Estat, en transposar-la en dret propi, adapta el dret nacional al comunitari Provoca la iniciació d’un procediment normatiu a càrrec dels òrgans interns El resultat establert per la directiva ha de ser assolit per cada Estat membre en el termini que s’hi estableixi

LA DIRECTIVA 2000/60/CEE Estableix un marc per a la protecció de Les aigües superficials continentals Les aigües de transició: masses d’aigua superficial properes al desguàs dels rius parcialment salines per la seva proximitat a les aigües costeres Les aigües costeres: aigües superficials situades cap a terra des d’una línia la totalitat de punts de la qual es troba a una milla nàutica mar endins des del punt més pròxim de la línia de base que serveix per a mesurar l’amplada de les aigües territorials Les aigües subterrànies: totes les aigües que es troben sota la superfície del sòl en la zona de saturació i en contacte directe amb el sòl o el subsòl

Aquestes mesures han d’incloure: AIGÜES SUBTERRÀNIES EN LA DIRECTIVA MARC La Directiva Marc ordena al Parlament Europeu i al Consell adoptar mesures específiques per a prevenir i controlar la contaminació de les aigües subterrànies Aquestes mesures han d’incloure: Els criteris per a valorar el bon estat químic de les aigües subterrànies Els criteris per a la determinació de les tendències a l’augment significatives o sostingudes i per a la definició dels punts de partida de les inversions de tendència

LA DIRECTIVA 2006/118/CE Estableix criteris per a avaluar l’estat químic de les masses o grups de masses d’aigües subterrànies i el procediment d’avaluació Estableix l’obligació dels Estats de determinar les tendències significatives i sostingudes a l’augment, d’invertir-les en determinats casos i de definir els punts de partida de les inversions de tendència Inclou entre el contingut dels programes de mesures les adreçades a prevenir o limitar l’entrada de contaminants en les aigües subterrànies

APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA 2006/118/CE Els Estats membres han d’adoptar totes les mesures legals, reglamentàries i administratives per a donar compliment a la DAS abans del 16 de gener de 2009

AVALUACIÓ DE L’ESTAT QUÍMIC La Directiva Marc estableix l’objectiu d’assolir el bon estat químic de les aigües subterrànies en el termini màxim de 15 anys La DAS considera que una massa d’aigua té un bon estat químic quan es compleixen les condicions establertes en l’art. 4.4 Alguns requisits ja estan fixats per les directives (condicions del quadre 2.3.2 Annex V Directiva Marc; normes de qualitat Annex I DAS) Un requisit ha de ser establert per cadascun dels Estats membres: els valors llindar

El valor llindar és una norma de qualitat fixada pels Estats membres AVALUACIÓ DE L’ESTAT QUÍMIC El valor llindar és una norma de qualitat fixada pels Estats membres S’estableixen respecte de contaminants, grups de contaminants i indicadors de contaminació caracteritzadors en cada Estat membre de masses d’aigua en risc S’ha de tenir en compte, com a mínim, la llista de contaminants continguda en l’Annex II Podran establir-se en l’àmbit de l’Estat membre, de la demarcació geogràfica o de massa o grup de masses d’aigua subterrània S’aproven mitjançant el procediment contingut en l’Annex II

INVERSIÓ DE TENDÈNCIES A L’AUGMENT Tendència significativa i sostinguda a l’augment: qualsevol augment significatiu estadísticament o ambiental de la concentració d’un contaminant, grup de contaminants o indicador de contaminació pel qual s’hagi determinat un valor llindar i l’exigència d’una inversió de la tendència Els Estats membres han d’identificar les tendències significatives a l’augment, han de fixar un punt de partida i procedir a invertir les tendències que presentin un risc significatiu per als ecosistemes, la salut humana i els usos legítims del medi aquàtic, reals o potencials. Per a la inversió de tendències l’Estat membre haurà d’emprar el programa de mesures

ENTRADES DE CONTAMINANTS Els Estats membres hauran de prevenir o limitar les entrades de contaminants en les aigües subterrànies A tal efecte, hauran d’incloure en el programa de mesures les següents les necessàries per a prevenir l’entrada de substàncies perilloses en les aigües subterrànies, tenint en compte l’Annex VII de la Directiva Marc Les entrades de contaminants procedents de fonts difuses es tindran en compte sempre que sigui tècnicament possible Els Estats membres podran eximir de les mesures indicades en sis supòsits específics.

Castellbisbal, 22 de febrer de 2007 pherraez@gencat.net Castellbisbal, 22 de febrer de 2007